12
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
11:37h
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha passat ara posar el focus sobre noves entitats sobiranistes en la seva macrocausa contra el procés. Després dels membres del Govern processats i dels líders de l'ANC i Òmnium, ara és el torn de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i els Comitès de Defensa de la República (CDR), de qui el jutge ha reclamat investigar més.
En concret, Llarena ha reclamat noves proves tant a la Guàrdia Civil com a diferents òrgans judicials sobre el rol que va jugar l'AMI sota la presidència de Neus Lloveras -que medita deixar-ho- en l'estratègia per aconseguir la independència. Igualment, també ha demanat informació dels CDR en relació a les convocatòries públiques, les sol·licituds i autoritzacions administratives o els acords i conclusions de les "reunions supramunicipals" que van tenir lloc a Sabadell el 14 d'octubre, a Igualada el 21 d'octubre i a Manlleu el 4 de novembre.
Pel que fa a l'AMI, la petició es va fer en una providència signada el 9 de gener en què el jutge del Suprem inclou entre els "elements objectius" reclamats a la Guàrdia Civil el contingut de les declaracions públiques realitzades per Lloveras en els actes pro independència en els quals va participar al costat dels llavors presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dies 13 de novembre de 2016 i 11 de juny de 2017, quan es van pronunciar crides instant la desobediència i a l'incompliment de la llei o de les resolucions judicials.
Els informes dels interventors
Així mateix, el magistrat sol·licita a la lletrada de l'administració de Justícia la documentació sobre la coneguda com a ruta cap a la independència, on l'AMI tenia assignat un paper coordinador entre els ajuntaments i la Generalitat presidida per Carles Puigdemont. A més dels estatuts de l'AMI, Llarena s'interessa pels diferents informes realitzats pel SitxCat (Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència).
Entre ells, un de gener de 2017 en el qual l'associació plantejava que els Mossos d'Esquadra deixessin de dependre funcionalment dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal per poder assegurar la correcta celebració del referèndum d'independència. L'AMI va estudiar les possibles "incidències penals" per als Mossos, a més de les conseqüències que tindrien per altres funcionaris.
El padró del referèndum
Unes altres qüestions analitzades als informes encarregats per l'AMI i que ara demana el jutge va ser el pagament dels impostos de l'IVA i de l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana o les fórmules per jurar o prometre els càrrecs. Les conseqüències sobre la declaració a favor del dret a decidir del Parlament el 23 de gener de 2013 i la cessió de dades del padró per a la convocatòria d'un referèndum van ser unes altres de les qüestions abordades pel SitxCat per encàrrec de l'AMI.
Pel que fa als CDR, de fet, els cossos i forces de seguretat espanyols ja els investigaven de mutu propi, abans que ho demanés Llarena, pel que fa als "incidents de violència" de l'1-O i les "activitats coercitives" de la vaga general del 8 de novembre. Segons informen diversos mitjans, el càrrec de la secretaria d'estat d'Interior que va coordinar el dispositiu de l'1-O, el coronel Diego Pérez dels Cobos, ha enviat un informe al jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials en què revela que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat a sobre de les "actuacions" dels CDR i han enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya diversos atestats amb els indicis de criminalitat que han detectat en algunes accions d'aquests activistes.