UVic-UCC

La Facultat de Medicina de la UVic ja permet fer donacions de cossos perquè la ciència els pugui estudiar

En unes setmanes començaran a rebre els primers cadàvers cedits per altres universitats del país

| 09/02/2018 a les 08:31h
Arxivat a: Societat, Can Baumann, Educació, Facultat de Medicina, UVic-UCC
Dues doctores forenses es miren uns ossos a la nova unitat de la Universitat de Vic | ACN
La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat de Catalunya (UVic-UCC) acaba de fer un pas endavant en l'àmbit de la recerca. Es tracta de la posada en marxa del laboratori d'anatomia humana que el centre universitari ja té a punt a la planta baixa de l'edifici de Can Baumann. D'aquesta manera, tots els habitants de la Catalunya Central que ho desitgin, ja es poden inscriure al registre de la universitat perquè quan es morin els seus cossos serveixin per fer avançar la ciència a través de la pràctica i l'experimentació dels futurs metges que estudien a la facultat. La doctora responsable del Departament d'Anatomia, Marian Lorente, ha explicat a l'ACN que l'estudi anatòmic amb cossos reals permetrà als alumnes contrastar allò que aprenen als llibres. Per exemple, podran apreciar molt millor el tacte de les estructures, la relació dels elements amb les vísceres o la profunditat o superficialitat dels òrgans, entre d'altres. La inscripció és gratuïta i es pot fer a la UVic de manera presencial amb l'acompanyament d'un testimoni, o per internet. A l'espera que arribin els primers cossos de donants, la UVic-UCC ja ha establert convenis amb altres universitats catalanes perquè en unes setmanes els puguin cedir els primers cadàvers.

Donar el cos a la ciència ja és possible pels habitants de la Catalunya Central que fins ara no ho podien fer perquè no disposaven d'una facultat de medicina propera. La tècnica responsable del laboratori d'anatomia humana de la UVic-UCC, Laia Nogué, ha explicat que perquè el cos d'un donant arribi finalment al centre, primer cal que un metge certifiqui la defunció i asseguri que el cadàver no requereix d'una autòpsia judicial. A partir d'aquí, ràpidament, per evitar el deteriorament del cos, s'ha d'informar la funerària que el difunt és donant de la facultat i la funerària es posa en contacte amb la UVic per fer-los arribar el cadàver el més aviat possible. Llavors, la universitat fa una analítica, per comprovar que no hi ha cap malaltia contagiosa - com l'hepatitis o la sida -.

Seguidament, si el resultat de malalties contagioses és negatiu, el cos passa a un dels deu espais de nevera o congelador del laboratori i, segons les necessitats, es decideix embalsamar-lo o seccionar-lo directament, ha explicat Laia Nogué. La responsable del laboratori ha assenyalat que els processos de conservació han canviat molt en els darrers anys i ara les antigues piscines de formol ja no s'utilitzen però, en canvi, es fan servir diferents líquids que "fixen" el cos i no són tòxics per a la salut. De fet, el formol es va deixar de fer servir perquè es va descobrir que és cancerigen.
 

La responsable del laboratori anatòmic mostra com són les neveres. Foto: ACN


La professora Marian Lorente ha dit que l'experimentació amb cossos reals pot ser avantatjosa per un tipus d'alumnes que amb la part més teòrica no se'n surt tan bé, i quan comencen a veure un cadàver i a seccionar-lo, "senten que això és per a ells". "Persones que avui són grans cirurgians van començar així, perquè també és una manera d'estimular-los", ha destacat. Per la professora, la donació de cossos és "molt important" des del punt de vista que ràpidament té "un gran retorn" per a la societat.

Imprescindible per la formació i el progrés

El degà de la Facultat de Medicina, Ramon Pujol, ha explicat que la donació del cos a la ciència és "imprescindible" per una bona formació dels estudiants, però també és important pel territori, perquè representa una oportunitat per poder contribuir a la millora de les competències dels futurs metges d'una manera "altruista". Tot i que parlar de qüestions relacionades amb la mort encara pugui semblar força tabú entre la societat, "la mentalitat es va obrint", ha assenyalat Pujol. De fet, "la mort és el final de la vida i oferir el cos a la ciència pot contribuir al progrés", ha assegurat. "De la mateixa manera que s'ha avançat molt en el camp de la donació d'òrgans i avui dia hi ha molta gent que viu gràcies als òrgans d'altres persones, amb la donació del cos a la ciència acabarà passant el mateix", ha explicat el degà.

Ser donant del cos a la ciència i ser donant d'òrgans són dues opcions incompatibles. Tanmateix, una persona pot ser a la vegada donant d'òrgans i donant del cos a la ciència, però en el moment de la defunció, si és viable ser donant d'òrgans llavors és la família qui acaba escollint. En canvi, és perfectament compatible ser donant de còrnies i ser donant del cos a la ciència, ha aclarit la professora Lorente.
 

Alguns dels ossos que hi ha de mostra a la Facultat de Medicina de la UVic. Foto: ACN

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Domènech Parramon va néixer el 19 de juliol del 1908
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
Carles Fiter
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
01/01/1970
Agustí Alcoberro apunta que és "el millor horitzó" però també ho és "aquell que generi consens"
01/01/1970
Rovira i Pascal han de vetllar perquè la seva estratègia de defensa no malmeti ni la credibilitat ni la imatge del procés. Al jutge no li importa massa el que diguin. Avui també són notícia els presos i Sant Medir, la "Revista de Catalunya", Brams, la seu del PDECat, el govern Azaña i Josep Tarradellas
La plaça de l'Ajuntament s'ha omplert de gent en contra de la manifestació feixista | Pere Fontanals
01/01/1970
L'alcalde, Isidre Viu, insta delegació del govern "a començar-se a plantejar què està passant amb aquestes concentracions de caire feixista que venen a pobles i ens agredeixen"