​«Mai no oblidaré com m'has fet sentir»: emotiva carta de Carles Mundó des de la presó

El conseller de Justícia, Carles Mundó, empresonat a Estemera ha adreçat una carta al programa El món a RAC1 que va escriure el 23 de novembre, "el dia que la meva filla fa 9 anys". Jordi Basté, presentador del programa, l'ha llegit íntegra aquest matí al punt de les 8 h.

La setmana passada, Mundó va enviar una carta a NacióDigital en la que explicava les seves sensacions per a les eleccions del 21-D sota el títol L'hora de la política. Aquesta, titulada Cartes, reflexiona sobre la companyia que els fan els escrits que els envia la gent a la presó i l'escalf que els brinden.
 

"Cartes", de Carles Mundó

A la presó, el dia anterior s’assembla molt a l’endemà. És fàcil perdre, fins i tot, el record de quin dia de la setmana som. Els dilluns es confonen amb els divendres i els dissabtes amb els dimarts. Tot i això, hi ha moments especials que sempre tenen a veure amb allò que arriba de l’exterior, ja sigui una trucada a la família, sentir la veu de la teva dona i dels teus fills, rebre alguna visita inesperada o compartir la situació amb l’advocat. Un dels moments emotius és l’arribada diària de correspondència. Les cartes, que ja es compten per centenars, ens mantenen molt connectats amb el batec de la gent. L’emoció d’obrir cada carta sense saber quina història s’hi amaga, dins el sobre, és una gran experiència. Cada setmana dediquem hores a llegir centenars de cartes i, per molt greu que sàpiga, és impossible poder contestar la majoria. Rebem cartes de tota mena. Cartes escrites a mà –algunes amb lletres precioses que no et cansaries d’admirar– on expliquen que no recorden la darrera vegada que van escriure algú. Reconeixen que fa anys que només escriuen amb l’ordinador, però que ara ho volen fer a mà per mostrar que escriuen amb el cor. Moltíssimes cartes escrites per mares i per àvies, que pateixen pensant en els nostres fills i en les nostres famílies. Cartes amb dibuixos de nens i nenes per expressar els sentiments més tendres i cartes amb poemes escollits per fer-nos companyia. Cartes d’amistat que comencen amb un “no ens coneixem de res però cada dia ets present a casa nostra”. Cartes que et tracten de tu per subratllar l’estima i la proximitat i cartes que et tracten d’honorable conseller per destacar la vigència i la dignitat de les nostres institucions. Cartes d’agraïment, d’ànims i d’esperança i cartes d’indignació, ràbia i impotència per l’abús i la injustícia que suposa tenir-nos tancats a la presó, passant 16 hores diàries tancats a la cel·la. Cartes que expressen una generositat increïble, però que creuen que encara fan poc per ajudar-nos i cartes de persones que preguen cada dia per la nostra llibertat i encenen espelmes per tenir-nos més a prop. Cartes de desconeguts que ens parlen de com lluiten pels seus fills i els seus néts i cartes d’amics, coneguts i saludats que recorden moments que hem compartit. Moments que ens han fet riure, que ens han fet plorar i que ens han emocionat. No estem sols. Ho sabem i ho sentim. No hi ha paraules per explicar-ho. En aquests moments difícils, tancats a la presó, a 700 Km de casa i dels de casa, lluny de l’estimada companya, dels enyoradíssims fills petits i dels estimadíssims pares grans, és un orgull formar part d’un país on hi ha tan bona gent. Gent honesta i compromesa, que mai no es rendeix ni defalleix. Crec que ho explicaré bé recordant una de les meves frases preferides: “Potser oblidaré el que has fet, potser oblidaré el que has dit, però mai no oblidaré com m’has fet sentir.” Moltes gràcies! Gràcies infinites! Carles Mundó Blanch Presó d’Estremera (Madrid)