02
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
12:29h
La Fiscalia demana presó sense fiança per als consellers del Govern, menys per a Santi Vila, exconseller per a qui demana una fiança. L'Audiència Nacional haurà de decidir ara si accepta aquesta mesura cautelar per als membres de l'executiu català que aquest dijous han comparegut davant la jutge instructora Carmen Lamela per uns suposats delictes de sedició, rebel·lió i malversació per la declaració d'independència del Parlament.
Els consellers Oriol Junqueras (titular d'Economia i també vicepresident), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Afers Exteriors), Josep Rull (Territori), Joaquim Forn (Interior), Carles Mundó (Justícia) i Dolors Bassa (Treball), així com Meritxell Borràs (Governació), han fet breus compareixences de cinc minuts i només han respost als seus advocats. L'exepció ha estat l'exconseller Santi Vila, que ha respost a totes les parts durant 45 minuts.
No ha vingut a Madrid a declarar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'ha quedat a Bèlgica amb els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Anna Ponsatí i Lluís Puig, contra qui també es dirigirà l'ordre internacional d'arrest malgrat que tots han demanat declarar per videoconferència des de Bèlgica.
La resta de membres del Govern i els sobiranistes de la mesa del Parlament sí que han anat a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, respectivament. Ho fan acusats de rebel·lió, sedició i malversació, delictes que poden comportar penes de fins a 30 anys de presó. El motiu? Els dos anys de legislatura en què han impulsat i debatut mesures per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i, finalment, la declaració d'independència del passat 27 d'octubre. El Tribunal Suprem ha suspès la declaració dels membres sobiranistes de la mesa i l'ha ajornat fins al proper 9 de novembre. Encapçalats per Carme Forcadell, que ha estat l'última en arribar, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet han comparegut al tribunal. "Defensarem que portar el debat del carrer al Parlament no pot ser delicte", ha dit el líder d'EUiA just abans d'entrar.
Jornada històrica
En un procés que sovint ha abusat de fer servir la fórmula "jornada històrica" per definir moments que possiblement no ho eren tant, els esdeveniments que es viuran a partir d'aquest dijous a Madrid sí que quedaran enquadrats en l'àlbum de les escenes extraordinàries.
Puigdemont i els altres consellers exiliats han demanat formalment declarar des de l'estranger per videoconferència. L'argument que fa servir el president català és que ara per ara no es pot garantir un judici "just" ni "independent", perquè els delictes que se'ls imputa no es corresponen amb la realitat i existeix un perill real d'empresonament que afronten la resta de membres de l'executiu que desfilaran pels passadissos de l'Audiència Nacional, just un més després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
Pel Tribunal Suprem han passat els membres sobiranistes de la mesa del Parlament en idèntica situació judicial. Forcadell, Lluís Guinó i Ramona Barrufet van utilitzar el cotxe per desplaçar-se a Madrid mentre que els altres companys de la mesa citats a declarar, Anna Simó i Joan Josep Nuet, van optar per viatjar a la capital espanyola amb tren.
Dimecres a la tarda van rebre l'escalf de desenes de ciutadans a l'estació de Sants, des d'on durant tot el dia van anar sortint diputats sobiranistes que aquest dijous es concentren a les portes dels dos tribunals com a mostra de suport. "Anem a territori comanche", es va escoltar en un dels últims trens de la nit entre la delegació que es dirigia a Madrid, preocupats per la rebuda hostil a Atocha que van tenir Nuet i Simó. La presència policial no va impedir que un grup d'ultres escridassés i insultés els electes catalans.
Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Puigdemont, anirà a Madrid perquè també és l'encarregat de la defensa de tots els dirigents del PDECat, mentre que Andreu Van der Eynde porta la part republicana. Tots els consellers s'han dirigit cap a la capital espanyola amb cotxe, segons fonts consultades, mentre que Bassa ho va fer amb tren des de Girona. Hi ha "unitat d'acció", segons les fonts consultades per NacióDigital, i el contacte entre tots ells és constant. Aquesta tarda, el "Govern legítim de Catalunya" ha enviat un comunicat per criticar que es tracta d'un judici que es fa "al dictat de Rajoy".
L'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, sosté que la seva estratègia passa per aconseguir evitar l'extradició i no per demanar asil polític.
Una possibilitat, malgrat que Puigdemont la va negar a la roda de premsa de dissabte al migdia, és que els dirigents catalans demanin asil polític a Bèlgica. Bèlgica hauria d'estudiar la petició. Si consideren que no hi ha fonament suficient per acceptar-lo, el poden desestimar en un termini màxim de cinc dies. Si, d'altra banda, Bèlgica accepta la petició, l'estat espanyol podria argumentar que pel sol fet de ser estat membre de la Unió Europea compleix un seguit de requisits que no fan necessari aquest tipus de protecció als seus ciutadans. Si, tot i així, el país centreeuropeu segueix concedint asil al Govern legítim català, Espanya podria recórrer a la justícia europea.
Internacionalització del conflicte
La tria de Bèlgica no és casual, com ja ha anat quedant clar al llarg dels últims dies. Hi a haver membres d'ETA que ja van evitar extradicions amb l'argument que a Espanya serien empresonats lluny de les seves famílies, per exemple. A banda de la legislació, però, hi ha un component simbòlic: la idea dels membres de l'executiu a l'exili és internacionalitzar al màxim el conflicte i tralladar-lo al cor d'Europa.
A Brussel·les és on hi ha establertes les institucions comunitàries i, malgrat la fredor amb què sempre s'ha rebut el procés a la capital europea, una ordre de detenció podria alterar el relat, o almenys en aquest escenari es vol situar la delegació catalana. Aquest dimecres al vespre, el "Govern legítim de la Generalitat de Catalunya" va emetre un comunicat en què va denunciar que el judici als membres de l'executiu es fa "al dictat" de Mariano Rajoy.
Els consellers Oriol Junqueras (titular d'Economia i també vicepresident), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Afers Exteriors), Josep Rull (Territori), Joaquim Forn (Interior), Carles Mundó (Justícia) i Dolors Bassa (Treball), així com Meritxell Borràs (Governació), han fet breus compareixences de cinc minuts i només han respost als seus advocats. L'exepció ha estat l'exconseller Santi Vila, que ha respost a totes les parts durant 45 minuts.
No ha vingut a Madrid a declarar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'ha quedat a Bèlgica amb els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Anna Ponsatí i Lluís Puig, contra qui també es dirigirà l'ordre internacional d'arrest malgrat que tots han demanat declarar per videoconferència des de Bèlgica.
La resta de membres del Govern i els sobiranistes de la mesa del Parlament sí que han anat a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, respectivament. Ho fan acusats de rebel·lió, sedició i malversació, delictes que poden comportar penes de fins a 30 anys de presó. El motiu? Els dos anys de legislatura en què han impulsat i debatut mesures per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i, finalment, la declaració d'independència del passat 27 d'octubre.
Crits de «Viva España, viva la Guàrdia Civil» davant del Tribunal Suprem; informa @isaacmelerhttps://t.co/BV9fyd4WYTpic.twitter.com/cj95aKFoOF
— NacióPolítica (@naciopolitica) 2 de novembre de 2017
Màxima expectació davant l'Audiència Nacional a l'espera de l'arribada dels membres del @govern que han de declarar https://t.co/W4hB7ADfJopic.twitter.com/znyXZiGndw
— NacióPolítica (@naciopolitica) 2 de novembre de 2017
Arriba @SantiVila a l’Audiència Nacional, després dels altres set consellers; informa @isaacmelerhttps://t.co/qpaobHSsZrpic.twitter.com/J5nRLVRw9R
— NacióPolítica (@naciopolitica) 2 de novembre de 2017
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional Foto: ACN
Jornada històrica
En un procés que sovint ha abusat de fer servir la fórmula "jornada històrica" per definir moments que possiblement no ho eren tant, els esdeveniments que es viuran a partir d'aquest dijous a Madrid sí que quedaran enquadrats en l'àlbum de les escenes extraordinàries.
Puigdemont i els altres consellers exiliats han demanat formalment declarar des de l'estranger per videoconferència. L'argument que fa servir el president català és que ara per ara no es pot garantir un judici "just" ni "independent", perquè els delictes que se'ls imputa no es corresponen amb la realitat i existeix un perill real d'empresonament que afronten la resta de membres de l'executiu que desfilaran pels passadissos de l'Audiència Nacional, just un més després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
Pel Tribunal Suprem han passat els membres sobiranistes de la mesa del Parlament en idèntica situació judicial. Forcadell, Lluís Guinó i Ramona Barrufet van utilitzar el cotxe per desplaçar-se a Madrid mentre que els altres companys de la mesa citats a declarar, Anna Simó i Joan Josep Nuet, van optar per viatjar a la capital espanyola amb tren.
Dimecres a la tarda van rebre l'escalf de desenes de ciutadans a l'estació de Sants, des d'on durant tot el dia van anar sortint diputats sobiranistes que aquest dijous es concentren a les portes dels dos tribunals com a mostra de suport. "Anem a territori comanche", es va escoltar en un dels últims trens de la nit entre la delegació que es dirigia a Madrid, preocupats per la rebuda hostil a Atocha que van tenir Nuet i Simó. La presència policial no va impedir que un grup d'ultres escridassés i insultés els electes catalans.
Anna Simó i Joan Josep Nuet s'acomiaden abans de marxar cap a Madrid Foto: Jordi Bes
Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Puigdemont, anirà a Madrid perquè també és l'encarregat de la defensa de tots els dirigents del PDECat, mentre que Andreu Van der Eynde porta la part republicana. Tots els consellers s'han dirigit cap a la capital espanyola amb cotxe, segons fonts consultades, mentre que Bassa ho va fer amb tren des de Girona. Hi ha "unitat d'acció", segons les fonts consultades per NacióDigital, i el contacte entre tots ells és constant. Aquesta tarda, el "Govern legítim de Catalunya" ha enviat un comunicat per criticar que es tracta d'un judici que es fa "al dictat de Rajoy".
L'advocat de Carles Puigdemont a Catalunya, Jaume Alonso Cuevillas, serà a Madrid en l'arrencada de les declaracions dels membres del Govern
L'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, sosté que la seva estratègia passa per aconseguir evitar l'extradició i no per demanar asil polític.
Una possibilitat, malgrat que Puigdemont la va negar a la roda de premsa de dissabte al migdia, és que els dirigents catalans demanin asil polític a Bèlgica. Bèlgica hauria d'estudiar la petició. Si consideren que no hi ha fonament suficient per acceptar-lo, el poden desestimar en un termini màxim de cinc dies. Si, d'altra banda, Bèlgica accepta la petició, l'estat espanyol podria argumentar que pel sol fet de ser estat membre de la Unió Europea compleix un seguit de requisits que no fan necessari aquest tipus de protecció als seus ciutadans. Si, tot i així, el país centreeuropeu segueix concedint asil al Govern legítim català, Espanya podria recórrer a la justícia europea.
Joaquim Forn, Carles Puigdemont i Toni Comín, a l'acabar la roda de premsa a Brussel·les Foto: NacióDigital
Internacionalització del conflicte
La tria de Bèlgica no és casual, com ja ha anat quedant clar al llarg dels últims dies. Hi a haver membres d'ETA que ja van evitar extradicions amb l'argument que a Espanya serien empresonats lluny de les seves famílies, per exemple. A banda de la legislació, però, hi ha un component simbòlic: la idea dels membres de l'executiu a l'exili és internacionalitzar al màxim el conflicte i tralladar-lo al cor d'Europa.
A Brussel·les és on hi ha establertes les institucions comunitàries i, malgrat la fredor amb què sempre s'ha rebut el procés a la capital europea, una ordre de detenció podria alterar el relat, o almenys en aquest escenari es vol situar la delegació catalana. Aquest dimecres al vespre, el "Govern legítim de la Generalitat de Catalunya" va emetre un comunicat en què va denunciar que el judici als membres de l'executiu es fa "al dictat" de Mariano Rajoy.