29
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
8:56h
Nova sentència al llarg litigi entre l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i el de Calldetenes per la urbanització de la Font d'en Titus. La nova resolució del jutjat contenciós-administratiu número 14 de Barcelona condemna Sant Julià a pagar una quantitat de 652.695,20 euros a Calldetenes, més interessos de demora (que s'enfilen a uns 100.000 euros), en concepte de la reclamació de la divisió de béns i drets derivada del Decret 250/200 que determinava la segregació de la urbanització de Calldetenes.
En altres paraules, Sant Julià ha de pagar els costos d'urbanització que va fer Calldetenes a la Font d'en Titus, abans que es determinés que era propietat de Vilatorta. Per això en reclama una compensació. Així ho explica l'alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer, a Osona.com, que apunta que hi va haver "una inversió que n'ha tret beneficis l'Ajuntament de Sant Julià".
Verdaguer valora positivament aquesta resolució i dona "el tema per tancat". Verdaguer reitera que "el motiu de litigi és la indemnització, la propietat de la Font d'en Titus no es qüestiona". D'altra banda, l'alcalde lamenta que s'hagi arribat a aquestes instàncies, ja que l'Ajuntament de Sant Julià s'havia compromès a retornar, almenys, els costos de l'enllumenat elèctric, però es va fer enrere quan les sentències li eren favorables.
Sant Julià de Vilatorta recorrerà
Per la seva banda, l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta recorrerà la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "No creiem que sigui una sentència molt significativa", diu l'alcalde Joan Carles Rodríguez a Osona.com, ja que "el tema està tan judicialitzat que els jutjats de primera instància a vegades els hi falta la visió global de tot el problema". De fet, tal com apunta l'alcalde, "el TSJC ja va desestimar les pretensions de Calldetenes" ara fa un any i remarca que "no hi ha cap dada nova".
Pel que fa al compromís que apunta Verdaguer per la inversió a la Font d'en Titus, Rodríguez apunta que "les pretensions de Calldetenes eren més elevades al principi i també els vam demanar que ho rebaixessin". Sigui com sigui, el litigi no s'acaba aquí i s'allargarà uns quants anys més. De moment, ja en fa 20.
Un litigi etern
Els antecedents es remunten el 1990, quan la Direcció General d'Administració Local (DGAL) de la Generalitat de Catalunya va impulsar una alteració de límits de termes a quatre bandes, a Taradell, Santa Eugènia de Berga, Calldetenes i Sant Julià. Aleshores cada poble va cedir una zona al poble adjacent. L'alteració d'aquests termes, però, no es va fer al mateix temps, és a dir, la Generalitat va fer decrets parcials. Quan va ser el torn de la cessió de Calldetenes de la Font d'en Titus a Sant Julià, l'Ajuntament de Calldetenes es va resistir a cedir la zona i va començar a urbanitzar-lo.
El 1995, sortia publicat al DOGC el decret que declarava que la Font d'en Titus passava a formar de Sant Julià, però les obres ja estaven començades. A partir d'aquí va començar el litigi legal entre els dos ajuntaments, que a dia d'avui, encara dura.
En altres paraules, Sant Julià ha de pagar els costos d'urbanització que va fer Calldetenes a la Font d'en Titus, abans que es determinés que era propietat de Vilatorta. Per això en reclama una compensació. Així ho explica l'alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer, a Osona.com, que apunta que hi va haver "una inversió que n'ha tret beneficis l'Ajuntament de Sant Julià".
Verdaguer valora positivament aquesta resolució i dona "el tema per tancat". Verdaguer reitera que "el motiu de litigi és la indemnització, la propietat de la Font d'en Titus no es qüestiona". D'altra banda, l'alcalde lamenta que s'hagi arribat a aquestes instàncies, ja que l'Ajuntament de Sant Julià s'havia compromès a retornar, almenys, els costos de l'enllumenat elèctric, però es va fer enrere quan les sentències li eren favorables.
Sant Julià de Vilatorta recorrerà
Per la seva banda, l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta recorrerà la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "No creiem que sigui una sentència molt significativa", diu l'alcalde Joan Carles Rodríguez a Osona.com, ja que "el tema està tan judicialitzat que els jutjats de primera instància a vegades els hi falta la visió global de tot el problema". De fet, tal com apunta l'alcalde, "el TSJC ja va desestimar les pretensions de Calldetenes" ara fa un any i remarca que "no hi ha cap dada nova".
Pel que fa al compromís que apunta Verdaguer per la inversió a la Font d'en Titus, Rodríguez apunta que "les pretensions de Calldetenes eren més elevades al principi i també els vam demanar que ho rebaixessin". Sigui com sigui, el litigi no s'acaba aquí i s'allargarà uns quants anys més. De moment, ja en fa 20.
Un litigi etern
Els antecedents es remunten el 1990, quan la Direcció General d'Administració Local (DGAL) de la Generalitat de Catalunya va impulsar una alteració de límits de termes a quatre bandes, a Taradell, Santa Eugènia de Berga, Calldetenes i Sant Julià. Aleshores cada poble va cedir una zona al poble adjacent. L'alteració d'aquests termes, però, no es va fer al mateix temps, és a dir, la Generalitat va fer decrets parcials. Quan va ser el torn de la cessió de Calldetenes de la Font d'en Titus a Sant Julià, l'Ajuntament de Calldetenes es va resistir a cedir la zona i va començar a urbanitzar-lo.
El 1995, sortia publicat al DOGC el decret que declarava que la Font d'en Titus passava a formar de Sant Julià, però les obres ja estaven començades. A partir d'aquí va començar el litigi legal entre els dos ajuntaments, que a dia d'avui, encara dura.
Imatge de la urbanització Foto: Google Maps