Literatura

Ramon Mas: «Un poble és la versió en miniatura de la societat sencera»

Editor, poeta i narrador, acaba de publicar "Afores", una novel·la que desmitifica el món rural a través d'una aproximació a l'interior de l'ànima humana

| 10/10/2017 a les 08:48h
Arxivat a: Cultura, contes, poble, poesia, Matagalls, entrevista, Ramon Mas, entrevista cultura, literatura fantàstica, literatura, Edicions de 1984, Males Herbes
Ramon Mas, narrador, poeta i lletrsita, autor d'«Afores» | Esteve Plantada
Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1983) és un dels creadors més actius de la nova fornada. Coeditor de Males Herbes, cantant i lletrista de grups com FP o Matagalls, poeta i narrador, confessa que la seva tercera novel·la, Afores (Edicions de 1984), deu molt a les estones passades al Festival de Sitges –on mai no falla–, a l'atmosfera de Twin Peaks, a la pulsió irrefrenable dels fanzines, i a novel·les que no acostumen a situar-se a la primera plana de la història de la literatura. "Hi ha molt del fantàstic quotidià de Cortàzar, on sempre passen coses per sota. I també hi ha David Lynch, tot i que d'això me n'he adonat després", explica.
 
Una cosa és clara: les afores que no s'arriben a conèixer són al fons de les persones. "El que no explica ningú és que el que hi ha a l'interior, que al llibre agafa l'estatus de fantàstic i inexplicable. És costumisme, però també una altra cosa", detalla. Afores, que arriba després de Crònica d’un delicte menor i Mentre el món explota –signat amb el pseudònim de Roderic Mestres–, desmitifica el món rural a través d'una aproximació a l'interior de l'ànima humana dividida en set contes. Té un relat central que actua de frontissa i una acció desenvolupada al llarg de 24 hores: el temps que va de la mort d'un dels personatges a l'enterrament.
 
Malgrat que Mas explica que quatre dels contes eren autònoms, escrits fa anys, Afores és una obra sense pràcticament fissures. "De fet, no és un llibre de contes –subratlla–, és un Fix-Up, un recurs que s'estila molt en la ciència ficció. Una mica com passa a les Cròniques marcianes, de Ray Bradbury, tot i que allà els contes estan poc lligats, i a Afores, molt". Relats que poden funcionar de manera autònoma, perquè estan units per un ambient que ho relliga tot. "No ha estat del tot voluntari, simplement ha passat així. Potser és per la meva obsessió per aquests tipus de llibres, o perquè crec que el Fix-Up és una manera molt moderna de trencar i fragmentar la novel·la. A l'últim conte es veu molt clar", precisa.
 
Des del primer al darrer relat, Afores és una cadena d'accions i personatges. "Tots demanen el seu moment de protagonisme, però jo volia que tot el llibre funcionés com a novel·la i no només fos una unió de contes". En aquest sentit, l'atmosfera de cada relat enriqueix la de l'altre, els fets se succeeixen, els misteris queden esbossats, mentre una nebulosa de dubte ens encercla i ens fa continuar endavant en la lectura, sense dilacions. "Els contes passen alhora, o dues hores després, o tres cases més enllà. La idea era presentar un mosaic que, un cop hi apartem els ulls, ens permetés veure tot el dibuix, al complet".
 
El tarannà del poble, gran protagonista
 
Al llibre hi ha moltes influències. "He agafat el to i l'ambient d'Els sots feréstecs, un mon rural brutal que arriba a transcendir la realitat, amb aquests pagesos que semblen zombis i que mai no saps si són morts vivents o la pròpia mirada del capellà. De fet, el llibre de Casellas s'acosta molt a la literatura fantàstica", precisa. "A Afores, aquesta pulsió hi és en el sentit de la transfiguració de la realitat, d'aquest mon rural tan tancat on t'has d'imaginar com son les persones, cosa que provoca que te les acabis inventant". A banda del to, l'estructura és una de les claus. "L'he tret de Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson, una novel·la que passa en un poble, amb una desena de contes entrellaçats en un període de temps més o menys limitat. I on el protagonisme és, precisament, el tarannà del poble".
 

Ramon Mas, narrador, poeta i lletrsita, autor d'«Afores» Foto: Esteve Plantada


Un poble que té nom, Puigsech, i que podria ser qualsevol del país. "He passat de Sant Julià de Vilatorta a Palautordera. Són unes coordenades vitals que marquen també una manera de concebre la pròpia literatura, amb un poble que calla, que es projecta cap endins, on ningú es coneix tan bé com creu i es pensa", explica. "Jo havia escrit contes que passaven en petits municipis, inspirats en altres coses. Però em vaig adonar que tots els pobles són el mateix poble". De fet, així es diu al llibre, literalment: "un poble és la versió en miniatura de la societat sencera". Allí hi coincideixen tots els estrats socials i tots els interessos culturals, de manera molt diferent a la ciutat, on tot està barrejat. "Tenia clar que el caràcter del poble havia de ser el fons comú".
 
Un tempo, una atmosfera, un tarannà tancat i desconfiat, i no només un paisatge. Les peces clau que havien de donar continuïtat i gruix al llibre. Uns punts que també apareixen en bona part de les grans peces de la literatura catalana no canònica. "M'interessa molt. De fet, ara donaré un curs a l'Escola Bloom, titulat Clàssics fora del cànon. Parlarem de deu llibres del segle XX que podrien tenir estatus de clàssic, però que no el tenen perquè escapen a la tradició del realisme històric: de Villalonga a La mort i la primavera de Rododera, dels contes de Joan Santamaria a Ramon Vinyes, entre molts d'altres".
 
Un marc d'autors i precedents que han ajudat a bastir una obra amb una personalitat que ens interpel·la, un llibre ple de subtileses i de coses que cal comentar un cop s'acaba, convertint la post-lectura en un plaer necessari per acabar de degustar-lo. Un poble que té una mitologia pròpia, ple de llocs màgics i tel·lúrics que són presentats a través d'una prisma realista que ens diu que, al dessota, hi ha alguna cosa més. I una darrera confessió: "el projecte són dos llibres. Un, aquest Afores, i l'altre, que ja el té l'editor d'Edicions de 1984, Josep Cots". La segona part d'un díptic que segur que deixarà molts enigmes per resoldre.
 
Ramon Mas, poesia de la reacció
La creativitat de Ramon Mas es va repartint en diferents inquietuds, registres i gèneres, com la poesia, tot i que confessa que les incursions al món de la lírica són "a comptagotes". Fa poc menys d'un any, publicava Òsties a AdiA Edicions, una de les editorials independents que més i millor cura té de la poesia que es fa ara mateix al país, combinant veus consagrades com Francesc Garriga al costat d'emergents com Lucia Pietrelli o Maria Sevilla. "Òsties són deu anys de llibretes. FP està aturat, i amb Matagalls anem fent, molt a poc a poc, per això el llibre en aquell moment i en una editorial que aposta, com Adia".
 
"Òsties és un cop –explica–. De fet, ja hi ha una falta d'ortografia a la portada, només començar", en al·lusió a l'absència de l'hac del títol. "Ja havia fet un llibre fa deu anys, La mort de la paraula. Era un poemari conceptual on explicava que el llenguatge no era capaç de transmetre emocions de veritat". Aquella premissa treia tot el sentit a seguir escrivint versos. "No ho vaig fer més, però amb els anys em vaig adonar que tenia un munt de llibretes amb poemes que son, en realitat, reaccions. Són hòsties rebudes, o que li tornes al món. Poemes fet a partir de la necessitat de dir, de manera gairebé inconscient".
 
Poemes i idees que calia treure de manera immediata. "El llibre mostra deu anys d'escriptura, amb poemes que vaig escurçar molt, en general. En Jaume Pons Alorda em va dir que li semblaven cops, talls, com si fossin ganivetades. Els vaig treballar fins a arribar a fer una clatellada final, tot buscant l'aforisme, però no el de pensar, sinó el de fer mal. Poemes amb la idea de reacció a la mort de persones properes, a discussions fortes amb persones, a trencaments vitals", confessa. "Tot un plegat de reaccions a coses properes, perquè no volia fer un poemari sobre idees, volia una cosa més propera, viscuda, terrenal".

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El grup paga més de 2.500 milions d'euros per adquirir tota la companyia americana de cable amb la planta de producció de Manlleu inclosa
La façana de l'ajuntament de Vic, aquest dilluns | Carles Fiter
Carles Fiter
01/01/1970
L'ajuntament de la capital penjarà una altra pancarta a favor de la llibertat d'expressió
Pista de gel de la plaça Fra Bernadí, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Durant un mes el municipi organitza un ampli ventall d'activitats del Badanadal
Elsa Artadi, a la manifestació de Brussel·les | ACN
01/01/1970
Amb una trajectòria acadèmica impecable, doctorat a Harvard inclòs, la directora de campanya de Junts per Catalunya va créixer a l'ombra de Mas-Colell dins l'administració | En l'última legislatura ha estat una peça clau de l'engranatge de Puigdemont a Palau | Tot i haver format part de la direcció, fa unes setmanes va donar-se de baixa del PDECat per "raons personals"
Un operari, protegit per la Guàrdia Civil, carrega obres traslladades a Sixena | ACN
01/01/1970
El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó intensifica les crítiques del sobiranisme a les formacions que van avalar l'aplicació de l'article 155, amb especial intensitat cap al PSC | Àngel Ros es converteix en diana dels manifestants per la complicitat dels socialistes amb PP i Ciutadans
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 08:22 DE GUSTOS I COLORS El film, la sèrie, el llibre i la cançó preferits de Miquel Iceta, a la secció cultural d'Esteve Plantada.
 07:33 PORTADES «El último esperpento del independentismo», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 07:20 M'HI POSO PER... Bel Olid, la veu més feminista de la CUP; un nou retrat d'independents del 21-D a càrrec d'Aida Morales. La número 6 de la llista de la CUP per Barcelona considera que pot aportar "una mirada fresca" i independent en una candidatura en la qual diu sentir-se "molt còmoda".
 07:11 Josep Rull: «No tenen prou barrots per empresonar tanta dignitat». El conseller, just una setmana després del seu alliberament, ha compartit cartell amb Elsa Artadi, Pilar Calvo, Joan Torres, David Bonvehí i Valentí Junyent en l'acte central de Junts per Catalunya al Bages, a Manresa. Crònica de Pere Fontanals.
 06:51 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Enquestes que condicionen. "Els sondejos, que vaticinen un triple empat entre ERC, Junts per Catalunya i Cs, poden crear un efecte de carro guanyador. Els independentistes apel·len a l'exili i als presos", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia les actuacions del Suprem, el remei castrense de García Albiol, el pacte antiterrorista i Frank Sinatra.
 23:28 L'independentisme, a les portes de la majoria absoluta segons una enquesta sobre el 21-D. ERC guanyaria les eleccions amb 33 escons però la suma dels partits independentistes es quedaria amb 66 diputats, a dos de la majoria absoluta.
 22:22 PÒQUER DE CAMPANYA 11 de desembre: Dante Fachin es mulla, Domènech evoca, Rajoy avisa i Parlon ataca; per Ferran Casas. 
 21:53 Més de 200 persones rebutgen les maniobres de l'exèrcit espanyol a Tarragona. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ha manifestat "la nostra oposició als exèrcits, que mai no poden ser garantia de pau" i ha rebutjat "l'ús de les instal·lacions del territori com a base d'operacions o maniobres militars". La protesta ha acabat davant la Delegació de Defensa. 
 21:57 El litigi de Sixena alimenta l'enfrontament entre blocs camí del 21-D. Crònica de l'abast polític d'una jornada de tensió a Lleida, a càrrec d'Àlvar Llobet. El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó intensifica les crítiques del sobiranisme a les formacions que van avalar l'aplicació de l'article 155, amb especial intensitat cap al PSC.
 21:52 La Junta Electoral exigeix la retirada de la pancarta «Llibertat presos polítics» a Sabadell. Ho fan davant la denúncia de Ciutadans i PP. L'Ajuntament, de moment, no ha respost què farà.
 21:50 LA CARAVANA. L'aniversari de noces més trist de Joaquim Forn: el conseller d'Interior, empresonat a Estremera, celebrava aquest divendres els 25 anys de casa amb la seva dona, Laura. Per Oriol March.
 21:36 La CUP presenta al cinturó que Ciutadans és «el cavall de Troia de l''aznarisme'». L'exdiputat David Fernàndez demana que ningú es pensi que el partit d'Arrimadas és una formació d'esquerres. Informa Aida Morales des de l'Hospitalet de Llobregat. 
 21:28 Gabriel Rufián, a l'acte d'ERC a la Ràpita: "L'1 d'octubre aquí van entrar a sang i us van moldre a pals, recordeu-ho perquè el 21 de desembre els hem de moldre a vots", ha dit a un públic que, emocionat, ha tornar a omplir el pavelló que estava ple de gent votant el dia del referèndum fins que va irrompre la Guàrdia Civil.
 21:21 Iglesias aposta per un govern de «reconciliació» que inclogui independentistes. Ho expliquen Sara González i Jonathan Oca des de Tarragona.
 

El líder de Podem, Pablo Iglesias, al míting dels comuns a Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 21:16 Raül Romeva, a l'acte d'ERC a La Ràpita: "Avui fa una setmana que sortíem sis persones de la presó després d’un mes de captiveri, i havia de ser un dia de felicitat després d’un mes. Ja us podeu imaginar que no ha estat fàcil. I no ho va ser, i malgrat que ens va fer una il·lusió enorme abraçar aquells que estimem, quatre pesones romanen tancades. Això va fer que quan vam sortir ens vam conjurar a sortir a guanyar". 
 21:01 Puigdemont alerta que hi haurà més empresonaments si guanya el bloc del 155. El president de la Generalitat, en un míting a Tortosa, assenyala que l'Estat vol privar de llibertat "tothom que passava per allà" en la maquinària del referèndum. Per Oriol March des de Tortosa.
 20:58 LA CARAVANA Ciutadans per terres càtares; la contracrònica de Pep Martí sobre la campanya de Ciutadans. 
 20:58 
 20:39 
 20:29 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, escalfa la campanya i acusa Carles Puigdemont d'haver governat amb "tics de tirania". Parlon retreu que l'actuació del president català en moments com l'1-O deriva en insults homòfobs a Miquel Iceta i que a ella l'insultin amb un "xarnega de merda"; informa Jordi Bes.
 20:18 Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya, carrega amb molta duresa contra Miquel Iceta i Àngel Ros, del PSC, pel seu suport al 155 i pel trasllat de les obres de Sixena. La candidatura de Puigdemont calcula que té vots fronterers decisius amb els socialistes.
 20:19 
 20:18 
 20:14 Arrimadas va al feu d'Antoni Balmón amb els vots socialistes en el punt de mira, informa Pep Martí. 
 20:11 Mònica Sales, candidata per Tarragona i dirigent del PDECat a les Terres de l'Ebre, recorda que Joaquim Forn celebra aquest dilluns 25 anys de casats amb la seva dona i que, des de la presó, no l'ha pogut abraçar.
 20:11 El cap de llista dels "comuns", Xavier Domènech: "Necessitem un acord que permeti canviar Catalunya per canviar també Espanya i fer fora el PP" 
 

Xavier Domènech, al míting de Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:06 Comença el míting central d'ERC a les Terres de l'Ebre. Un miler de persones reben d'empeus el conseller Romeva amb el crit de "llibertat" omplint d'emoció el  pavelló firal de La Ràpita, on hi va haver la brutal càrrega policial el passat 1 d'octubre.
 20:06 El candidat a la presidència de la Generalitat per Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, recorda que "nosaltres tenim la clau de la sortida d'aquest país, els blocs només bloquegen" i afegeix que "els oblidats tenen memòria" i que seran els que faran possible el canvi.
 20:04 Segons Parlon, governar amb "tics de tirania" provoca "un efecte en cadena" que provoca que un professor universitari de prestigi s'atreveixi a proferir insults homòfobs contra el candidat socialista al 21-D, Miquel Iceta, o que a ella mateixa que per ser filla de migrants li diguin "xarnega de merda".
 20:04 En el míting del PSC a Badalona, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha retret a Carles Puigdemont que hagi governat amb "tics de tirania", com quan va dir que s'havia d'interpel·lar els alcaldes que no volien cedir espais municipals per al referèndum de l'1-O, ja que llavors "tothom s'atreveix a actuar com un tirà".
 20:03 Domènech recrimina a Iceta, ja que va dir que els catalans havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats i li ha etzibat que "no així Miquel, han robat per sobre de les nostres possibilitats". "Que no ens expliquin històries i que no ens diguin que no hi ha recursos".
 20:03  Domènech carrega contra Arrimadas per voler canviar l'escola pública i això és perquè no l'ha trepitjat mai" perquè "si ho hagués fet sabria que no se l'ataca, se la defensa".
 20:03 Xavier Domènech afirma que "la dinàmica de blocs en la que ens volen atrapar deixa fora a la gent i Catalunya s'ha de construir amb la gent, amb els seus anhels i no sense ells".
 19:56 
 19:51 Inés Arrimadas diu a Corrnellà que "Catalunya es tornarà a aixecar" i que el 21-D "és una oportunitat que no podem deixar escapar".
 19:52 Sáenz de Santamaría: «La factura econòmica del procés és molt profunda». La vicepresidenta del govern espanyol exigeix un executiu català "dins la llei" per no "cronificar" els "danys" en els sectors del turisme, el comerç i la restauració. No descarta tornar a aplicar el 155.
 19:45 Yolanda López, candidata de Catalunya en Comú Podem per Tarragona, carrega contra el projecte de Hard Rock -antic BCN World- i afirma que "no volem ser Las Vegas, volem ser Sillicon Valley".
 19:42 El secretari general de Podem tanca la seva intervenció demanant que no s'utlitzi el vot com una venjança i que es faci servir per canviar les coses. 
 19:41 Iglesias afirma que "les banderes no omplen la nevera" i, per aconseguir el vot dels indecisos, assegura que la candidatura dels "comuns" porta "fets i no promeses".
 19:35 Pablo Iglesias, assegura des de Tarragona que es impossible independitzar-se de Mariano Rajoy: "Cal fer fora Mariano Rajoy". Per això cal un govern compromès a fer-ho, i recorda que el PDECat va votar en contra d'una moció de censura contra el govern del PP.
 19:34 El portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, diu en el míting que el partit fa a Cornellà que "el nacionalisme ja ha perdut perquè s'ha acabat el silenci".
 19:33 
 19:33 Soraya Sáenz de Santamaría aposta per reimpulsar la marca Barcelona però considera "crucial" un canvi de govern a Catalunya "per tenir un interlocutor dins la llei que es preocupi per donar la volta a la situació econòmica".
 19:29 Pablo Iglesias intervé al míting de Catalunya en Comú Podem a Tarragona: "Hem dit moltes veritats incòmodes als monàrquics, els hem dit que utilitzen la repressió per tapar la seva corrupció".
 19:19 Ferran Bel, alcalde de Tortosa, al míting de Junts per Catalunya en aquesta ciutat: "La lectura que es farà la nit del 21-D a totes les cancelleries d'Europa es basarà en dues coses: el resultat de Puigdemont i el resultat del sobiranisme".
 19:15 
 19:14 La Junta Electoral desestima el recurs de Barcelona i manté la prohibició sobre la il·luminació groga. Insisteix que aquesta actuació té una "finalitat partidista" i que l'Ajuntament ha vulnerat el principi del respecte a la neutralitat política.
 19:13 El PP denuncia TV3 per l'especial sobre la manifestació de Brussel·les que mai va fer. Els populars consideren que la cobertura de la mobilització que va fer la cadena va ser contrària al que estableix la llei electoral.
 19:05 EL DIARI de CAMPANYA del 36 5 de febrer: Gil Robles defineix les eleccions com la batalla decisiva contra la revolució. El líder de la dreta espanyola crida a "esclafar la subversió" i començar una etapa de construcció nacional d'Espanya. Una nova entrega, en blanc i negre, del diari de campanya del 36 a càrrec de Pep Martí.
 18:11 Fachin i Castells participaran en actes de campanya d'ERC. L’ex-secretari general de Podem Catalunya serà dimarts al míting dels republicans al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona mentre que l'exdiputada de CSQP serà aquest vespre a Sant Carles de la Ràpita. Tots dos havien estat en negociacions amb la CUP per incorporar-se a la seva llista de cara al 21-D, però no hi va haver prou temps per arribar a un acord.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Els productes estan associats a un brot de salmonel·losi en nens menors de sis mesos a França