Els ecologistes d'Osona «es mengen amb patates» les al·legacions al decret de purins

Nova acció de protesta del Grup de Defensa del Ter, VSF-Justícia Alimentària Global i Lluçanès Viu per criticar la falta d'importància de les reclamacions

Durant la performance de protesta contra el decret.
Durant la performance de protesta contra el decret. | ACN
16 de novembre del 2017
Actualitzat a les 15:59h

"Sabem que les al·legacions al decret de purins són inútils". Així de ras i curt ho ha dit la presidenta del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary, que aquest dimecres al migdia, ha presentat, juntament les entitats ecologistes VSF-Justícia Alimentària Global i Lluçanès Viu, les al·legacions al projecte decret que es troba en exposició pública fins al 21 de novembre.

Per les entitats, aquestes al·legacions són inútils perquè és el mateix Departament d'Agricultura qui redacta el nou decret. En aquest mateix sentit, Mary ha remarcat que "no hi ha un diàleg real" amb Agricultura. "Les nostres demandes no tenen sentit, perquè el departament fa el que demanen els grups de pressió del sector: els industrials porcins". "El discurs de protecció de la terra i el medi, i de construir pel territori no hi té cabuda", ha sentenciat.

Les entitats ho han representat amb una original performance menjant-se literalment les al·legacions (fulls de pa d'àngel) amb patates i Purí DO (vi) de la comarca d'Osona per fer-ho baixar.

Les al·legacions al decret

"La base del decret ja no ens sembla bé", ha dit la presidenta del GDT, apuntant que la primera consideració del decret és que "el purí és un bon adob". L'ecologista ha remarcat que quan es tira el purí als camps sense cultivar, més del 60% del nitrogen va a parar directament a les masses d'aigua.
 

Durant la performance de protesta contra el decret. Foto: ACN


En el manifest que han llegit, han remarcat que també cal canviar la nomenclatura i no parlar de zona "vulnerable" per "vulnerada", per les zones que, com Osona, ja estan contaminades pels purins. També han criticat la contaminació dels aqüífers i l'obligació dels industrials porcins a pagar-ne la descontaminació. En aquest sentit, reclamen una anàlisi exhaustiva i una quantificació del nitrogen real de les dejeccions en cada explotació.

En resum, des de les entitats ecologistes reclamen un canvi en el model de les explotacions. En un primer lloc, una moratòria per ordenar i racionalitzar el sector arreu de Catalunya, una reducció a les comarques que hi ha excés, com Osona, i llavors el canvi de model.

Un model agrari, no industrial per assegurar una producció porcina de qualitat, que aporti quelcom positiu al territori i "no a les butxaques d'uns quants". Des de les entitats han remarcat que només a Osona hi ha el doble de caps de porcs que pot assumir la terra. "Ens faltaria una altra comarca d'Osona per tirar tot l'altre purí que sobra", ha remarcat Ginesta Mary.

Una quinzena d'entitats ecologistes de Catalunya han presentat o presentaran al·legacions al decret que es troba a exposició pública fins al 21 de novembre. De fet, aquest mateix dia, es reuniran les diferents entitats davant del Departament d'Agricultura. Segons Mary, es vol "visualitzar que no només és un problema de les zones contaminades, com Osona, sinó que és un problema a nivell català".
 

Tres entitats ecologistes d'Osona presentant les al·legacions a la delegació del departament d'Agricultura a Osona Foto: ACN