Educació

​Les Proves d'aptitud personal per ser Mestre, una eina per «prestigiar el grau i la professió»

Mariona Casas i Eduard Ramírez de la UVic-UCC remarquen que les PAP avaluen requisits imprescindibles per ser educador | Més de 3.000 aspirants s'examinen d'aquests exàmens i si no s'aprova, no es pot accedir a la carrera

per Carles Fiter , Vic, 8 de setembre de 2017 a les 10:16 |
Ramírez és el degà a de la Facultat d'Educació de la UVic-UCC i Casas ha format part de la preparació de les PAP | Josep M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tots els aspirats a estudiants del grau de Mestre d'enguany s'han examinat per primer cop a les Proves d'aptitud personal (PAP). Es tracta de dos exàmens de competències per avaluar els futurs educadors en llengua i matemàtiques. Les proves es fan en totes les universitats de Catalunya i és un requisit indispensable per accedir als graus. Aquest juny es van inscriure uns 2.700 aspirants i un 70% van aprovar les proves. Aquest divendres, 8 de setembre, se n'examinen uns 600 més.

Una d'aquestes universitats és la UVic-UCC, i Mariona Casas, mestra del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i Literatura, ha estat una de les persones que s'ha encarregat de preparar aquestes proves amb professors de les altres universitats. Casas remarca que es tracta de proves "de competències, no de continguts": "uns coneixements mínims que tot educador ha de tenir".


"Ser mestre és una responsabilitat social immensa, que a vegades no s'ha tingut prou present: estem educant els estudiants del futur". "És un trampolí per incidir directament en la societat", afegeix el degà de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes, Eduard Ramírez.
 

Eduard Ramírez, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner


Ramírez apunta que també serveix per posar una "barrera prèvia, que permet identificar la vocació de mestre". Els estudiants s'hauran de pensar "dues vegades" s'hi volen accedir a aquest grau: "No pot ser que s'accedeixi al grau perquè no se sap què fer", diu Casas. D'aquesta manera, doncs, aquesta prova és una forma de "prestigiar el grau i, de retruc, la professió", sentencia.

Interpel·la tot el sector educatiu

En aquest sentit, el degà apunta que les PAP "indirectament fan reaccionar les etapes prèvies del sistema educatiu". "Si no entren a la universitat, és per la responsabilitat de les etapes anteriors", diu. "Fins ara el grau de mestre era relativament fàcil d'accedir i, quan s'acabava amb 3 anys, hi havia molta sortida al mercat laboral", explica el degà.

"No és una PAP per saber si seran bons mestre o no; això no ho podem avaluar", diu Casas, mentre remarca que la prova preparara els alumnes "per començar a ser mestres". "A ser bons mestres ja els hi ensenyarem al llarg del grau".
 

Mariona Casas. Foto: Josep M. Montaner


Les PAP forma part d'una de les moltes accions que porta a terme el programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres. De fet, aquesta prova s'estava preparant des del 2014. A la UVic-UCC es fan tres graus de Mestre: Mestre d'Educació Primària, Mestre d'Educació Infantil, i doble grau d'Infantil i Primària, en menció anglesa. En aquesta darrera, es necessita un altre requisit: tenir el nivell B1.

Dues proves

Els alumnes s'examinen de dues proves: competència comunicativa i raonament crític, i competència logicomatemàtica. "Es tracta de mobilitzar tot el coneixement que es té", explica Casas, remarcant que "no és una prova difícil".

En les proves s'hi poden trobar preguntes com: "Identifiqueu quines són les posicions que es descriuen en el text i quins autors podem identificar amb cadascuna" o "En un entrenament de bàsquet es necessiten 3 pilotes per a cada 5 jugadors. Quants jugadors hi havia l'altre dia a l'entrenament si es va utilitzar 12 pilotes?". Casas reconeix que hi havia "un neguit" en els futurs estudiants, per aquest motiu es van portar a terme dos tallers de preparació des de la mateixa universitat.
 

Durant un dels tallers del mes de maig. Foto: Josep M. Montaner


El que no es pot identificar en les PAP

"No és la millor PAP del món, però es comença per aquí", reconeix Casas, remarcant que no pot identificar aspectes importants per a la professió de mestra, com pot ser "la capacitat d'empatitzar". "El treball en equip" també és molt important, segons el degà. Per això, Casas hi afegiria una entrevista personal o una prova oral, com porten a terme alguns països referents, com són Finlàndia i Suïssa.

Tot i així, "són qüestions que es poden resoldre al llarg del grau", apunta Ramírez. En aquest sentit, Casas remarca que són aspectes que es poden aprendre durant el període de pràctiques, que en el cas de la UVic són de 600 hores. En general, "creiem que amb aquesta PAP es pot fer molt bona feina". "D'aquí a 4 anys, veurem els resultats", sentencia Casas.
 

Casas i Ramírez. Foto: Josep M. Montaner

 

Participació