30
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
8:36h
L'arquitecte municipal i la secretària de l'Ajuntament del Brull s'asseuran al banc dels acusats aquest dijous per haver emès informes favorables per a una llicència d'obres l'any 2005. Segons l'escrit del ministeri fiscal al qual ha tingut accés l'ACN, se'ls acusa de prevaricació urbanística perquè van promoure presumptament una llicència d'obres per la construcció d'un habitatge unifamiliar, tot i conèixer que no es complien els requisits que marcava la llei vigent. De fet, la fiscalia apunta a l'escrit que la normativa urbanística vigent va ser "deliberadament inaplicada". Per tot plegat, demana a la secretària i a l'arquitecte 8 anys d'inhabilitació especial per a càrrec públic i una pena de multa de 13.500 euros per a cadascun. El judici està fixat per aquest dijous a tres quarts de deu del matí als jutjats de Vic.
El 30 de setembre del 2005, un veí del Brull propietari d'un terreny va presentar una sol·licitud a l'ajuntament perquè se li atorgués una llicència d'obres que li havia de permetre construir un habitatge familiar al paratge Serra Duixà i Font de l'Home, a la zona de Can Rovira. Segons s'explica en l'escrit de fiscalia, en el projecte es deia que l'edificació – amb un cost de 205.500 euros - tenia un caràcter clarament residencial i desvinculat de qualsevol explotació econòmica rústica, com ara una granja. L'habitatge unifamiliar i aïllat tenia una superfície construïda de gairebé 350 metres quadrats, la qual cosa es detallava "clarament tant en els plànols com en la memòria tècnica". Segons s'inscrivia en el planejament municipal de l'any 1991, el sòl estava qualificat com a no urbanitzable i els terrenys formaven part d'una zona d'ordenació pre-parc del Parc Natural del Montseny.
Perquè la sol·licitud avancés, calia el vist i plau de l'arquitecte municipal i la secretària, ambdós treballadors de l'ajuntament des del 1991 i el 1986 respectivament. Doncs bé, segons la fiscalia, els dos acusats van emetre informes favorables malgrat no es desenvolupava cap explotació econòmica agrícola o rústica en la finca per poder "justificar" una construcció. Segons la normativa urbanística de l'època, els terrenys estaven qualificats com a no urbanitzables i, en aquest tipus de sòl, només s'hi poden autoritzar edificacions destinades a habitatge si estan "directe i justificadament associades" a una activitat agrícola, ramadera o d'explotació de recursos naturals.
D'altra banda, fiscalia diu que els acusats tampoc van exigir que se seguissin tràmits preceptius com obrir un tràmit d'informació pública durant el termini d'un mes, o l'aprovació definitiva del projecte constructiu per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme. Segons el ministeri fiscal, els acusats van decidir no sol·licitar aquests tràmits perquè eren "sabedors" que en aquest cas el seria "desfavorable".
La fiscalia també destaca que els acusats tampoc van respectar les normes subsidiàries del propi planejament del Brull, "que coneixien en atenció del seu càrrec públic", i que establia que en sòl no urbanitzable no es podia construir una nova edificació si la finca no tenia una superfície mínima de 25 hectàrees, o era en un terreny forestal. La finca en qüestió en tenia 13,2 i es trobava en una zona d'ordenació pre-parc del Parc Natural del Montseny.
D'acord als informes positius dels dos càrrecs públics, el ple va acordar concedir la llicència municipal. Una vegada obtinguda, el propietari en va executar l'edificació –modificant una part del projecte-, però no va ser fins el 2013 que es va inscriure la propietat al registre, concretament el mes de juny. El juliol del 2013, el propietari va vendre la finca a un tercer.
El 30 de setembre del 2005, un veí del Brull propietari d'un terreny va presentar una sol·licitud a l'ajuntament perquè se li atorgués una llicència d'obres que li havia de permetre construir un habitatge familiar al paratge Serra Duixà i Font de l'Home, a la zona de Can Rovira. Segons s'explica en l'escrit de fiscalia, en el projecte es deia que l'edificació – amb un cost de 205.500 euros - tenia un caràcter clarament residencial i desvinculat de qualsevol explotació econòmica rústica, com ara una granja. L'habitatge unifamiliar i aïllat tenia una superfície construïda de gairebé 350 metres quadrats, la qual cosa es detallava "clarament tant en els plànols com en la memòria tècnica". Segons s'inscrivia en el planejament municipal de l'any 1991, el sòl estava qualificat com a no urbanitzable i els terrenys formaven part d'una zona d'ordenació pre-parc del Parc Natural del Montseny.
Perquè la sol·licitud avancés, calia el vist i plau de l'arquitecte municipal i la secretària, ambdós treballadors de l'ajuntament des del 1991 i el 1986 respectivament. Doncs bé, segons la fiscalia, els dos acusats van emetre informes favorables malgrat no es desenvolupava cap explotació econòmica agrícola o rústica en la finca per poder "justificar" una construcció. Segons la normativa urbanística de l'època, els terrenys estaven qualificats com a no urbanitzables i, en aquest tipus de sòl, només s'hi poden autoritzar edificacions destinades a habitatge si estan "directe i justificadament associades" a una activitat agrícola, ramadera o d'explotació de recursos naturals.
D'altra banda, fiscalia diu que els acusats tampoc van exigir que se seguissin tràmits preceptius com obrir un tràmit d'informació pública durant el termini d'un mes, o l'aprovació definitiva del projecte constructiu per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme. Segons el ministeri fiscal, els acusats van decidir no sol·licitar aquests tràmits perquè eren "sabedors" que en aquest cas el seria "desfavorable".
La fiscalia també destaca que els acusats tampoc van respectar les normes subsidiàries del propi planejament del Brull, "que coneixien en atenció del seu càrrec públic", i que establia que en sòl no urbanitzable no es podia construir una nova edificació si la finca no tenia una superfície mínima de 25 hectàrees, o era en un terreny forestal. La finca en qüestió en tenia 13,2 i es trobava en una zona d'ordenació pre-parc del Parc Natural del Montseny.
D'acord als informes positius dels dos càrrecs públics, el ple va acordar concedir la llicència municipal. Una vegada obtinguda, el propietari en va executar l'edificació –modificant una part del projecte-, però no va ser fins el 2013 que es va inscriure la propietat al registre, concretament el mes de juny. El juliol del 2013, el propietari va vendre la finca a un tercer.