21
de novembre
del
2017
L'any 2004 es va exhumar la fossa de Puigvistós, de Prats de Lluçanès, com a prova pilot, una acció que va permetre la recuperació de set cossos. El passat mes de setembre d'enguany es va portar a terme la segona obertura d'una fossa comuna a l'església de Sant Andreu de Llanars. Mesos més tard, també es va obrir la de Sant Sebastià. Un conjunt d'accions que s'emmarquen en el pla de fosses 2017-2018.
Ara, després de l'aplicació de l'article 155 a la Generalitat de Catalunya, el pla de fosses ha quedat paralitzat. Des de l'inici, tal com assenyala el departament d'Afers Exteriors, s'han localitzat 129 fosses noves arreu del país recuperat 101 individus dels bàndols republicà i nacional. Aquest 2017 s'han localitzat tres fosses i s'ha fet prospecció a la de Prats de Lluçanès, de Vilanova de Meià (la Noguera) i Figuerola d'Orcau (el Pallars Jussà).
En el cas de Prats, el pla ha permès reobrir tres fosses comunes, però estan a l'espera de resultats. "No avança amb normalitat", explica l'alcalde del municipi, Isaac Peraire, remarcant que "estem esperant poder fer l'explicació de com han anat les excavacions o els resultats del creuament de la identificació genètica dels cossos".
L'Ajuntament segueix compromès amb la memòria històrica
Tot i això, Peraire remarca que "per l'Ajuntament de Prats no s'atura res, malgrat que el govern espanyol ha fet aturar l'activitat a la Generalitat sense el conseller Romeva i el seu gabinet". L'alcalde remarca que segueixen treballant amb el projecte "Anem de tard" que té l'objectiu de recuperar la memòria dels fets ocorreguts durant la Guerra Civil a Prats de Lluçanès i la reparació de totes les víctimes. L'alcalde de Prats reitera que hi haurà "un acompanyament" en aquest projecte, a més de remarcar el compromís amb els consellers Romeva i Mundó, principals impulsors del pla de fosses.
L'exèrcit franquista va entrar a Prats el 3 de febrer de 1939, cosa que va provocar forts combats amb les tropes republicanes. Segons el Departament, el diari d'operacions franquistes registra un balanç aproximat de 250 morts i 50 persones per part republicana, i de 7 morts i 29 ferits per part franquista.
Segons el mapa de fosses de la Generalitat, a Osona existeixen sis fosses comunes de la Guerra Civil. Quatre fosses confirmades a Prats de Lluçanès, Torelló, Gurb i Roda de Ter, i dues més a Santa Creu de Jutglar i Vic, classificades com a probables. Ara per ara, el pla està paralitzat.
Ara, després de l'aplicació de l'article 155 a la Generalitat de Catalunya, el pla de fosses ha quedat paralitzat. Des de l'inici, tal com assenyala el departament d'Afers Exteriors, s'han localitzat 129 fosses noves arreu del país recuperat 101 individus dels bàndols republicà i nacional. Aquest 2017 s'han localitzat tres fosses i s'ha fet prospecció a la de Prats de Lluçanès, de Vilanova de Meià (la Noguera) i Figuerola d'Orcau (el Pallars Jussà).
En el cas de Prats, el pla ha permès reobrir tres fosses comunes, però estan a l'espera de resultats. "No avança amb normalitat", explica l'alcalde del municipi, Isaac Peraire, remarcant que "estem esperant poder fer l'explicació de com han anat les excavacions o els resultats del creuament de la identificació genètica dels cossos".
L'Ajuntament segueix compromès amb la memòria històrica
Tot i això, Peraire remarca que "per l'Ajuntament de Prats no s'atura res, malgrat que el govern espanyol ha fet aturar l'activitat a la Generalitat sense el conseller Romeva i el seu gabinet". L'alcalde remarca que segueixen treballant amb el projecte "Anem de tard" que té l'objectiu de recuperar la memòria dels fets ocorreguts durant la Guerra Civil a Prats de Lluçanès i la reparació de totes les víctimes. L'alcalde de Prats reitera que hi haurà "un acompanyament" en aquest projecte, a més de remarcar el compromís amb els consellers Romeva i Mundó, principals impulsors del pla de fosses.
L'exèrcit franquista va entrar a Prats el 3 de febrer de 1939, cosa que va provocar forts combats amb les tropes republicanes. Segons el Departament, el diari d'operacions franquistes registra un balanç aproximat de 250 morts i 50 persones per part republicana, i de 7 morts i 29 ferits per part franquista.
Segons el mapa de fosses de la Generalitat, a Osona existeixen sis fosses comunes de la Guerra Civil. Quatre fosses confirmades a Prats de Lluçanès, Torelló, Gurb i Roda de Ter, i dues més a Santa Creu de Jutglar i Vic, classificades com a probables. Ara per ara, el pla està paralitzat.