Ensenyament convocarà unes 5.000 places de mestres cada curs fins al 2023

L'objectiu final d'aquesta injecció de funcionariat és la millora de la qualitat del sistema educatiu, segons el departament

Redacció
07 de febrer del 2018
Actualitzat a les 10:28h

Una professora en una escola de Granollers. Foto: Ajuntament de Granollers


El departament d'Ensenyament convocarà, d'aquí al 2023, 15.658 places d'oposició de docents, una mesura que ha de permetre reduir la taxa d'interinitat del cos de mestres i professors al 8% i estabilitzar el sector, després d'uns anys afectats per les limitacions de les taxes de reposició. A aquestes 15.000 places, que depenen de la llei de pressupostos de l'Estat i estan planificades en base a un acord de Govern del mes d'octubre, se li han de sumar les baixes, sobretot per jubilacions, que s'aniran donant els propers anys i, per això, fonts de la conselleria xifren al voltant de les 5.000 les places que es convocaran cada curs, des del 2019 fins el 2023. L'objectiu final d'aquesta injecció de funcionariat és la millora de la qualitat del sistema educatiu.

Tot i que no està tancat, fonts del Departament han explicat que es planificaran aquestes proves per poder donar, a cada especialitat, dues oportunitats per accedir a les oposicions. Tenint en compte, doncs, que les oposicions de l'any passat van ser d'FP i les d'enguany, previstes pel mes d'abril, principalment de Secundària, podria ser que les properes fossin de l'etapa d'Infantil i Primària. En els cursos següents, s'anirien alternat les especialitats per poder complir aquesta premissa de facilitar l'accés de cada docent en com a mínim dues ocasions. El gruix de cada convocatòria dependrà dels percentatges d'interinatge actual de cada cos, i es calcula que a Secundària són, actualment, bastant més alts que a Primària. Aquests temes s'estan començant a discutir a la Mesa de funció pública per poder arribar un acord entre l'administració i el sindicats.

Fonts del departament ha recalcat que l'alta taxa d'interinatge provoca inestabilitat que no permet la consolidació dels equips docents compromesos amb un projecte educatiu concret de cada centre. A més, els mateixos professionals pateixen una situació amb menys garanties quan treballen com a interins.

Les futures proves es regiran pel nou reial decret que regula aquests exàmens i que ha incorporat, tot i que encara no està publicat, algun canvi respecte el darrer decret. Des d'Ensenyament s'utilitzarà aquest decret i les pròpies competències per poder donar un caire ''el més qualitatiu'' possible. En aquest sentit, es preveu que la part teòrica es ponderi amb un 30% de la prova, mentre que la part pràctica valdrà el 70%, amb un caràcter eliminatori. 

Amb aquests percentatges, des del departament es preveu poder identificar les persones ''més competents'' per a l'exercici docent. Per això, se'ls permet mostrar quins procediments didàctics utilitzarien i com s'enfocaria l'aprenentatge dins d'una aula, sense deixar de banda els coneixements específics. La presentació de la programació i la unitat didàctica que es presenta de forma oral, serà la segona fase de la prova, mentre que els mèrits formen part de la darrera. 

Aquest curs, el Departament ha ofert 2.000 places, sobretot de Secundària, a més de determinades especialitats de Primària i dels ensenyaments d'Arts Plàstiques. Les proves es duran a terme a mitjans del mes d'abril i de moment, 20.000 aspirants han presentat la sol·licitudi. La llista definitiva d'admesos i exclosos es publicarà el mes de març vinent.