Ciclocròs

El ciclocròs se cita a Manlleu amb el Trofeu Joan Soler

Puntua per a la Copa Catalana i per a la Copa d'Espanya | Aquesta disciplina esportiva nascuda dels entrenaments dels ciclistes en ruta encara no és olímpica

per Redacció , Manlleu, 9 de desembre de 2017 a les 09:29 |
El ciclocròs va néixer el segle passat com a preparació hivernal per als ciclistes en ruta. | Josep Maria Montaner.
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Manlleu va acollir aquest dimecres el Trofeu Joan Soler de ciclocròs. El ciclocròs (en francès i anglès cyclo-cross) és una disciplina ciclista, nascuda a mitjan segle XX, que, generalment, es disputa durant la tardor i l'hivern. Els ciclistes han de realitzar un determinat nombre de voltes a un circuit en el qual es combinen trams de quitrà, de vegades camins i prats, amb una sèrie d'obstacles, naturals o artificials, que obliguen el corredor a baixar de la bicicleta per superar-los.

A Manlleu s'ha sortit de la plaça Sanglas, partir de les 9 del matí, per fer un circuit de 3 km en diverses categories: Cadet - Junior - Junior Femina - SUB-23 - Elit - Elit S23 Fèmina - Elit Pro - Master 30 - Master 40 - Master 50 - Master 60. Podeu veure els resultats de les curses en aquest vincle de la Federació Catalana de Ciclisme.

 

En les curses s'hi es combinen trams de quitrà, de vegades camins i prats, amb una sèrie d'obstacles, naturals o artificials. Foto: Josep Maria Montaner.


Per bé que en un primer moment el ciclocròs servia com a preparació hivernal per als ciclistes en ruta, actualment és una disciplina en si mateixa. La llargada de la prova es calcula en funció del temps de la cursa; per exemple, una hora per a la categoria elit. El nombre de voltes queda determinat pels comissaris en funció del temps necessari dels participant per fer les dues primeres voltes. Les bicicletes estan reforçades amb i frens preparats pel fang.


El primer campionat del món de ciclocròs s'organitzà a França el 1950, sent el francès Jean Robic el primer campió. Durant una desena d'anys els dominadors van ser els francesos, i a poc a poc es va popularitzar en altres països d'Europa, especialment a Bèlgica, que passà a dominar l'especialitat. França, Suïssa, els Països Baixos, Itàlia i Txèquia són els altres països amb esportistes de primer nivell. Tanmateix, el ciclocròs no és una disciplina olímpica.
 

Les rodes solen dur pneumàtics una mica més amples i amb un dibuix més marcat. Foto: Josep Maria Montaner.


La temporada internacional de ciclocròs s'articula al voltant de tres competicions majors: la Copa del món de ciclocròs, el Superprestige i el Trofeu DVV Verzekeringen. Mentre que la primera de les competicions té proves repartides per tot Europa, les altres dues es concentren als Països Baixos.
 

Tot i la dificultat competitiva, el ciclocròs encara no és disciplina olímpica. Foto: Josep Maria Montaner.


 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació