01
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
04
de setembre
a les
8:23h
Emoció a flor de pell, però sobretot esperança. L'esperança de familiars de soldats republicans que volen enterrar dignament els seus antepassats. L'obertura de la fossa a Sant Andreu de Llanars, a Prats de Lluçanès, reobre ferides i fa aflorar molts sentiments. Com a Manuel Bueno Castllo, veí del municipi, que amb els ulls negats recorda que el seu pare (Manel Bueno Casanovas) era soldat del bàndol republicà i estava en aquesta zona. "Estàvem vivint a Prats amb la meva mare i ens va venir a veure dues vegades, però a l'entrada dels nacionals, ja no en vam saber res més", explica Bueno. Per això, "l'únic lloc que pot estar és aquí". Bueno, de 80 anys, no perd l'esperança: "a veure si tenim la sort de trobar el meu pare i poder-lo enterrar dignament".
Els germans Manubens també recorden la cruesa de la Guerra Civil. Àngel (93), Maria (91) i Àngel (88) van arribar al municipi quan eren molt petits. El més gran, llavors tenia 16 anys i, entre llàgrimes, recorda "tota la matança" que hi va haver a Sant Andreu de Llanars: "Va ser molt gros". Tant Agustí com Maria recorden com traslladaven els cadàvers amb carros. "A Sant Sebastià [també a Prats] n'hi havia més -recorda Agustí-, deien que n'hi havia 25 a cada forat".
Segons el mapa de fosses de la Generalitat, a Osona existeixen sis fosses comunes de la Guerra Civil. Aquestes localitzacions s'han pogut establir, gràcies a la memòria oral de famílies, com la Bueno o la Manubens, a través de la memòria oral. Actualment hi ha quatre fosses confirmades a Prats de Lluçanès, Torelló, Gurb i Roda de Ter, i dues més a Santa Creu de Jutglar i Vic, classificades com a probables. L'any 2004 ja es va exhumar la fossa de Puigvistós, de Prats, com a prova pilot, una acció que va permetre la recuperació de set cossos i la identificació d'un d'ells. Fa poques setmanes es van extreure l'ADN de la resta per comparar-lo.
L'exèrcit franquista va entrar a Prats el 3 de febrer de 1939, cosa que va provocar forts combats amb les tropes republicanes. Segons el Departament, el diari d'operacions franquistes registra un balanç aproximat de 250 morts i 50 persones per part republicana, i de 7 morts i 29 ferits per part franquista. Les primeres excavacions a Puigvistós ja van evidenciar que hi havia una fossa comuna, i actualment ho fa l'ermita de Sant Andreu de Llanars. Els equips de treball també han trobat restes òssies a Sant Sebastià, mentre que la Masia de les Galobardes, en les primeres evidències, no hi ha rastre. De moment, a Sant Andreu de Llanars han trobat quatre esquelets de soldats republicans.
La recuperació de la memòria és imprescindible per orientar el futur del país
En la presentació de l'obertura de la segona fossa comuna de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès hi ha assistit el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, a més del mateix alcalde del municipi, Isaac Peraire. El vicepresident Junqueras ha remarcat que la memòria individual i col·lectiva és "imprescindible" per orientar el futur i en la identitat del país. En aquest sentit, el republicà ha refermat a "fer possible allò que durant tant de temps se'ns ha negat".
Per la seva banda, el conseller Romeva, ha traslladat l'agraïment a la lluita "incansable" de les famílies i entitats que durant anys "han preservat per aquesta qüestió de dignitat i justícia". Romeva també ha reconegut la lentitud i la dificultat dels treballs d'exhumació: "Som conscients que no podem fer amb poc temps, tot allò que s'havia de fer fa 80 anys". Tot i així, ha reiterat el seu compromís amb el Pla de Fosses 2017-2018. "Avui escrivim una nova pàgina per fer les paus amb aquest passat que tant ens turmenta personalment, familiarment i socialment", ha sentenciat.
Per la seva banda, l'alcalde del municipi Isaac Peraire ha remarcat l'exhumació d'aquesta fossa "per dignitat, per justícia i per memòria". "Ens encantaria que les famílies que busquen els seus pares els trobessin" deia l'alcalde. L'acte ha comptat amb la presència d'una dotzena de familiars de soldats republicans i testimonis dels fets. Aquesta actuació del Pla de Fosses té l'objectiu de recuperar la memòria històrica i consolidar un país una societat en pau. El pla compta amb un pressupost de 800.000 euros i es pot ampliar a dos anys més d'execució.
Els germans Manubens també recorden la cruesa de la Guerra Civil. Àngel (93), Maria (91) i Àngel (88) van arribar al municipi quan eren molt petits. El més gran, llavors tenia 16 anys i, entre llàgrimes, recorda "tota la matança" que hi va haver a Sant Andreu de Llanars: "Va ser molt gros". Tant Agustí com Maria recorden com traslladaven els cadàvers amb carros. "A Sant Sebastià [també a Prats] n'hi havia més -recorda Agustí-, deien que n'hi havia 25 a cada forat".
Peraire i Romeva, conversant amb testimonis. Foto: Josep Maria Montaner
Segons el mapa de fosses de la Generalitat, a Osona existeixen sis fosses comunes de la Guerra Civil. Aquestes localitzacions s'han pogut establir, gràcies a la memòria oral de famílies, com la Bueno o la Manubens, a través de la memòria oral. Actualment hi ha quatre fosses confirmades a Prats de Lluçanès, Torelló, Gurb i Roda de Ter, i dues més a Santa Creu de Jutglar i Vic, classificades com a probables. L'any 2004 ja es va exhumar la fossa de Puigvistós, de Prats, com a prova pilot, una acció que va permetre la recuperació de set cossos i la identificació d'un d'ells. Fa poques setmanes es van extreure l'ADN de la resta per comparar-lo.
L'exèrcit franquista va entrar a Prats el 3 de febrer de 1939, cosa que va provocar forts combats amb les tropes republicanes. Segons el Departament, el diari d'operacions franquistes registra un balanç aproximat de 250 morts i 50 persones per part republicana, i de 7 morts i 29 ferits per part franquista. Les primeres excavacions a Puigvistós ja van evidenciar que hi havia una fossa comuna, i actualment ho fa l'ermita de Sant Andreu de Llanars. Els equips de treball també han trobat restes òssies a Sant Sebastià, mentre que la Masia de les Galobardes, en les primeres evidències, no hi ha rastre. De moment, a Sant Andreu de Llanars han trobat quatre esquelets de soldats republicans.
La recuperació de la memòria és imprescindible per orientar el futur del país
En la presentació de l'obertura de la segona fossa comuna de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès hi ha assistit el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, a més del mateix alcalde del municipi, Isaac Peraire. El vicepresident Junqueras ha remarcat que la memòria individual i col·lectiva és "imprescindible" per orientar el futur i en la identitat del país. En aquest sentit, el republicà ha refermat a "fer possible allò que durant tant de temps se'ns ha negat".
Els tècnics explicant les descobertes Foto: Josep M. Montaner
Per la seva banda, l'alcalde del municipi Isaac Peraire ha remarcat l'exhumació d'aquesta fossa "per dignitat, per justícia i per memòria". "Ens encantaria que les famílies que busquen els seus pares els trobessin" deia l'alcalde. L'acte ha comptat amb la presència d'una dotzena de familiars de soldats republicans i testimonis dels fets. Aquesta actuació del Pla de Fosses té l'objectiu de recuperar la memòria històrica i consolidar un país una societat en pau. El pla compta amb un pressupost de 800.000 euros i es pot ampliar a dos anys més d'execució.
Testimonis i periodistes a la presentació de l'obertura de la segona fossa a Prats. Foto: Josep Maria Montaner
Oriol Junqueras, Isaac Peraire i Raül Romeva. Foto: Josep Maria Montaner