27
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
25
de juliol
del
2018
a les
18:16h
El Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO) ha celebrat aquest 2017 els seus 40 anys. L'entitat -sense ànim de lucre- es dedica a l'estudi, la protecció i la divulgació dels ocells. Tal com indica el seu nom, la principal tasca que desenvolupen és l'anellament, però no només fan això. També han construït milers de caixes-niu per Osona, fan el seguiment de diferents aus al seu pas per Catalunya o estudien la població de voltors.
De fet, l'associació ha pogut anellar espècies que habitualment no es capturen, com són els corbs marins, voltors o ànecs. Tota aquesta informació és transmesa a l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), amb qui col·laboren estretament en els projectes SOCC i SYLVIA. Osona.com ha pogut parlar amb els seus membres fundadors Joan Aymerich, Miquel Gomez i Llorenç Vila, i l'actual president, Pere Vila per repassar aquests quaranta anys d'història.
Breu història: de caçadors a observadors
Els primers membres del GACO van ser caçadors. Llavors van decidir alternar la caça amb la tasca d'anellament. "Vaig comprar un tros de planxa d'alumini i un punxó, i vaig començar a fer les anelles", explica Aymerich. Del 1977 al 1983 es van dedicar a posar "anelles i prou", a més de 5.000 aus. Unes anelles pròpies que es van fer de manera autodidacta. A partir del 1985, un cop inscrits al registre d'Associacions de la Generalitat, van començar a utilitzar les anelles oficials i eixamplar les seves accions. Van passar de ser caçadors a observadors.
Caixes niu "més segures"
Una de les primeres accions que va desenvolupar el GACO van ser les caixes-niu. El 1983 van penjar la primera a Calldetenes. Un model simple que es va anar millorant al pas dels anys. De fet, va ser el mateix grup que en va idear una, després d'observar les deficiències i mancances de les existents. "Vam desenvolupar un model de caixa més segura", expliquen els seus impulsors.
El 2015 van col·locar la caixa número 15.000. Durant tots aquests anys, 20 espècies d'ocells i 6 espècies de mamífers hi han criat. Aquesta tasca, però, no només consisteix a penjar la caixa, "el més important és fer-ne el seguiment: cal cuidar-la i netejar-la", remarca un dels seus membres, Llorenç Vila.
Estudiar el voltor, el més gran que anellen
L'ocell més petit que anella el GACO és el bruel (o reietó) que pesa uns 5 grams; i el més gran és el voltor, que fa uns 7-8 quilos. En aquest cas, i a diferència de les altres aus, se'ls caça amb menjar (la resta s'acostuma a fer amb xarxa japonesa). Quan tenen aquest gran ocell a les mans, se'l mesura i fotografia amb l'ala estesa, i es recopilen tota mena de dades per realitzar treballs de muda, estat sanitari o estrès.
És una de les poques espècies són marcades amb anelles de lectura a distància. Són de color groc i porten tres dígits. D'aquesta manera es pot controlar els moviments de l'ocell arreu del territori. Durant aquest 2016, es va marcar un exemplar amb un GPRS. El GACO ha capturat uns 3.500 voltors, 2.300 dels quals han estat anellats.
Control del corb marí a Osona, amb descobriment d'una subespècie
Una de les altres aus de gran tamany que estudia el GACO és el corb marí. La -difícil- captura i anellament de corbs marins es porta a terme des del 2007. Aquesta espècie passa els hiverns a prop del riu Ter i el GACO n'estudia el seu perímetre, la seva alimentació i els moviments migratoris. Tots els exemplars que ha capturat i anellat el GACO han estat controlats en diferents països com França, Alemanya, Suïssa, Holanda, Suècia, Dinamarca i Espanya.
Aymerich remarca que el GACO coneix les joques (on dormen els ocells) de la comarca. D'aquesta manera es pot controlar setmanalment l'evolució de la població i observar-ne -a distància- si hi ha alguna anella estrangera. Precisament, el grup va capturar, identificar i anellar un ocell de la subespècie carbo, que fins aleshores no constava a la llista d'espècies de Catalunya.
Seguiment de cigonya blanca (amb ajuda de les noves tecnologies)
"Quan arriba una cigonya a la Plana, ho sabem" diu Miquel Gomez, remarcant la importància de les noves tecnologies (Whatsapp) a l'hora de comunicar-se amb els membres del GACO. L'agrupació llegeix les anelles de les cigonyes que passen per Osona durant les migracions. Aquest fet s'acostuma a produir entre la segona setmana d'agost fins a finals de setembre.
Durant aquestes dates, membres i voluntaris de l'associació, llegeixen a través de telescopi les anelles d'aquestes aus. La recopilació d'aquestes dades permet conèixer informació sobre el seu origen i comportament. Segons el GACO, fins ara per Osona han passat més de 2.000 cigonyes.
Quaranta anys observant aus
Amb 40 anys a l'esquena, el GACO ha pogut observar l'evolució de les aus a Osona. Aymerich apunta que "quan érem joves no hi havia ni corbs marins, ni gavians, ni tortes turques...". Pel membre del GACO, les que no hi eren i ara s'han instal·lat a Osona, "la majoria són espècies que s'arramben a l'home". Es refereix, per exemple, als ànecs o gavians. "Els ocells que han prosperat més són els que viuen prop de l'home, tant per protecció com pel menjar", conclou.
El GACO s'ha convertit en un referent sobre l'estudi de les aus a la comarca d'Osona. Durant tot aquest temps, centenars de persones han passat per l'agrupació, estudiant, protegint i, sobretot, gaudint dels ocells. "El grup funciona sol", explica el seu president, Pere Vila, remarcant la importància dels caps visibles per cada tasca que desenvolupa l'associació. "A partir d'aquí, la gent disfruta d'aquests moments", conclou.
De fet, l'associació ha pogut anellar espècies que habitualment no es capturen, com són els corbs marins, voltors o ànecs. Tota aquesta informació és transmesa a l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), amb qui col·laboren estretament en els projectes SOCC i SYLVIA. Osona.com ha pogut parlar amb els seus membres fundadors Joan Aymerich, Miquel Gomez i Llorenç Vila, i l'actual president, Pere Vila per repassar aquests quaranta anys d'història.
Breu història: de caçadors a observadors
Els primers membres del GACO van ser caçadors. Llavors van decidir alternar la caça amb la tasca d'anellament. "Vaig comprar un tros de planxa d'alumini i un punxó, i vaig començar a fer les anelles", explica Aymerich. Del 1977 al 1983 es van dedicar a posar "anelles i prou", a més de 5.000 aus. Unes anelles pròpies que es van fer de manera autodidacta. A partir del 1985, un cop inscrits al registre d'Associacions de la Generalitat, van començar a utilitzar les anelles oficials i eixamplar les seves accions. Van passar de ser caçadors a observadors.
Escollint una anella petita pel mosquiter. Foto: Josep M. Montaner
Caixes niu "més segures"
Una de les primeres accions que va desenvolupar el GACO van ser les caixes-niu. El 1983 van penjar la primera a Calldetenes. Un model simple que es va anar millorant al pas dels anys. De fet, va ser el mateix grup que en va idear una, després d'observar les deficiències i mancances de les existents. "Vam desenvolupar un model de caixa més segura", expliquen els seus impulsors.
El 2015 van col·locar la caixa número 15.000. Durant tots aquests anys, 20 espècies d'ocells i 6 espècies de mamífers hi han criat. Aquesta tasca, però, no només consisteix a penjar la caixa, "el més important és fer-ne el seguiment: cal cuidar-la i netejar-la", remarca un dels seus membres, Llorenç Vila.
Un llibre per no perdre's cap detall de l'espècie anellada. Foto: Josep M. Montaner
Estudiar el voltor, el més gran que anellen
L'ocell més petit que anella el GACO és el bruel (o reietó) que pesa uns 5 grams; i el més gran és el voltor, que fa uns 7-8 quilos. En aquest cas, i a diferència de les altres aus, se'ls caça amb menjar (la resta s'acostuma a fer amb xarxa japonesa). Quan tenen aquest gran ocell a les mans, se'l mesura i fotografia amb l'ala estesa, i es recopilen tota mena de dades per realitzar treballs de muda, estat sanitari o estrès.
És una de les poques espècies són marcades amb anelles de lectura a distància. Són de color groc i porten tres dígits. D'aquesta manera es pot controlar els moviments de l'ocell arreu del territori. Durant aquest 2016, es va marcar un exemplar amb un GPRS. El GACO ha capturat uns 3.500 voltors, 2.300 dels quals han estat anellats.
Membres del GACO, anellant un exemplar de corb marí Foto: Josep M. Montaner
Control del corb marí a Osona, amb descobriment d'una subespècie
Una de les altres aus de gran tamany que estudia el GACO és el corb marí. La -difícil- captura i anellament de corbs marins es porta a terme des del 2007. Aquesta espècie passa els hiverns a prop del riu Ter i el GACO n'estudia el seu perímetre, la seva alimentació i els moviments migratoris. Tots els exemplars que ha capturat i anellat el GACO han estat controlats en diferents països com França, Alemanya, Suïssa, Holanda, Suècia, Dinamarca i Espanya.
Aymerich remarca que el GACO coneix les joques (on dormen els ocells) de la comarca. D'aquesta manera es pot controlar setmanalment l'evolució de la població i observar-ne -a distància- si hi ha alguna anella estrangera. Precisament, el grup va capturar, identificar i anellar un ocell de la subespècie carbo, que fins aleshores no constava a la llista d'espècies de Catalunya.
Alliberant el corb, després del seu anellament. Foto: Josep M. Montaner
Seguiment de cigonya blanca (amb ajuda de les noves tecnologies)
"Quan arriba una cigonya a la Plana, ho sabem" diu Miquel Gomez, remarcant la importància de les noves tecnologies (Whatsapp) a l'hora de comunicar-se amb els membres del GACO. L'agrupació llegeix les anelles de les cigonyes que passen per Osona durant les migracions. Aquest fet s'acostuma a produir entre la segona setmana d'agost fins a finals de setembre.
Durant aquestes dates, membres i voluntaris de l'associació, llegeixen a través de telescopi les anelles d'aquestes aus. La recopilació d'aquestes dades permet conèixer informació sobre el seu origen i comportament. Segons el GACO, fins ara per Osona han passat més de 2.000 cigonyes.
Un jove, a punt d'anellar Foto: Josep M. Montaner
Quaranta anys observant aus
Amb 40 anys a l'esquena, el GACO ha pogut observar l'evolució de les aus a Osona. Aymerich apunta que "quan érem joves no hi havia ni corbs marins, ni gavians, ni tortes turques...". Pel membre del GACO, les que no hi eren i ara s'han instal·lat a Osona, "la majoria són espècies que s'arramben a l'home". Es refereix, per exemple, als ànecs o gavians. "Els ocells que han prosperat més són els que viuen prop de l'home, tant per protecció com pel menjar", conclou.
El GACO s'ha convertit en un referent sobre l'estudi de les aus a la comarca d'Osona. Durant tot aquest temps, centenars de persones han passat per l'agrupació, estudiant, protegint i, sobretot, gaudint dels ocells. "El grup funciona sol", explica el seu president, Pere Vila, remarcant la importància dels caps visibles per cada tasca que desenvolupa l'associació. "A partir d'aquí, la gent disfruta d'aquests moments", conclou.
Membres del GACO, amb un corb marí a les mans Foto: Josep M. Montaner