Manresa reviurà la figura de Josep Junyent, el mossèn vigatà que va revifar la ciutat durant el franquisme

Molt compromès socialment amb la capital del Bages, aquest religiós nascut a Vic és un complet desconegut per gran part de la població

, Manresa | 10/01/2018 a les 11:43h
Arxivat a: Societat, Bages, Manresa, homenatge, franquisme, Josep Junyent, religió
Representants de les tres entitats impulsores de l'Any Junyent | AFT
El proper dimarts, 16 de gener, farà 25 anys que Josep Junyent i Rafart va morir víctima d'un càncer. Popularment conegut com a mossèn Junyent, aquest religiós nascut a Vic l'any 1930, va estar estretament lligat a la ciutat de Manresa, on hi va jugar un paper molt important en el terreny cívic durant el franquisme i on hi va dur a terme una intensa activitat pastoral i cultural.

Amb la voluntat de recordar què va significar mossèn Junyent per a la ciutat de Manresa, tres entitats locals han decidit, amb l'avinentesa que enguany es compliran 25 anys de la seva mort, organitzar una sèrie d'actes d'homenatge i de retrospectiva a aquest polifacètic religiós tan desconegut per gran part de la població. Es tracta de la Fundació Independència i Progrés, el Centre d'Estudis del Bages i el Moviment Cristià Comunitari.

El primer acte tindrà lloc el mateix dia 16 de gener, a les vuit del vespre, a l'Espai Òmnium, i consistirà en una taula rodona en la qual hi prendran part quatre persones que van conèixer mossèn Junyent i que parlaran d'ell des de vessants diferents. Els ponents seran Ramon Majó, que explicarà el vessant social i polític de l'homenatjat; Lluís Calderer, que n'abordarà el perfil més literari i cultural, i Josep Maria Massegú, que aprofundirà en el vessant cristià i religiós. Els moderarà el mossèn Joan Aurich, que també intervindrà en la taula rodona recordant vivències amb Junyent.

Les propostes seguiran el 27 de febrer, amb una conferència que tindrà lloc a les vuit del vespre a la sala d'actes del Casino, i que glossarà el poeta i físic David Jou. "La semblança entre ciència i poesia s'esqueia molt amb la figura de Junyent, que va ser un poeta literat i persona vinculada en el món de la ciència", explica Joan Badia, de la Fundació Independència i Progrés.

El darrer acte programat ("pot ser que se n'organitzin més", puntualitzen des de les tres entitats) tindrà lloc el dissabte 19 de maig al Casal de l'Església de Manresa. En el marc de la tercera jornada Joan Vilar i Costa, que cada any aborda una temàtica diferent, s'aprofitarà per aprofundir en els conceptes de compromís social, cívic, intel·lectual i religiós, unes característiques que defineixen mossèn Junyent. L'acte, que començarà a dos quarts de deu del matí, comptarà amb els parlaments de Ramon Nogués, científic i capellà, i de Jordi Figuerola, professor d'Història de la Religió a la UAB, expert en el paper de l'església durant el segle XX, i conegut de Junyent.

Publicació d'un nou volum de les seves obres

A banda de les tres conferències, també s'editarà un nou volum d'obres de mossèn Junyent, que se sumarà als tres llibres ja publicats. "Aquesta nova entrega inclourà els estudis i assajos que va fer sobre església i nacionalisme català i sobre problemàtiques del món contemporani", exposa Lluís Calderer, un dels marmessors del mossèn, tot afegint que "les reflexions que fa són molt actuals fins al punt que ell, als anys 80, ja es plantejava si la democràcia espanyola era realment una democràcia". El volum també inclourà un estudi històric sobre l'església a Manresa durant el franquisme.

Fins ara, el que hi havia publicat de mossèn Junyent era la seva obra poètica i els estudis i assajos literaris. "Després d'aquest quart volum encara quedaran coses per publicar, com els assajos que va escriure sobre art i unes antologies que havia fet d'escriptors catalans", conclou Calderer.

Una vida de lliçons i aprenentatges

"La nostra intenció no és fer un exercici de nostàlgia, només, sinó que el que pretenem és recordar la figura de Junyent en el moment actual, tot analitzant què ens planteja avui" manifesta Joan Aurich. 

Mossèn Junyent va néixer a Vic el mes de juliol de l'any 1930 i va estudiar la carrera eclesiàstica al Seminari vigatà. Amb una gran vocació pel món de l'art, de ben jove també se li va despertar la curiositat cap al camp de les ciències naturals, que es va concretar amb una important col·lecció de papallones que va anar aplegant al llarg de la seva vida.

A banda de la religió i la passió per l'art i la ciència, Junyent va resultar ser un gran escriptor. Amb només 15 anys va guanyar el primer premi a la millor evocació d'un personatge de Canigó en el certamen literari celebrat a Folgueroles amb motiu del centenari del naixement de Verdaguer. 

El juliol de 1954 va ser  nomenat vicari de Calldetenes, un càrrec que va compaginar amb els estudis de Filosofia i Lletres que cursava a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va traslladar-se a Roma,  on es va llicenciar en Teologia i en Arqueologia a la Universitat Gregoriana.

Amb 31 anys va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Manresa, on el van nomenar vicari de l'església del Carme. A la capital de Bages va dur-hi  a terme una intensa activitat pastoral i de docència, exercint de professor a l'Escola Tècnica Universitària minero-metal·lúrgica (actual UPC) i a l'Escola de Teologia. També va jugar un paper molt important en el terreny cívic durant el franquisme, protegint i estimulant activitats i sectors, fins i tot d'ideologia ben diferent de la seva, que es movien en el límit o plenament dintre de la clandestinitat.  

"Mossèn Junyent va aterrar en una Manresa totalment provincianitzada, franquistitzada i adormida, i, tenint en compte la seva estada a Roma i els seus estius a Alemanya, va intentar revifar i portar aire a l'església, a la política, a la cultura i a molts altres àmbits", conclou Calderer.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Aina Font Torra
01/01/1970
Falta un mes perquè se celebri i la participació ja és major que en les tres primeres edicions
01/01/1970
D'abril a juny cada mes hi haurà una temàtica diferent
Esteve Plantada
01/01/1970
Una tria d'obres que fan pensar, que ajuden a reflexionar i que no deixen indiferent a cap lector
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al centre, en un acte de jutges a Barcelona. | Josep M. Montaner
01/01/1970
«Les imputacions trontollen i el Tribunal Suprem es pot veure abocat a argumentar les acusacions amb plantejaments cada vegada més polítics i menys jurídics»
01/01/1970
El president d'ERC afirma que els delictes dels que se'ls acusen "no se sostenen" i que els mantenen a presó per "venjança"
Manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics | ACN
01/01/1970
També s'han recordat els presos polítics i exiliats catalans