19
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
11:06h
El dany ha estat majúscul, però podria haver estat d'una magnitud superior. Les investigacions dels Mossos apunten que els autors dels atemptats a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, que per ara han causat 14 morts i 130 ferits, preparaven un atac encara més mortífer amb explosius al centre de la capital catalana.
Des del soterrani d'una casa a Alcanar planificaven des de feia mesos un atac amb bombones de butà, però durant els preparatius van errar perquè tot el material va explosionar per accident abans d'hora. Va ser aleshores quan, en paraules del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, els presumptes autors de l'atac reivindicat per Estat Islàmic van actuar a la "desesperada" amb un pla B: un atropellament massiu. Els detalls que es coneixen del modus operandi que van seguir els atacants, però, té molts punts de connexió amb l'atemptat de l'11-M de Madrid de l'any 2004.
"Estaven preparant un o una sèrie d'atemptats a Barcelona que l'explosió d'Alcanar va evitar", ha explicat aquest divendres el major dels Mossos. De fet, els agents han trobat més d'un centenar de bombones de butà a l'habitatge de la localitat del Montsià, on els Mossos han localitzat dos cadàvers entre les runes. La investigació recau en una dotzena de persones que havien llogat tres furgonetes per perpetrar l'atac: els quatre detinguts confirmats pel cos policial, els cinc abatuts a l'atac de Cambrils, entre els quals hi hauria el menor de 17 anys Moussa Oukabir, els dos morts a Alcanar i un altre identificat en recerca i captura.
No són llops solitaris
Aquesta xifra demostra, d'entrada, que no es tractava de llops solitaris o d'un grup reduït com ha passat en altres atemptats a ciutats europees com Niça, París, Brussel·les, Berlín o Londres, sinó d'una presumpta cèl·lula formada per persones que es coneixien i pretenien actuar de forma coordinada. Tots són joves d'entre 17 i 34 anys d'origen marroquí -també hi ha un amb nacionalitat espanyola nascut a Melilla-. Les informacions de les quals es disposen fins ara apunten que portaven anys vivint a Catalunya i que cap d'ells tenia antecedents per terrorisme. El veïnatge de diversos dels presumptes implicats a Ripoll, de fet, no sembla una coincidència.
Aquesta és una de les primeres similituds amb l'atemptat de l'11-M, que tampoc no es tractava, en cap cas, d'un acte improvisat o individual, sinó que implicava una gran quantitat de persones -més que en aquest cas-. De fet, inicialment se'n van imputar 116, per bé que finalment només 29 van ser condemnats, tot i que aquí cal sumar-hi els set terroristes que es van treure la vida en un pis de Leganés quan es van veure acorralats.
Suïcidi per no ser detinguts
De fet, aquesta és una altra semblança en els dos atemptats. En ells, els terroristes, en primera instància, van intentar fugir, però un cop van ser trobats i acorralats pels cossos de seguretat, van optar per una estratègia suïcida, ja fos fent detonar uns explosius que els provoquessin la mort o, a Catalunya, encarant-se amb els Mossos d'Esquadra en un combat desigual que ha provocat la mort dels cinc fugitius.
A més, en els dos atacs hi van participar un menor a cadascun, tot i que amb rols ben diferents. En el cas d'aquesta setmana, el menor -que ha estat abatut- podria ser el conductor del vehicle que va atropellar desenes de persones a la Rambla i, per tant, el principal autor de l'atemptat. En canvi, en l'11-M, el menor de 16 anys implicat tenia un paper més secundari, ja que transportava explosius arreu de l'Estat i, per aquest motiu i pel fet de ser menor, va complir sis anys de presó i el 2010 ja estava al carrer.
Per altra banda, mentre aquest cop els terroristes han optat per ocupar una casa a Alcanar per fabricar-hi les bombes i preparar l'atac, els autors de l'11-M també van optar per desplaçar-se fora de la gran ciutat on farien l'atemptat i van muntar les bombes en una finca de Chinchón, un petit poble del sud-est de la Comunitat de Madrid.
Funcionament dels explosius
En els dos atemptats, a més, tots els explosius no han funcionat amb la precisió que haurien volgut els seus creadors, per excés o per defecte. Aquesta setmana, la casa d'Alcanar va convertir-se en runes quan les bombones de butà van explotar abans d'hora, provocant la mort de dos dels implicats, cosa que va obligar a canviar els plans. En el cas de Madrid, tres motxilles amb goma2 no van esclatar. Dues van ser detonades de forma controlada, mentre que la tercera va servir per obtenir proves per iniciar la investigació que conduiria els cossos de seguretat als autors de l'atemptat.
Sigui com sigui, una de les grans diferències entre els dos casos és l'ús polític i les conseqüències socials que va comportar. Si bé l'11-M va conduir a una divisió amb pocs precedents a l'Estat i a un enfrontament frontal entre un PP i un PSOE polaritzats que s'acusaven mútuament d'usar l'atemptat en benefici propi, fins al punt de liquidar el pacte antiterrorista, aquest cop ha estat diferent. Partint d'un moment de xoc institucional i polític notable entre la Generalitat i el govern espanyol a causa del procés sobiranista i l'horitzó del referèndum, l'atac terrorista ha deixat en segon pla les diferències polítiques i representants de tots els colors han mostrat una ferma unitat en favor de la pau, el diàleg i la convivència, amb una reunió del pacte antiterrorista convocada per dilluns, amb la presència, per primer cop, d'ERC i el PDECat.
Des del soterrani d'una casa a Alcanar planificaven des de feia mesos un atac amb bombones de butà, però durant els preparatius van errar perquè tot el material va explosionar per accident abans d'hora. Va ser aleshores quan, en paraules del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, els presumptes autors de l'atac reivindicat per Estat Islàmic van actuar a la "desesperada" amb un pla B: un atropellament massiu. Els detalls que es coneixen del modus operandi que van seguir els atacants, però, té molts punts de connexió amb l'atemptat de l'11-M de Madrid de l'any 2004.
"Estaven preparant un o una sèrie d'atemptats a Barcelona que l'explosió d'Alcanar va evitar", ha explicat aquest divendres el major dels Mossos. De fet, els agents han trobat més d'un centenar de bombones de butà a l'habitatge de la localitat del Montsià, on els Mossos han localitzat dos cadàvers entre les runes. La investigació recau en una dotzena de persones que havien llogat tres furgonetes per perpetrar l'atac: els quatre detinguts confirmats pel cos policial, els cinc abatuts a l'atac de Cambrils, entre els quals hi hauria el menor de 17 anys Moussa Oukabir, els dos morts a Alcanar i un altre identificat en recerca i captura.
Patrulles dels Mossos d'Esquadra a Cambrils aquest dijous Foto: Jonathan Oca
No són llops solitaris
Aquesta xifra demostra, d'entrada, que no es tractava de llops solitaris o d'un grup reduït com ha passat en altres atemptats a ciutats europees com Niça, París, Brussel·les, Berlín o Londres, sinó d'una presumpta cèl·lula formada per persones que es coneixien i pretenien actuar de forma coordinada. Tots són joves d'entre 17 i 34 anys d'origen marroquí -també hi ha un amb nacionalitat espanyola nascut a Melilla-. Les informacions de les quals es disposen fins ara apunten que portaven anys vivint a Catalunya i que cap d'ells tenia antecedents per terrorisme. El veïnatge de diversos dels presumptes implicats a Ripoll, de fet, no sembla una coincidència.
Detenció i escorcoll aquest matí al centre de Ripoll Foto: Xevi Pujol
Aquesta és una de les primeres similituds amb l'atemptat de l'11-M, que tampoc no es tractava, en cap cas, d'un acte improvisat o individual, sinó que implicava una gran quantitat de persones -més que en aquest cas-. De fet, inicialment se'n van imputar 116, per bé que finalment només 29 van ser condemnats, tot i que aquí cal sumar-hi els set terroristes que es van treure la vida en un pis de Leganés quan es van veure acorralats.
Suïcidi per no ser detinguts
De fet, aquesta és una altra semblança en els dos atemptats. En ells, els terroristes, en primera instància, van intentar fugir, però un cop van ser trobats i acorralats pels cossos de seguretat, van optar per una estratègia suïcida, ja fos fent detonar uns explosius que els provoquessin la mort o, a Catalunya, encarant-se amb els Mossos d'Esquadra en un combat desigual que ha provocat la mort dels cinc fugitius.
A més, en els dos atacs hi van participar un menor a cadascun, tot i que amb rols ben diferents. En el cas d'aquesta setmana, el menor -que ha estat abatut- podria ser el conductor del vehicle que va atropellar desenes de persones a la Rambla i, per tant, el principal autor de l'atemptat. En canvi, en l'11-M, el menor de 16 anys implicat tenia un paper més secundari, ja que transportava explosius arreu de l'Estat i, per aquest motiu i pel fet de ser menor, va complir sis anys de presó i el 2010 ja estava al carrer.
Per altra banda, mentre aquest cop els terroristes han optat per ocupar una casa a Alcanar per fabricar-hi les bombes i preparar l'atac, els autors de l'11-M també van optar per desplaçar-se fora de la gran ciutat on farien l'atemptat i van muntar les bombes en una finca de Chinchón, un petit poble del sud-est de la Comunitat de Madrid.
Funcionament dels explosius
En els dos atemptats, a més, tots els explosius no han funcionat amb la precisió que haurien volgut els seus creadors, per excés o per defecte. Aquesta setmana, la casa d'Alcanar va convertir-se en runes quan les bombones de butà van explotar abans d'hora, provocant la mort de dos dels implicats, cosa que va obligar a canviar els plans. En el cas de Madrid, tres motxilles amb goma2 no van esclatar. Dues van ser detonades de forma controlada, mentre que la tercera va servir per obtenir proves per iniciar la investigació que conduiria els cossos de seguretat als autors de l'atemptat.
Sigui com sigui, una de les grans diferències entre els dos casos és l'ús polític i les conseqüències socials que va comportar. Si bé l'11-M va conduir a una divisió amb pocs precedents a l'Estat i a un enfrontament frontal entre un PP i un PSOE polaritzats que s'acusaven mútuament d'usar l'atemptat en benefici propi, fins al punt de liquidar el pacte antiterrorista, aquest cop ha estat diferent. Partint d'un moment de xoc institucional i polític notable entre la Generalitat i el govern espanyol a causa del procés sobiranista i l'horitzó del referèndum, l'atac terrorista ha deixat en segon pla les diferències polítiques i representants de tots els colors han mostrat una ferma unitat en favor de la pau, el diàleg i la convivència, amb una reunió del pacte antiterrorista convocada per dilluns, amb la presència, per primer cop, d'ERC i el PDECat.