Fabiana Palmero: «El Graell i el vial del Puig dels Jueus són una anècdota del POUM»

Vic va estrenar el 2018 aprovant el nou POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal). Hi va votar a favor de l'equip de govern (PDECat, Unió i PSC) i el regidor de Vic Per a Tots, Arnau Martí. ERC-Som Vic va votar-hi en contra, i Capgirem Vic i Plataforma Vigatana es van abstenir. El planejament substitueix el que el Tribunal Suprem va anul·lar el passat maig de 2015.

Osona.com entrevista la regidora d'Urbanisme, Fabiana Palmero, per repassar les grans línies del POUM. Palmero reitera "el consens" entre les forces polítiques i remarca que el planejament "va més enllà del Graell i el vial del Puig dels Jueus". Aquests dos punts són els esculls amb Esquerra i Capgirem Vic.

El passat novembre de 2016 es va aprovar l'avanç de POUM, ara l'aprovació inicial amb noves propostes, que es torna a sotmetre a informació pública i haurà passar un altre cop pel ple (aprovació provisional). Palmero espera que sigui la tardor d'aquest any. Aquest és l'últim pas a nivell municipal, llavors es tramita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el conseller del qual és l'encarregat de l'aprovació definitiva. La seva entrada en vigor es produeix en el moment de la publicació al DOGC.

- El dimecres passat es va presentar l'aprovació inicial al ple del POUM. Hi ha hagut grans canvis a en relació a l'avanç de POUM?

- No. Bàsicament s'han desprogramat algunes zones urbanitzables arran de l'informe d'inundabilitat. Sobretot a la zona de la Font de Sant Pere que ens pensàvem que podríem salvar, però finalment no.

- Aquest POUM substitueix l'anul·lat el 2015. En el darrer ple, l'alcaldessa deia que "el pedaç s'ha convertit en una oportunitat". De quina oportunitat per Vic estem parlant?

- Estem parlant d'una ciutat molt més sostenible. Sense desmerèixer el POUM del 2011, que va fer una feina molt gran respecte el planejament anterior, ara hem fet un pas més. A principi de legislatura ja vam dir que no seria un mandat d'obres faraòniques, sinó de microarquitectura, on havíem d'acabar de completar, reciclar i consolidar el que hi havia, fent així una ciutat més sostenible, més compacte, amb menys desplaçaments...

La realitat que es plantejava també era molt diferent de la que tenim ara. El creixement demogràfic previst era major en aquell moment i ara està més acotat. Primer volíem fer un refós del planejament, però no ho podíem fer així, amb pocs anys la realitat havia canviat molt notablement. El nou POUM respon a una nova realitat.

Fabiana Palmero remarca que el nou planejament respon a una nova realitat en compartiva el que es va suspendre. Foto: Adrià Costa

- Posa èmfasi en la "sostenibilitat i salut". A grans trets, en quines actuacions es tradueix?

- Bàsicament en les superfícies de zones verdes que guanyem, superfícies d'equipament, itineraris que proposem amb el vianant i les bicicletes com a prioritat vers el cotxe, els camins que volem fer com el vial del Puig dels Jueus...

- Precisament aquest tema va ser un dels polèmics al ple...

- El vial del Puig dels Jueus no és una carretera. Tindrà una amplada de 6 metres, un 60% del carrer Verdaguer. La voluntat és que sigui un carrer que pugui incloure sobretot aquest recorregut cívic dels vianants i bicicletes. Dels 6 metres de calçada, 2 són d'un espai vegetal per separar, i 3 són d'un camí amb un altre acabat per fer aquest recorregut per a persones i bicicletes.

Aquesta és la idea de salut que volem reflectir en el POUM. A més, hem anat més enllà i estem treballant amb la Universitat, per un encàrrec de la Diputació, per estudiar uns índexs i paràmetres de salut per avaluar si s'han complert les expectatives.

- Com canviarà aquest vial la ciutat?

- Donarà un acabat a la ciutat. Hi ha el Seminari, l'Hospital General, el turó i no hi ha un limit clar entre sol urbà i urbanitzable. Aquest vial descongestionaria la Ronda Camprodon i el Bernat Calbó i donaria un accés al turó dels Jueus, que ara no hi és. Volem revalorar i potenciar aquest parc que ara és un darrere de la ciutat. És cert que sempre que intervens, és evident que hi ha un punt de transformació, però no podem negar que es tracta d'un parc urbà, no és un bosc. D'aquesta manera resolem aparcaments i descongestionem les entrades de la ciutat.

Tant Esquerra com Capgirem no estan del tot d'acord i per això, per arribar un consens, ho hem marcat amb discontinu per remarcar que aquest no serà el traçat obligatori. Per això proposem un pla especial que delimiti sòl urbà i urbanitzable. Que es faci o no el pla especial dependrà la voluntat política del moment, que no serem nosaltres.

- Recuperem les línies generals del POUM que està marcat per un decreixement respecte al que es va anul·lar. Com es tradueix en matèria d'habitatge?

- Evidentment estava programat molt més habitatge perquè donava resposta a un nombre de població més gran. Ara la reserva d'habitatge és més gran del que demana l'estudi demogràfic per evitar que hi hagi especulació. Són uns 6.500 en total.
 

Palmero apunta que la reducció d'habitatge és una de les característiques del nou POUM. Foto: Adrià Costa

- El planejament també es caracteritza per ser una ciutat amb nous pols. Com es volen potenciar aquests nous pols?

- Entenem els nous pols com a centres de vida social més enllà de la plaça Major. És difícil, sobretot a Vic que la plaça és la plaça. Volem que hi hagi centres als barris i creiem que es generen amb una activitat comercial, un equipament, o un punt d'atracció per als veïns. En tots els àmbits de sòl urbanitzable es preveu que hi hagi alguna cosa. Volem potenciar-ho i s'haurà de fer des de la gestió. Precisament en el ple es notava que volem pensar que el POUM farà moltes coses, però és l'inici. La gestió és posterior el planejament.

- Creu que això pot perjudicar la centralitat de Vic en termes d'activitat econòmica?

- No, de cap manera. El centre de Vic és bestial. Només cal passejar un dissabte a la tarda pel centre.

- El riu esdevé protagonista en el planejament com a "eix vertrebador", tot i que es contempla que hi hagi menys pressió. Com s'encaixen ambdós conceptes?

- No són contradictoris. El que s'ha evitat amb el planejament és posar una densitat d'habitatges a la llera del riu; i el que s'ha fet és posar espais de relació social: equipaments, espais verds. Entenem que amb els nous equipaments que es desenvoluparan al llarg del recorregut, s'anirà cosint la ciutat. Un d'aquests és la nova Biblioteca al sud de la ciutat. Vic arriba més enllà del riu.

- Es va parlar d'un pla plurimunicipal per un polígon comarcal. Com van les trobades amb els altres municipis (Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga)?

- N'hi ha hagut moltes, fins que vam arribar un punt d'encallament perquè els altres municipis no havien començat amb la redacció inicial del POUM. Nosaltres sí, hi teníem pressa perquè no volem està amb un planejament obsolet. Tampoc hem de marcar el ritme dels altres. Tot i això, hi ha la voluntat de tenir en compte les necessitats dels pobles veïns i que es puguin recollir els planejaments en el pla plurimunicipal.
 
- Els principals grups de l'oposició, ERC i Capgirem, van criticar sobretot la solució al Graell. Vostè remarcava en el ple l'esforç de l'equip de govern i d'Incasòl. Creu que acabaran trobant una opció satisfactòria per aconseguir un "sí" en l'aprovació final al ple?

- M'agradaria molt. És difícil perquè quan has de governar i tens la realitat que tens, has de prendre decisions respecte a les possibilitats i els desitjos. L'ideal seria que el Graell no hi fos, però hi ha coses que no depenen de nosaltres. Hem aconseguit moltíssim amb l'Incasòl, un límit que ha de ser econòmicament justificable. El que tots pretenen és desprogramar i no és viable. Estem obligats a recollir-ho perquè és un planejament superior al POUM.

- Ja hi ha una construcció de clavegueram fet...

- Tornar enrere no es pot fer. Hem de ser conscients del que tenim i com gestionar-ho el millor possible. Esquerra han votat en contra del POUM perquè buscaven votar en contra del POUM. Han buscat punts negatius per dir que votaran en contra. Tots els punts que demanaven s'han complert.

- I Capgirem?

- És diferent. El Graell és un escull i entenc que és una llosa votar a favor de l'ARE, però hem d'assumir els nostres actes. No podem pretendre que això no ha passat. Entenc que el seu rol és desprogramar. Estic segura que si l'assemblea vingués a les explicacions i reunions entendrien que no hi ha cap altra alternativa amb el Graell.

- Sembla que no canviaran les votacions de cara l'aprovació provisional...

- No depèn només del POUM. En el cas d'Esquerra, depèn d'una realitat política més enllà del planejament. El POUM és molt progressista. El regidor Martí va votar a favor del POUM honestament, més enllà de l'acord de governabilitat. Evidentment que el 100% no ens posarem d'acord. La ciutat és de tots i al final hem de gestionar les diferències. La voluntat primera és que tothom hi votés a favor.

- Tot i l'oposició en aquests dos aspectes, es va valorar l'aportació de tots els grups al POUM. Creu que ha aconseguit o aconseguirà un POUM de consens?

- El que tenim ara ja és un POUM de molt consens. Tothom s'ha de sentir reflectit en aquest planejament. Precisament un regidor deia que es podia llegir l'aportació de cada partit polític i és cert. També reconec que tothom ha treballat molt i també per entendre la necessitat de l'altra. El POUM no és només el Graell ni el vial del Puig dels Jueus. Això una anècdota dins el planejament. Va més enllà d'aquests dos punts conflictius, és el model de ciutat que volem.