«Entrar a l'empresa ordinària és una batalla constant»; el servei Eina de Sant Tomàs fa 25 anys

El servei Eina de Sant Tomàs celebra 25 anys. Es tracta d'un instrument de formació i d'inserció laboral per a persones amb discapacitat intel·lectual. Cursos de formació bàsica, seguiment individualitzat... diferents elements per incorporar aquestes persones a l'empresa ordinària, un dels reptes del servei. "El treball és la principal via per la inclusió", explica la directora d'Eina, Anna Guiterrez. Precisament, ella va ser una de les impulsores del servei ara fa 25 anys.

- Què és el servei Eina?

- És un servei per facilitar els itineraris de formació i orientació laboral als joves amb discapacitat intel·lectual, que tenen molta potencialitat i que amb aquestes eines treballaran a curt o a llarg termini. Partim de la base que el treball és la principal via per la inclusió i per això treballem en aquest eix. Oferim aquests itineraris de formació i orientació mitjançant unes accions formatives, que intentem que estiguin fetes per cadascú. I d'altra banda, tenim l'objectiu la inserció a l'empresa ordinària. Quan hi entren, fem un seguiment de la seva vida laboral. Donem una atenció global, no deixem d'atendre la persona en la seva totalitat.

- Hi ha diferències de perfil entre els usuaris del servei Eina i els del TAC Osona?

- No. Tot i que sí que és veritat que el Centre de Treball del TAC Osona tenen un entorn més protegit perquè van acompanyats d'un monitor tota la jornada. En l'empresa ordinària no hi és. Per això ha de tenir uns bons hàbits i ser més autònom.

- Parlava d'accions formatives a Eina, quines són exactament?

- Depèn de cada any. N'hi ha de segures que són: formació laboral bàsica (que són els més joves de 16 i 17 anys); formació ocupacional de peó de manipulació; curs de recepcionista/telefonista d'oficina... i sempre hi ha sessions d'orientació, que a diferència dels cursos que hi ha cada dia, venen alguns cops a la setmana i són gent que ja està preparada per treballar. Són els que ja tenen una formació o bé que han perdut la feina. També hi ha altres cursos per persones que ja treballen i són més de lleure, com anglès, curs de cuina, balls de saló...
 
- Aquest any fa 25 anys que existeix el servei, com ha evolucionat Eina?

- Actualment hi ha unes 150 persones vinculades al servei i hi ha més joves que ho coneixen que no pas al principi. D'altra banda, ara tenim un volum més alt d'empreses que treballen amb nosaltres, moltes que ja confien en Eina. Aquest és un dels aspectes que més ha canviat: la sensibilització de les empreses.

- Costa molt entrar a l'empresa ordinària?

- Costa, és una batalla constant. Sempre ho ha estat i sempre ho serà. Has de trencar esquemes. Tot el que desconeixem ens fa por. Alguns pensen que una persona amb discapacitat intel·lectual porta problemes, va lenta o no pot treballar... això no és per tothom igual i també depèn de cada persona. Crec que hem començat a trencar aquest esquema, si més no a la comarca d'Osona.

- Les empreses d'ara tenen més responsabilitat social que fa 25 anys...

- També ens ha ajudat, però, de totes maneres, moltes de les empreses que tenim vinculades a nivell de contractes, no ho fan perquè els hi diu la llei, sinó perquè ho volen provar i tenen predisposició.

- Es formalitzen molts contractes?

- Abans de la crisi del 2012, ens anàvem de 16-20 contractes cada any. Llavors, va fer una baixada en picat. Ara ens anem recuperant i estem entre 12-14 cada any aproximadament. Es nota que ens estem recuperant.

- Quantes persones han passat per Eina?

- Més de 300 segur. En general, un 70% de persones amb contracte indefinit.
 
- En aquest trajecte, què s'ha aconseguit i què queda per fer?

- Hem aconseguit que per moltes persones el fet de treballar en una empresa com qualsevol altre sigui una realitat. Quan no hi havia l'Eina, no hi havia persones amb discapacitat intel·lectual a les empreses. D'altra banda, ens queda molta feina per fer. Actualment un dels reptes que tenim és buscar perfils més polivalents, ja que l'empresa ha canviat molt últimament i busca aquests tipus de treballadors. Encaixar el perfil d'usuaris d'Eina al que ara l'empresa necessita és un repte. El que sí que potenciem, que es valora molt actualment, són les competències transversals, és a dir, l'actitud de les persones a l'hora de treballar. Aspectes com saber treballar en equip, ser adaptable, ser organitzat, estar predisposat a aprendre...

D'altra banda, l'espina de l'Eina són els recursos que l'Administració destina en serveis com el nostre. No és tant en la part com de formació, sinó en la inserció laboral i el seguiment d'aquestes persones. No s'ha resolt mai i no hi ha subvencions. De les persones que estan treballant, n'hi ha que el seguiment exigeix més feina. Potser cada any ens subvencionen 20 persones, però la resta l'assumeix l'entitat.

- Quina part és Eina en l'engranatge de Sant Tomàs?

- Després de l'escola, és el servei per fer la transició d'escola a treball i que ajuda a les persones amb discapacitat intel·lectual a treballar a l'empresa.

- Amb què creus que ha ajudat Eina a Osona?

- A part d'ajudar a les persones que hi estan vinculades, penso que ha ajudat a moltes empreses a trencar prejudicis.