Cinc empreses osonenques s'uneixen per promoure un parc tecnològic

 

Segons ha explicat Oriol Guixà, de la Farga Lacambra, Osona té una 'bona base embrionària d'empreses amb solera' i una universitat. Amb aquests condicionants, ara cal definir 'quina és l'excel·lència de la comarca' per definir en quin sector o sectors hauria de centrar-se el futur parc.

 

A la societat s'hi afegiran les pròximes setmanes altres empreses, i també hi participaran alguns ajuntaments. Joan Font, president del grup Bon Preu; Josep Terradellas, president de Casa Tarradellas, i Oriol Guixà, conseller delegat de La Farga Lacambra han presentat aquest dijous el projecte en un acte celberat a la Fundació Mil·lenari, de Vic.

 

Inicialment, cadascuna de les empreses ha aportat al capital social constituent d'Ausa Futur mig milió d'euros. Les properes setmanes s'ampliarà la societat amb alguns grups empresarials més. En una darrera fase hi podran entrar ajuntaments i particulars amb participacions de 20.000 euros. Segons ha explicat Joan Font 'serà una societat mixta en el capital, amb una gestió privada'.

 

Els estatuts de la nova societat contemplen que durant els primers 5 anys la societat no dividirà beneficis. També hi consta que Ausa Futur no té per objectius 'especular i no fer pilotasos' segons Joan Font, i que tindrà una 'rendibilitat raonable a llarg termini'.

 

La nova societat encarregarà estudis a especialistes sobre en quin tipus d'especialització s'ha de centrar el futur parc tecnològic d'Osona. Segons Joan Font, a priori la comarca té sectors 'clarament potents'. Entre aquests hi ha la producció i transformació agroalimentària, que la situen en un paper destacat a nivell europeu, o la professionalització i desenvolupament d'empreses d'estructura familiar que 'són les que dominen majoritàriament a la comarca'.

 

El nou parc s'està estudiant instalar-lo en més d'un municipi 'amb connexió en xarxa'. La nova societat s'ha interessat per saber com s'han desenvolupat alguns dels parcs tecnològics de Catalunya com els del Gironès i el del Bages, i també amb altres projectes europeus.

 

Un dels objectius de la societat es treballar perquè la planificació industrial de la comarca 'sigui feta coherentment', més enllà de la visió pròpia de cada municipi. El fet que hi hagi petits polígons en cada poble és, segons Joan Font, 'més que inviable, una cosa no convenient'. Segons Oriol Guixà 'cal cohesionar ara que encara és possible'. L'objectiu és evitar 'el desastre que s'ha fet a l'entorn de Barcelona' en la planificació del territori.

 

Guixà ha assegurat durant la presentació del projecte que 'ara és un bon moment per desenvolupar aquests projectes' perquè segons el seu entendre 'els poders polítics de la comarca estan madurs, el món empresarial també, i els canvis a la Universitat de Vic estan anant en aquest sentit'.

 

Segons ha explicat Josep Terradellas, ara fa dos anys van rebre la trucada de quatre dels alcaldes més importants de la comarca 'per participar i fins i tot liderar' un projecte de sòl industrial més enllà d'un sol municipi. Actualment les trobades es fan amb sis alcaldes. Segons Terradellas, ara cal buscar que 'l'Administració no posi impediments' per tirar-lo endavant. El projecte s'ha presentat també a la Generalitat.

 

----

Contribuir a ordenar i a gestionar el territori de la millor manera possible, fixar empreses amb valor afegit a la comarca d'Osona i potenciar el talent de professionals fruit d'una estreta col•laboració amb la Universitat de Vic i la xarxa d'empreses comarcal, són els principals objectius d'Ausa Futur. Aquest projecte el van donar a conèixer el dijous 20 de desembre els directors generals de La Farga Lacambra (Oriol Guixà), de Bon Preu (Joan Font) i de Casa Terradellas (Josep Terradellas) a la sala polivanent de Caixa de Manlleu, a Vic.

 

L'embrió d'aquesta societat, que el passat 14 de desembre van signar les tres empreses esmentades i també Fundició Dúctil Benito i Casa Riera Ordeix, va néixer fa dos anys quan els alcaldes de Vic, Torelló, Manlleu i Centelles van proposar als empresaris de liderar-la. Com va destacar el director de La Farga Lacambra, Oriol Guixà "tenim la sort que a Osona hi ha una unió positiva i potent de tots per desenvolupar la comarca".

 

Segons el director general de Casa Terradellas, Josep Terradellas "la idea ens la van plantejar abans de les eleccions municipals però ben aviat vam començar les reunions i passades les eleccions, el projecte va començar a tenir forma". Després d'informar-se de les característiques i funcionament del Parc tecnològic de Manresa, del de Girona i d'avaluar algun exemple del País Basc o d'àmbit europeu, les reunions han progressat i actualment ja són més els alcaldes que s'han sumat a Ausa Futur.

 

Un dels fets que dóna més sentit a Ausa Futur és que, segons Oriol Guixà "Osona encara té possibilitats de créixer de forma coherent i ordenada. Encara som a temps de fer una bona planificació que sobrepassi els àmbits municipals i que tingui en compte tota la comarca". En aquest sentit, el director general de Bon Preu, Joan Font, considera que "amb la gestió que s'ha fet fins ara no s'està optimitzant el territori, tot i que disposem d'una comarca ben delimitada". Guixà considera que actualment l'administració, el món empresarial osonenc i també la Universitat de Vic són sectors madurs i que "cal aprofitar aquesta oportunitat única abans no arribi una pressió industrial semblant a la pressió que ja hi ha hagut en l'àmbit de l'habitatge".

 

A banda de fer una planificació i gestió del territori, un dels objectius d'Ausa Futur és potenciar el talent tenint en compte els sectors empresarials ja presents a la comarca i els que poden introduir-se en un futur. Joan Font assegura que "a la comarca tenim una base embrionària d'empreses amb molt potencial però cal que definim amb què volem que Osona sigui excel•lent". Una vegada decidits els objectius en aquest sentit el Parc Tecnològic d'Osona juntament amb la xarxa empresarial i el suport de la Universitat de Vic, permetrien potenciar aquest talent comarcal. Segons Joan Font, "cal definir quines empreses poden aportar valor a la comarca i obrir les portes perquè alguns sectors que actualment no hi són presents, vinguin i incorporin nous coneixements". Tot i així, els empresaris tenen clar que es descartarien opcions que aportessin riquesa però perjudiquessin el territori.

 

Per tal de fer realitat Ausa Futur cada una de les cinc empreses impulsores ha fet una inversió de 500.000 euros. Després d'aquesta inversió inicial ja han fet reunions amb altres empreses de la comarca perquè s'hi afegeixin i es vol fer una crida als ciutadans perquè entrin a formar part d'aquesta iniciativa, aportant 20.000 euros per comprar accions. Tot i que la xifra sigui més petita que la que aporten els empresaris, tots els que contribueixin en aquest projecte "estaran en igualtat de condicions amb la resta d'accionistes". El mateix Font assegura que "tot i que es tracta d'una inversió a llarg termini que exigirà sacrificis i risc, sabem que val la pena". L'objectiu és dirigir Ausa Futur amb els criteris de gestió privada i competitiva, tot i que es vol que la societat sigui fruit del consens empresarial, polític i social i que es gestioni de manera sostenible. Durant els propers cinc anys Joan Font presidirà el consell d'administració i la comissió delegada, que també formen Josep Terradellas, com a vicepresident, Joaquim Comella (Casa Riera Ordeix), Oriol Guixà i Joaquim Carandell (Fundició Dúctil Benito).

 

En aquests moments encara no s'ha concretat quan es farà realitat el Parc Tecnològic però els empresaris van deixar clar que "Ausa Futur no pensa únicament en Vic sinó en tota la comarca", i per això no descarten disposar d'instal•lacions d'aquest Parc Tecnològic a diferents municipis i connectar-los en xarxa. També es té previst contactar amb les comarques més properes com el Ripollès o la Garrotxa per estendre la proposta.

 

Després de fer els primers passos i d'haver contactat i rebut el suport de paraula dels secretaris generals del Departament d'Indústria; d'Urbanisme; i d'Economia de la Generalitat de Catalunya, el pròxim repte és fer una diagnosis de la situació actual de la comarca i començar a treballar en base a aquest document. En un futur és probable que Ausa Futur compri sòl per fer realitat projectes que els ajuntaments, per si sols, no podrien assumir.