22
de novembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:04h
La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela accepta enviar al Tribunal Suprem les causes per rebel·lió i sedició contra el Govern i els "Jordis". Així es desprèn de l'informe que la magistrada ha fet arribar al jutge Llarena. Considera que la investigació s'ha de fer manera conjunta per determinar amb "coherència" les responsabilitats de tots els investigats. Per aquests motius es mostra partidària d’acumular la causa perquè una investigació per separat "dificultaria l’esclariment dels fets i la comprensió de tota l’estratègia col·laborativa". "L’actuació dels investigats no es pot examinar de manera aïllada i desvinculada de l’organització de la que ells i possiblement altres han format part per culminar un propòsit comú”, apunta. La jutgessa recorda que s’investiguen delictes connexos, i “qualsevol escissió de la causa inevitablement conduiria a l’examen parcial dels fets, cosa que dificultaria enormement la investigació i la determinació clara de responsabilitats dels investigats”.
La Fiscalia, per la seva banda, ja ha avançat que preveu presentar un escrit on s’oposarà a aquesta acumulació de causes al Tribunal Suprem. Paral·lelament, la jutgessa ja ha rebut els recursos d'Oriol Junqueras i la resta de consellers de la Generalitat empresonats contra la seva decisió de dictar presó incondicional.
El traspàs del cas al Suprem coincideix amb les tasques del relleu del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que de moment serà substituït pel Tinent Fiscal, Luis Navajas, que segons ha transcendit dona suport al criteri que havia seguit el seu predecessor a l’hora d’acusar el govern de Puigdemont, els "Jordis" i la mesa del Parlament de delictes de rebel·lió i sedició. El govern espanyol podria proposar aquest mateix divendres a la reunió del consell de ministres un candidat a la successió.
Els recursos que li han fet arribar les defenses dels consellers empresonats recorden que el Govern no va seguir actuant després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i en major o menor grau acaten l’aplicació d’aquest article i la convocatòria d’eleccions. Els del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i els consellers Romeva, Bassa i Mundó van en aquesta mateixa direcció, tot i que en aquest cas eviten dir si acaten l’aplicació de l’article 155.
“Repartiment de papers”
Lamela insisteix que els investigats actuaven amb un propòsit compartit i d’acord a un “pla comú” i a un “repartiment de tasques i responsabilitats” per aconseguir la “secessió” de Catalunya alterant “l’organització política de l’Estat, i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l’ordre constitucional i estatutari”. Segons assegura, aquesta organització està integrada pels “membres del Govern, els presidents de l’ANC i Òmnium, assessors i ideòlegs, això com per la policia autonòmica i l’actuació de determinades persones del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i de les persones vinculades al Diplocat”.
Segons la jutgessa, el pla es va desplegar a través d’un “marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria d’un referèndum ignorant els pronunciaments del TC i la declaració d’independència”. “Mentre les tasques parlamentàries s’orientaven a aprovar una normativa on fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d’associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per crear a la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’Estat per propiciar i justificar la desobediència de la societat ca a les ordres emanades cap a ells per propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per donar suports a la consecució dels plans secessionistes”, apunta.
ANC i Òmnium: el “braç civil de l’aixecament”
Posa com a exemple les “congregacions tumultuoses” que es van dur a terme, assegura, per impedir l’execució de les resolucions judicials, on l’ANC i Òmnium “van actuar com a braç civil de l’aixecament auspiciat per les autoritats del Govern afavorint mobilitzacions com les que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre”.
Acusa els Mossos d’espiar la Guàrdia Civil
Segons la jutgessa, els Mossos van tenir un paper “d’especial rellevància” per assegurar l’èxit del procés cap a la declaració d’independència. “Resultava essencial disposar de la capacitat investigadora i intimidadora dels Mossos d’Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius, amb el potencial efecte coercitiu que representaven”, assegura. La jutgessa conclou que es va posar els Mossos al servei dels interessos independentistes “en la realització d’actuacions d’espionatge als membres de la Policia i la Guàrdia Civil i accions de vigilància i contra vigilància a membres de l’organització que eren seguits i vigilats en el curs de les investigacions judicials”.
Assegura que hi va haver desviament de fons públics
Lamela també assegura que les activitats independentistes es van finançar com a mínim de forma parcial amb fons públics. Segons la jutgessa, malgrat el veto del Tribunal Constitucional el govern va dur a terme pagaments i va utilitzar fons públics per a la “consumació d’un acte delictiu”. El fet que la intervenció general de la Generalitat hagi certificat només que una petita quantitat d’una partida pressupostària, segons la jutgessa, “no exclou que s’hagi sufragat el referèndum amb dinners públics no destinat a aquestes finalitats, com ho testimonia l’actuació de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, qui va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans per poder celebrar el referèndum”.
També fa referència als plans de comunicació i propaganda de suport al moviment independentista dins i fora de Catalunya i a l’assignació de recursos tecnològics de la Generalitat per donar suport a la celebració del referèndum i per començar a desenvolupar, diu, els projectes per a una nova República independent.
La Fiscalia, per la seva banda, ja ha avançat que preveu presentar un escrit on s’oposarà a aquesta acumulació de causes al Tribunal Suprem. Paral·lelament, la jutgessa ja ha rebut els recursos d'Oriol Junqueras i la resta de consellers de la Generalitat empresonats contra la seva decisió de dictar presó incondicional.
El traspàs del cas al Suprem coincideix amb les tasques del relleu del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que de moment serà substituït pel Tinent Fiscal, Luis Navajas, que segons ha transcendit dona suport al criteri que havia seguit el seu predecessor a l’hora d’acusar el govern de Puigdemont, els "Jordis" i la mesa del Parlament de delictes de rebel·lió i sedició. El govern espanyol podria proposar aquest mateix divendres a la reunió del consell de ministres un candidat a la successió.
Els recursos que li han fet arribar les defenses dels consellers empresonats recorden que el Govern no va seguir actuant després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i en major o menor grau acaten l’aplicació d’aquest article i la convocatòria d’eleccions. Els del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i els consellers Romeva, Bassa i Mundó van en aquesta mateixa direcció, tot i que en aquest cas eviten dir si acaten l’aplicació de l’article 155.
“Repartiment de papers”
Lamela insisteix que els investigats actuaven amb un propòsit compartit i d’acord a un “pla comú” i a un “repartiment de tasques i responsabilitats” per aconseguir la “secessió” de Catalunya alterant “l’organització política de l’Estat, i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l’ordre constitucional i estatutari”. Segons assegura, aquesta organització està integrada pels “membres del Govern, els presidents de l’ANC i Òmnium, assessors i ideòlegs, això com per la policia autonòmica i l’actuació de determinades persones del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i de les persones vinculades al Diplocat”.
Segons la jutgessa, el pla es va desplegar a través d’un “marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria d’un referèndum ignorant els pronunciaments del TC i la declaració d’independència”. “Mentre les tasques parlamentàries s’orientaven a aprovar una normativa on fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d’associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per crear a la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’Estat per propiciar i justificar la desobediència de la societat ca a les ordres emanades cap a ells per propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per donar suports a la consecució dels plans secessionistes”, apunta.
ANC i Òmnium: el “braç civil de l’aixecament”
Posa com a exemple les “congregacions tumultuoses” que es van dur a terme, assegura, per impedir l’execució de les resolucions judicials, on l’ANC i Òmnium “van actuar com a braç civil de l’aixecament auspiciat per les autoritats del Govern afavorint mobilitzacions com les que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre”.
Acusa els Mossos d’espiar la Guàrdia Civil
Segons la jutgessa, els Mossos van tenir un paper “d’especial rellevància” per assegurar l’èxit del procés cap a la declaració d’independència. “Resultava essencial disposar de la capacitat investigadora i intimidadora dels Mossos d’Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius, amb el potencial efecte coercitiu que representaven”, assegura. La jutgessa conclou que es va posar els Mossos al servei dels interessos independentistes “en la realització d’actuacions d’espionatge als membres de la Policia i la Guàrdia Civil i accions de vigilància i contra vigilància a membres de l’organització que eren seguits i vigilats en el curs de les investigacions judicials”.
Assegura que hi va haver desviament de fons públics
Lamela també assegura que les activitats independentistes es van finançar com a mínim de forma parcial amb fons públics. Segons la jutgessa, malgrat el veto del Tribunal Constitucional el govern va dur a terme pagaments i va utilitzar fons públics per a la “consumació d’un acte delictiu”. El fet que la intervenció general de la Generalitat hagi certificat només que una petita quantitat d’una partida pressupostària, segons la jutgessa, “no exclou que s’hagi sufragat el referèndum amb dinners públics no destinat a aquestes finalitats, com ho testimonia l’actuació de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, qui va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans per poder celebrar el referèndum”.
També fa referència als plans de comunicació i propaganda de suport al moviment independentista dins i fora de Catalunya i a l’assignació de recursos tecnològics de la Generalitat per donar suport a la celebració del referèndum i per començar a desenvolupar, diu, els projectes per a una nova República independent.
Informe Lamela al Suprem by naciodigital on Scribd