El Jutjat Penal Número 5 de Girona ha imposat una multa de 544 euros a cadascun dels set activistes antiMAT que es van atrinxerar en un bosc de Sant Hilari Sacalm (Selva) per evitar la construcció de la línia. La sentència conclou que van cometre dos delictes. Un de coaccions per "impedir" que la companyia Red Eléctrica aixequés les torres de 400 kV, i un altre de desobediència greu a l'autoritat, perquè si bé van oposar resistència passiva, es van negar a abandonar el campament quan els Mossos d'Esquadra els ho van requerir. A més, la sentència també subratlla que els agents van haver de salvar trampes (com ara rases excavades al terra) i pujar als arbres per fer fora els activistes. Tot i condemnar-los, la sentència els eximeix però d'indemnitzar Red Eléctrica amb més de 41.000 euros (sens perjudici que la companyia ho reclami per la via civil). La defensa dels encausats, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, ja ha anunciat que recorrerà.
El jutjat ja ha sentenciat el cas dels activistes que van muntar un autèntic campament a la zona boscosa de Sant Hilari Sacalm on s'havia d'aixecar una de les torres de la MAT. En concret, en un paratge anomenat Pla de les Mines.
Els activistes van viure setmanes en aquest lloc, en ple hivern, fins que els Mossos d'Esquadra els van desallotjar el 24 de març del 2010. Ho van fer per ordre judicial arran de la denúncia interposada per Red Eléctrica, en un operatiu que va durar hores.
La sentència recull que, per arribar fins al lloc, la policia va haver de "salvar rases excavades al mig del camí, amb barres introduïdes al terra que sobresortien i impedien el pas de vehicles". A més, quan van arribar al campament, els agents es van trobar amb activistes penjats als arbres, "en plataformes a una alçada de fins a 13 metres", i a un dels antiMAT que s'havia entaforat en un forat i estava "encadenat a un bidó ple de ciment".
El jutjat admet que el desallotjament es va fer sense violència, però també subratlla que els activistes van oposar "resistència passiva". Això va obligar els Mossos a pujar als arbres (fins i tot, amb l'ajuda d'un camió pluma) per baixar-los a tots ells. Un cop identificats, la policia els va notificar l'ordre judicial i, com que els antiMAT es van negar a marxar, els Mossos els van fer fora. Aquí també, sense violència.
Coaccions i desobediència
Durant el judici, la majoria dels activistes només van respondre les preguntes de la defensa. I dos d'ells, no van ni declarar. Els que sí ho van fer, però, van explicar que la seva era una "protesta pacífica", que volia posar de relleu "els riscos" que la MAT suposava per als boscos i per a la salut de les persones.
La sentència, de la qual ha estat ponent el jutge José Luis Gómez, subratlla però que tots aquests arguments "no deixen sense efecte" que els activistes van acabar cometent dos delictes. La sentència recull que, amb la seva conducta, els antiMAT intentaven "evitar o retardar en tot allò possible" la construcció de l'estesa dels 400 kV, i volien "imposar el seu criteri" al de Red Eléctrica (que tenia "tant el dret com l'obligació" d'aixecar la línia).
A més, el jutjat recull que els activistes havien teixit una "estratègia" per "resistir el possible desallotjament de la finca". I que tot i que no hi va haver violència, tots ells van "incomplir" de manera "persistent" els requeriments dels Mossos per abandonar el campament, cosa que va derivar "en una actuació policial de diverses hores".
Per això, la sentència els condemna per un delicte de coaccions i un altre de desobediència greu a l'autoritat. Per al primer, cada activista haurà de pagar una multa de 362 euros; i per al segon, un altra de 182. A l'hora d'imposar la pena, el jutge els hi estima –això sí- una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes (perquè el cas ha trigat molt a arribar a judici i la instrucció ha patit retards)
Sense indemnització a Red Eléctrica
El jutjat penal condemna els activistes, però també els eximeix d'haver d'indemnitzar Red Eléctrica amb més de 40.000 euros (en concret, 41.073,74). La companyia assegurava que això era el que havia hagut de desembutxacar-se per retirar les estructures del campament i deixar la parcel·la a punt per poder començar les obres de la MAT.
La sentència, però, tomba les pretensions de Red Eléctrica perquè diu que enlloc hi ha cap document que acrediti aquestes despeses. I en conseqüència, absol els encausats d'abonar-li la indemnització. De totes maneres, el jutjat sí que subratlla que, apart de la via penal, "queda oberta la civil perquè Red Eléctrica pugui reclamar pels danys i perjudicis que consideri oportuns".
La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s'hi pot interposar recurs de cassació a l'Audiència de Girona. L'advocat de la defensa, Benet Salellas, ja ha anunciat que recorrerà.
Els Mossos van fer portar algunes màquines per intentar desbrossar el camí. Foto: Adrià Costa