Marta Pascal: «Només es pot plantejar la DUI si tenim un mandat democràtic previ»

En poc més d'un any, Marta Pascal (Vic, 1983) va passar de ser escollida portaveu de Convergència a ser la màxima responsable executiva del PDECat. No ha estat un camí senzill -les turbulències del procés han impactat de ple en la dinàmica interna, com va ser evident en l'última remodelació del Govern-, però Pascal es manté optimista i sosté que els nacionalistes aspiren a ser el partit català de referència en el primer quart del segle XXI un cop es culmini el procés sobiranista.

Atén NacióDigital al barri de Sants hores abans de la manifestació de rebuig als atemptats del 17-A i es mostra convençuda que no hi ha marxa enrere en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. La maquinària, diu, ara sí que està activada del tot.

- Fa poc més d'una setmana dels atemptats a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. La resposta de la ciutadania ha estat a l'alçada?

- Sí. La gent ha tingut la capacitat de respondre amb solidaritat i, a la vegada, dient que de cap de les maneres renunciarem als nostres valors de llibertat, democràcia i pau. La manifestació ha estat un nou exemple dels ciutadans d'un país madur.

- Sempre que hi ha un atemptat d'aquest tipus es mira què ha fallat i què s’hauria pogut fer millor. S'han conegut episodis de descoordinació entre cossos policials i  s'han detectat discrepàncies entre el ministeri de l'Interior i la conselleria. Quina lectura política n'extreu? Quina lliçó en podem aprendre?

- Durant els dies dels atemptats, fins que es dona per acabada l'operació, la resposta és molt coordinada. És veritat que hi ha hagut informacions que et fan pensar si tot s'ha fet de forma perfecta. Els Mossos d'Esquadra han estat a l'alçada, també els serveis d'emergència, però comença a aflorar que hi ha hagut algun tipus de descoordinació.

- Abans dels atemptats.

- I ara aflora.  Els Mossos han de ser a totes les instàncies internacionals i han de poder compartir tota la informació. Ara també apareixen detalls sobre l'imam de Ripoll, sobre si es va avisar [dels seus antecedents a les autoritats catalanes]. Evidentment, hem de pujar un graó el nivell d'exigència. S'ha demostrat que Catalunya és una societat d'acollida, i que la primera fase d'aquesta acollida es fa molt bé. Quin seguiment podem fer de totes aquestes persones, infants i joves, que han vingut de fora, quan deixen el procés de socialització a l'escola? Ara és el moment de preguntar-nos com pot ser que algun fanàtic fos capaç de convèncer uns joves que havien acabat tota l'educació obligatòria i que estaven perfectament integrats.
 
- El procés de radicalització ha estat ràpid, en aquest cas.

- La gent jove té un accés ràpid i fàcil a determinada informació a través de les xarxes i d'internet, que permeten que l'accés a la informació no sigui només a través de l'escola o els canals tradicionals. Els mecanismes de coordinació han de ser impecables. Com que estem vulnerables, em sembla que tot el que fem serà poc. Per a mi, una de les solucions passa pels processos educatius. Aquelles persones que arriben de forma més tardana, també es poden integrar més fàcilment a través de la llengua. Fins ara, la societat catalana ho ha fet molt bé. I ha de seguir assegurant que sigui així.

"Ara és el moment de preguntar-nos com pot ser que algun fanàtic fos capaç de convèncer uns joves que havien acabat tota l'educació obligatòria i que estaven perfectament integrats"

- Una de les claus que expliquen la cohesió, fins ara, és el funcionament de l'ascensor social. En el cas dels immigrants de segona generació, però, només el 15% viu millor que els seus pares.

- La crisi econòmica de la primera dècada del segle XXI, precisament, posa en qüestió el funcionament de l'ascensor social. Hem de tenir una administració que sigui capaç de donar una, dues i tres oportunitats, però sense potenciar el cofoisme. Tot això no només afecta sectors més vulnerables, sinó la societat catalana en general. El que estem plantejant de tenir més recursos propis, de tenir més eines per fer coses, va directament relacionat amb això. Un aspecte que està relacionat amb l'ascensor social és la llengua catalana: s’ha demostrat que ha estat factor de cohesió.

- El debat sobre si els Mossos han de ser a l'Europol, com defensava vostè abans, està contaminat pel procés català?

- Aquests últims dies hi ha hagut mitjans de comunicació i alguns sectors que han intentat barrejar una cosa amb l'altra. Em sembla senzillament miserable. Suposo que no cal recordar que la setmana passada es van perdre vides humanes a la ciutat de Barcelona i a Cambrils. De cap de les maneres acceptarem que alguns posin traves als Mossos per treballar, o que no permetin que els nostres cossos de seguretat i d'emergències gaudeixin del que s'ha de gaudir per fer front a un repte [l'amenaça terrorista] que no creu de banderes ni de fronteres.
 
- En tot cas: quin impacte poden tenir els atemptats sobre el procés? La Diada es pot refredar arran del que s'ha viscut a Barcelona i a Cambrils?

- Jo crec que no. Però no m'agrada barrejar una cosa amb l'altra. No tenen res a veure. El que va passar la setmana passada a Catalunya interpel·la directament els nostres valors més íntims: la cultura de la pau, la cultura democràtica oberta i solidària. La gent ha viscut una gran sotragada, tant els ciutadans de peu com els que tenen alguna responsabilitat, però el que està fent el procés és una reivindicació democràtica. Em sembla que una cosa i l'altra no tenen perquè barrejar-se, encara que algú deliberadament ho hagi intentat.

- Sempre que hi ha atemptats, alguns sectors aposten per endurir fronteres i posar traves a la immigració. El PDECat farà alguna proposta en aquest sentit?

- En l'àmbit de la seguretat, han d'augmentar totes les mesures que es puguin prendre perquè no hi hagi descoordinació i que no pugui passar que aquelles persones que puguin suposar un risc per a la convivència. Formar part del projecte europeu és entendre que la darrera frontera europea del drama dels refugiats és un problema nostre. No sé si la paraula és endurir, però creiem que tots els protocols i mecanismes s'han de revisar. L'amenaça és global i no beu de països ni de banderes, i queda clar que amb el que tenim fins ara no hi podem fer front. Els espais de radicalització són més digitals que mai i a la vegada més agosarats que mai. Hem de contribuir a fer que la gent no se senti vulnerable.

"Creiem que tots els protocols i mecanismes s'han de revisar. L'amenaça és global i no beu de països ni de banderes, i queda clar que amb el que tenim fins ara no hi podem fer front"

-Entrem ja en la recta final cap a l'1 d'octubre. Pot la coordinadora general del PDECat, un dels partits centrals del procés, garantir que hi haurà cens, punts de votació a tots els municipis i que el resultat serà vinculant?

- El dia 1 d'octubre votarem de forma normal. I per tant hi haurà unes urnes, col·legis electorals i les condicions normals d'una jornada electoral. Crec que el president Puigdemont ho ha expressat amb molta rotunditat: estem exactament allà on volíem ser. Ens queda la part final, que és com i quan s'aprova el marc legal que dona cobertura al referèndum. I després fer allò que els partits ens volem dedicar a fer, que és fer campanya per guanyar la majoria.
 
- Com que no poden explicar res per no donar pistes a l'Estat, hi ha gent que es qüestiona si s'estan fent les coses.

- D'una banda, parlem d'una jornada electoral amb normalitat, però a la vegada sabem  que tenim un Estat disposat a posar tots els mecanismes per aturar-la. I això, en un context de normalitat electoral, no hauria de ser així. Hem d'assumir que arribarem a l'1-O amb la màxima transparència però sense donar més pistes del compte. El nostre compromís és molt ferm. Volem arribar al referèndum en les millors condicions, deixant-nos de batalletes i sense acceptar xantatges ni rabietes per part de ningú. Totes les forces i totes les entitats que hem impulsat el procés, fins ara, ens hem posat d'acord en tot i estem segurs que ens continuarem posant d'acord en tot. Ara que entrem en el moment definitiu, cal que tothom estigui a l'alçada.

- La gent pot estar tranquil·la, doncs?

- Ha d'estar tranquil·la, no ha de tenir cap dubte. El compromís del Govern és total. Crec que el president ha mostrat força i convicció. Jo estic molt relaxada sabent que des del punt de vista de la logística tot ha d'anar com anirà. Els partits, que som els que ens hem de dedicar a ampliar la majoria, ens hem de dedicar a fer això.

"El compromís del Govern és total. Crec que el president ha mostrat força i convicció. Jo estic molt relaxada sabent que des del punt de vista de la logística tot ha d'anar com anirà"

- La logística implica tenir urnes. Puigdemont deia aquesta setmana en una entrevista al Financial Times que ja en tenen més de 6.000. Són de metacrilat?

- No li puc dir perquè no les he vist. Però paraula de president, que si diu que les tenim, és que ja les tenim. En tot cas, això de si han de ser de metacrilat o de cartró… Si fas una mica de visió comparada, veuràs que a cada país voten en una urna diferent. Què és l'important? Que l'1-O es donin les condicions i els estàndards internacionals perquè la gent pugui votar amb normalitat.
 
- El material de les urnes va generar polèmica en reunions de l'estat major del procés, quan les entitats i la CUP van dir que no les volien de cartró, com va passar el 9-N.

- La veritat és que la diferència entre el 9-N, que va ser una gran expressió democràtica, i l'1 d’octubre és el fet que aquest últim és vinculant. L'encàrrec que ens facin els ciutadans ha de tenir una derivada política i de canvis en el sistema institucional català davant l'Estat si és que guanya el sí.

- Aquesta setmana es presentarà la llei de transitorietat?

- No em pertoca a mi anunciar concretament quan s'ha de fer i ni el dia concret, però crec que a nivell de timing estem en un moment en què és factible que això pugui ser aixi. Amb la llei de transitorietat hi ha hagut un debat que per responsabilitat hem volgut fer a porta tancada i no hem volgut ventilar de forma pública com han fet ERC o la CUP. Puc dir que ens hem posat d'acord i que volem explicar-ho de forma conjunta com ja vam fer amb el referèndum. Sabem que aquí hi ha un espectre molt divers i opinions molt diverses; ens hi volem posar al mig i ser aquells que recosim aquests plantejaments d'una banda i de l'altra. Hem estat capaços de trobar el punt en comú i en els propers dies tindrem novetats al respecte. Venen dies importants i decisius. Ara entrem en la fase que les coses passin.

- Però la llei de transitorietat s’aprovarà abans del referèndum?

- Això és el que no puc concretar. És públic i notori que sempre hem preferit que primer hi hagi el mandat democràtic fet. Però si hem d'intentar, des del mig, recosir els plantejaments, ja ho farem. Per nosaltres no quedarà. Per a mi, el que és interessant és que gent tan diferent ens puguem tornar a posar d'acord en un tema tan sensible. Més que posar el focus en la llei de transitorietat, l'important també és posar-lo en la llei del referèndum, que és el que dona la base legal. Aquí hi haurà resposta per part del govern espanyol, perquè ja l'ha anunciada, i aquí vindrà la determinació de tots plegats en dir que donem cobertura i base de normalitat al fet que el Parlament de Catalunya aprovi una llei d'aquestes característiques.

"[Sobre la llei de transitorietat] Puc dir que ens hem posat d'acord i que volem explicar-ho de forma conjunta com ja vam fer amb el referèndum"

- El pla segueix sent aprovar-la el 6 de setembre.

- Bé, aquesta és una opció que està sobre la taula. En el cas de la llei del referèndum es poden preveure dos mecanismes: que hi hagi un decret llei per part del Govern, que després ha de convalidar el Parlament, o que es faci a través de la via de l'article 81.3, que permet el mecanisme que els grups parlamentaris ho puguin demanar. En aquest cas això no està decidit. El 6 de setembre és una opció, però també hi ha l'opció del decret llei, i s'està avaluant. Mirarem que tothom es posi d'acord. El que és evident és que això ha de passar i que ara ja hem de decidir que passi. En els propers dies anirà passant tot. Queda clar que l'11 de setembre ens marca el topall. Aleshores ja començaria la campanya. Aquest ple ordinari del dia sis, ja fixat, és evidentment un ple que pot servir per posar en marxa tot això.
 
- Quan això passi el Parlament se situarà al marge de la legalitat espanyola i l'Estat començarà a actuar, com ja ha anunciat. De quina forma ha de reaccionar el Govern quan això passi?

- Per una part ha de preservar l'1 d'octubre, i ha de garantir la defensa a ultrança de totes les atribucions que té com a Govern malauradament autonòmic. Ho dic perquè ha existit un debat basat en aquest principi: "Hi ha gent que vol que hi hagi una gran confrontació però no volen arribar a l'1-O". Nosaltres, com a PDECat, i em consta que aquesta és la idea del president Puigdemont, el que volem és que el referèndum es faci i que la gent s'expressi. Hem de trobar la millor manera perquè davant de la resposta del govern espanyol puguem arribar-hi. Em sentiran poques proclames de desobediència i em sentiran més a parlar de determinació, de convicció i sobretot d'obediència al mandat de la gent. Hem de veure quina és la resposta per part del govern espanyol. Ho dic perquè hem sentit des d'exministres que parlen d'intervencions concretes i del 155, fins a portaveus parlamentaris que diuen que no l'aplicaran. El millor que podrien fer és aplicar el sentit comú i deixar votar, perquè és normal que en democràcia es voti. Com que ha quedat clar que els paràmetres democràtics del govern espanyol estan molt en entredit, hem de ser conscients que la resposta de l'Estat, quan la veiem, no ens ha d'alterar perquè volem arribar a l'1-O, però també hem de prendre les mesures per protegir tot el context d’autogovern que ara té la Generalitat. Volem fer passos endavant, no enrere.

- Hi ha algun escenari en què no s'hagi de fer el referèndum?

- Jo no m'ho imagino de cap de les maneres. El 80% de la societat catalana demana votar. En el moment en què se't qüestiona en democràcia que puguis votar, no hi ha res que ho pugui aturar. Aquí és on van les democràcies avançades i on van les societats madures. No veig cap marxa enrere ni cap marge de cap tipus.

- Rajoy fa mesos que diu que de cap de les maneres es farà el referèndum. En cas que l’Estat utilitzi algun mecanisme de força que faci impossible la votació, estarà damunt la taula la DUI com a alternativa?

- L'Estat no es pot permetre de cap de les maneres una barbaritat semblant. Forma part de la Unió Europea, i cal recordar als ciutadans d’aquest país que la UE és un projecte de pau, de prosperitat i de seguretat derivat dels esdeveniments històrics. Realment, no m'imagino que això pugui passar, faria saltar pels aires els paràmetres de normalitat democràtica i l'Estat hauria de donar explicacions a fora.

Marta Pascal, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa.

- Però el govern espanyol i tot l'aparell de l'Estat insisteixen que és inviable que hi hagi urnes el primer dia d'octubre.

- Per part d'alguns sectors de l’independentisme, la DUI s’ha posat sobre la taula. Creiem que aquest tema s'ha d'abordar quan toqui, però jo dono la meva opinió personal: només es pot plantejar un escenari com aquest si tenim el mandat democràtic previ. Aquest Parlament no el té. El 27-S i l’alteració del full de ruta amb la investidura del president Puigdemont i després en el debat de la qüestió de confiança, afegint el referèndum, va posar sobre la taula la necessitat de fer-ho tot per tenir un mandat dels nostres ciutadans per votar. No es va posar sobre la taula una declaració unilateral d'independència. Nosaltres creiem que això -a part que no tindria cap sentit plantejar-ho ara- requeriria d'una expressió popular. Si se'ns posa en qüestionament l’expressió popular no ens podem saltar la pantalla. Insisteixo: crec que no ha de ser un escenari a tenir en compte perquè si ens situem aquí ja ens passa allò que ens ha passat en aquest procés altres vegades, que és que hem volgut saltar tantes pantalles que ens hem descuidat d'allò important, que és treballar la base i que la majoria sigui sòlida.

- En cas de fer el referèndum, les eleccions han de seguir sent el març del 2018?

- Estem còmodes amb aquest plantejament: fer el referèndum, tenir un mandat clar, i fer el procés de desconnexió i de negociació. Aquest full de ruta és plausible i hi estem còmodes. Necessitem que la gent voti l'1-O per saber cap on hem d'avançar.

- S’imaginen que surt un resultat afirmatiu i que no hi hagi cap reacció de la comunitat internacional?

- És evident que si complim amb els estàndards internacionals, si hi ha una participació important i a la vegada tot el que fem ho fem des de la base cívica i pacífica, em sembla que no és que Europa o els països del nostre entorn hagin de dir alguna cosa valorant el resultat, sinó que posarem el procés català com a punt de referència des del punt de vista de ser un procés que democràticament pot generar canvis en el mapa geopolític actual. A la vegada, però, que ningú es pensi que això ens ho faran des de fora. Crec que el que ha passat a Escòcia és l’exemple més clar.

"Compartir full de ruta amb la CUP o amb alguns sectors d'ERC és un gran esforç des del punt de vista de la comfortabilitat política. Queda clar que la reformulació del Govern va ser un nou exercici de responsabilitat"

Pascal va ser màxima dirigent de les joventuts de CDC. Foto: Adrià Costa.

- El mes de juliol va estar marcat pels canvis al Govern. Van sortir quatre consellers del PDECat i el secretari del Govern, també del seu partit. Li va saber greu, aquesta situació?

- Des del president Mas, que és la màxima expressió de generositat i responsabilitat, ens hem sacrificat de forma molt clara. Hem sortit de la nostra zona de confort. Compartir full de ruta amb la CUP o amb alguns sectors d'ERC és un gran esforç des del punt de vista de la confortabilitat política. Queda clar que la reformulació del Govern va ser un nou exercici de responsabilitat. Sabem que estem parlant d'uns consellers i d'un secretari del Govern molt compromesos amb el que calia fer, però alhora molt conscients que estem en un moment que no podem fallar als nostres ciutadans. És cert que com a partit no és que ho haguem patit -potser no és l'expressió-, però sí que en alguns moments hem estrebat fort i hem demanat a la nostra gent un sentit de responsabilitat que altres no han demanat. A la vegada, som conscients de ser un partit amb cultura de govern. Això reclama a vegades situacions en què no estàs del tot content i en què hi has hagut de posar molt més que altres. El que és evident és que no cola, i això ja no s'ho creu ningú, que el PDECat no està prou compromès o que no té la determinació per arribar a l'1-O. Crec que això són lectures malintencionades o excuses per part d'alguns, però no són la realitat. Puc dir que som un partit que té la millor gent al Govern, que la tenia en el seu moment, i que no fallarem.

- Li preocupa que es pugui plantejar alguna ombra de dubte sobre Neus Munté arran de la seva sortida del Govern?

- De gent amb intencions de generar dubtes malintencionats, n'hi ha. La Neus, i no només ella, sinó també Jordi Baiget, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Joan Vidal de Ciurana són persones i polítics d’una vàlua extraordinària. Han demostrat en moments molt difícils que han estat a l’alçada. Em consta que la Neus està tranquil·la. Tots ells, sense excepció, són valors del PDECat que posarem al servei dels ciutadans, cadascú des del seu àmbit, des del que prefereixin. Em sento molt orgullosa de compartir projectes amb ells.

- Quin balanç fa del primer any de feina al capdavant del PDECat?

- El partit va néixer amb dificultats evidents, sense nom, amb una base d'associats que va minvar molt, però queda clar que no hem perdut ni un centímetre de l’espai municipal. Tenim ara mateix ja 13.500 associats, així que la base no l'hem perdut. Fem una valoració molt positiva perquè aquest any de feina ens ha servit per preparar-nos per al dos d'octubre. Tenim clar que l'1-O no s’acaba el món, sinó que ens dona el paràmetre en què els ciutadans de Catalunya ens marcaran quin és el camí majoritari que es vol seguir. Sabem on volem portar el país des del punt de vista d’aconseguir una societat que garanteixi prosperitat i benestar als ciutadans des d'una perspectiva avantguardista de fer política.
 
- La passada legislatura va estar marcada per una certa bona relació entre CDC i la CUP. En aquest últim any, però, hi ha hagut una confrontació clara entre el PDECat i els anticapitalistes. Al mateix temps, es necessitem mútuament. Com assumeix aquesta contradicció?

- És una contradicció que només es pot assumir des d'una certa perspectiva del moment històric en què estem, com va passar amb la Transició espanyola. Ja he anunciat que a partir del 2-O no tindrem relacions amb la CUP. És evident que quan a un partit algunes formacions polítiques l'assenyalen de forma clara i volen enviar els seus dirigents a la paperera de la història, deu ser per alguna cosa. Volem dir amb certa contundència que ens sembla que els plantejaments antisistema, a més de ser caducs, són proclames que no porten enlloc.

"Si hi ha algú que representa el bo i millor de CDC és el president Mas. Per tant, em semblaria molt injust haver de fer aquesta analogia entre el cas Palau i el seu paper com a president del PDECat"

- En quin punt es troben les primàries per triar candidat o candidata a Barcelona?

- Des d'aquest mes de juny ens hem donat un any per proclamar els nostres candidats a nivell municipal. Utilitzarem el procés de primàries, que és una cosa que respecte de CDC és molt nova, i en el cas de Barcelona ja ho tenim a punt. A partir de mitjans d’octubre ja comencem formalment el procés per escollir el nostre candidat o candidata a Barcelona. A finals d'any ja ho podem tenir resolt. La capital catalana és per a nosaltres un espai on es pot construir una alternativa al govern d'Ada Colau des d'una certa amplitud de mires i amb perspectiva oberta. Els esdeveniments polítics són els que ens marcaran totes les trobades amb primàries per escollir lideratges, com és el cas de la presidència de la Generalitat.

- Un dels motius que van dur CDC a la refundació van ser els casos de corrupció de la família Pujol i judicis com el del Palau de la Música. La sentència d’aquest cas està al caure, per cert. Estan preparats per una possible renúncia de Mas a la presidència del PDECat si hi ha una condemna?

- Si hi ha algú que representa el bo i millor de CDC és el president Mas. Per tant, em semblaria molt injust haver de fer aquesta analogia, que passés una cosa a conseqüència de l'altra. Estem tranquils i esperarem la sentència per fer-ne la valoració, però és veritat que és un cas que afecta Convergència. És evident que és la base del PDECat, però en aquest PDECat s'hi ha afegit moltíssima altra gent, més de 3.000 militants, que no han tingut militància convergent. Per respecte i no contribuir a enredar-ho tot una mica més, volem esperar a veure sentències.