03
de juny
del
2017
Actualitzat
el
05
de juny
a les
8:43h
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya va investir Linda H. Aiken com a doctora honoris causa aquest dilluns. Es tracta d'una eminència en el món de la investigació sobre la infermeria i l'impacte que té sobre la recuperació i la qualitat de vida dels pacients. Així ho avala la seva recerca, que la situa com una figura cabdal del món de la infermeria.
Aiken és infermera i doctora en sociologia per la Universitat de Texas. Actualment és la directora de la càtedra Clara M. Fagin de lideratge infermer de la Universitat de Pensilvània, on també fa classes de Sociologia i on dirigeix el Centre Of Health Outcomes and Policy Research. A més, amb tota aquesta llarga trajectòria, ha contribuït a prestigiar la professió d'infermeria arreu. La doctora Aiken és un pou de coneixement, no té cap pregunta sense resposta. Osona.com ho ha pogut preguntar en aquesta entrevista:
- A grans trets, quin és l'impacte que té una infermeria sobre els pacients?
- En el nostre estudi volíem documentar i evidenciar quin impacte tenen les infermeres en els resultats dels pacients. Recentment, hem fet un estudi amb 15 països europeus, entre aquests Espanya, i hem detectat, primer de tot, que els hospitals entre ells són molt diferents. Les variables de les infermeres (formació, nombre de professionals) tenen molt a veure amb els resultats dels pacients, pel que fa a infeccions, complicacions i taxa de mortalitat. La resposta de l'estudi és que la infermera té molt a fer amb els resultats dels pacients. En resum, les infermeres salven vides i estalvien costos [save lifes and save money].
- Hi ha molta diferència en la formació d'infermeria entre els Estats Units d'Amèrica i Europa?
- Hi ha molta variació dins la mateixa Europa. Per exemple, només Noruega i Espanya són els països on totes les infermeres estan llicenciades. La resta de països tenen diferents nivells formatius. Hem estudiat molts hospitals d'aquests estats, i hem vist que per cada 10% que s'incrementa el nombre d'infermeres graduades en un grup, la mortalitat dels pacients disminueix un 7%. D'altra banda, hem comprovat que per cada pacient addicional que s'afegeix en el grup d'una infermera, augmenta la mortalitat en un 7% al cap de 30 dies. En aquest sentit, hi ha hagut dos grans impactes de la nostra recerca. Hem aconseguit que s'establís quin és el nombre mínim que una infermera ha de tenir, amb normatives que permeten garantir ràtios de seguretat. I també que el Parlament Europeu legisli i que estableixi que per treballar als hospitals d'Europa es farà un itinerari formatiu per garantir que el 2020, almenys un 10% d'infermeres tinguin formació reglada.
- Quin paper hi juga el salari d'una infermera en l'impacte dels pacients?
Tot i que no hem estudiat l'impacte que té el salari de les infermeres en els pacients, és important perquè afecta en el nombre de professionals. En el cas d'Espanya, el salari és dels més baixos, mentre que les infermeres són les més ben formades d'Europa. Per això, moltes marxen en altres països perquè no es poden mantenir. És una gran pèrdua! S'han de crear més llocs de treball.
- És necessari, doncs, reivindicar més la feina d'infermera?
- Els nostres estudis demostren que, independentment dels metges, les infermeres tenen un gran impacte en els resultats dels pacients. Els metges són importants, però les infermeres estan amb el pacients les 24 hores del dia, tenint-ne cura, evitant complicacions i monitoritzant-los. Tenint molts doctors, no milloraran els resultats dels pacients. A Espanya, hi ha una infermera per cada metge; mentre que l'OMS recomana tres infermeres per cada metge, per tenir una bona ràtio. Els metges han de ser bons, però no tenen tant impacte en els pacients.
- Precisament la UVic és reconeguda per la càtedra de cures pal·liatives. Com afecta la infermera en aquest acompanyament a la mort?
- Aquesta qüestió no forma part de l'estudi europeu, però ho hem investigat als EUA en altres recerques. Les infermeres són el grup més important en les cures pal·liatives. Són expertes en control dels símptomes, que és el que més es necessita majoritàriament en aquest tipus de casos. No es pot canviar el resultat final, per això també és important que els pacients estiguin còmodes i que no pateixin amb tractaments dolorosos innecessaris. Les infermeres han d'ajudar en això, ser les defensores dels desitjos dels pacients.
- Per què creu que la infermera és la defensora d'aquests desitjos?
- Perquè les infermeres hi són tot el dia i coneixen el pacient i la família. Per això, són les que saben millor de tot l'equip mèdic que necessita i vol el seu pacient, en aquest cas, al final de la vida.
- I com pot gestionar això una infermera sense sobreimplicar-se?
- Hi ha molts estudis sobre què és el que "crema" [burn out] a una infermera i el que hem trobat és que no són els pacients malalts o al final de vida. Això forma part de la seva feina, és l'essència de les cures. Els dos factors que provoquen cremament emocional o que les professionals abandonin la professió són que hagin d'aplicar un tractament que no poden acceptar (moralment) o que volen desenvolupar les seves competències, però l'hospital no els proporciona els recursos necessaris per poder-ho fer. És a dir, que no puguin exercir la seva feina correctament.
- Ha fet molts estudis als Estats Units i Europa, hi ha alguna tendència diferent entre ambdós territoris?
- Hi ha moltes més infermeres als EUA que a Europa. I en conseqüència, cada infermera nord-americana té 5 pacients de ràtio, mentre que a Espanya una infermera en té 12. Als EUA hi ha més infermeres graduades per seguretat. Els pacients estan menys dies als hospitals amb situacions més complexes i s'ha comprovat que si hi ha infermeres, les cures són de més qualitat i els resultats són millors. Un estudi recent, on hi ha participat Espanya, demostra que en un grup de 25 malalts amb una auxiliar en lloc d'una infermera, la mortalitat dels pacients augmenta un 22%. Un simple exemple és que si un pacient està tremolant, l'auxiliar li donarà una manta, mentre que la infermera analitzarà el que està passant. Pot ser que estigui en xoc, que tingui una hemorràgia interna... i que acabi derivant en mort. Aquesta és la diferència que afecta la mortalitat: una infermera amb títol o una infermera sense.
- I econòmicament, en quines tendències es diferencien?
- Una de les grans diferències entre Europa i els EUA és com van encarar la recessió econòmica. Als Estats Units es va decidir continuar investigant en assistència mèdica per crear més llocs de treballs per infermeres, mentre que Europa va decidir prescindit de molts professionals. Per això, hi ha més infermeres als EUA que a Europa. Hi va haver un gran debat sobre quin camí agafar. Ara als EUA ja s'ha sortit de la recessió i alguns països europeus encara hi són. En molts d'aquests països les infermeres van marxar perquè no hi havia llocs de treball i això ha acabat afectant en l'economia del país. Per exemple, Islàndia ha revertit les polítiques.
- La tendència de la població -europea, catalana i nord-americana- és l'envelliment. Hi ha d'haver un perfil d'infermera específic o n'hi ha prou amb auxiliars?
- Necessitem diferents escenaris de cura. A l'hospital, hem comprovat que és millor tenir-hi infermeres. Tot i així, els pacients grans no estan segurs allà. És més probable que caiguin, tinguin infeccions... S'ha comprovat que com més dies un ancià passa a l'hospital, menys probabilitat té de sortir-ne i tornar a casa. Per això és necessari generar entorns cuidadors segurs per atendre aquest perfil de pacients. Això no ho tenim enlloc. És un problema global. És una prioritat garantir cures de qualitat a casa.
Aiken és infermera i doctora en sociologia per la Universitat de Texas. Actualment és la directora de la càtedra Clara M. Fagin de lideratge infermer de la Universitat de Pensilvània, on també fa classes de Sociologia i on dirigeix el Centre Of Health Outcomes and Policy Research. A més, amb tota aquesta llarga trajectòria, ha contribuït a prestigiar la professió d'infermeria arreu. La doctora Aiken és un pou de coneixement, no té cap pregunta sense resposta. Osona.com ho ha pogut preguntar en aquesta entrevista:
- A grans trets, quin és l'impacte que té una infermeria sobre els pacients?
- En el nostre estudi volíem documentar i evidenciar quin impacte tenen les infermeres en els resultats dels pacients. Recentment, hem fet un estudi amb 15 països europeus, entre aquests Espanya, i hem detectat, primer de tot, que els hospitals entre ells són molt diferents. Les variables de les infermeres (formació, nombre de professionals) tenen molt a veure amb els resultats dels pacients, pel que fa a infeccions, complicacions i taxa de mortalitat. La resposta de l'estudi és que la infermera té molt a fer amb els resultats dels pacients. En resum, les infermeres salven vides i estalvien costos [save lifes and save money].
Aiken ha investigat les causes i les conseqüències de les actuals estructures infermeres, tant als EUA com la resta del món. Foto: Albert Alemany
- Hi ha molta diferència en la formació d'infermeria entre els Estats Units d'Amèrica i Europa?
- Hi ha molta variació dins la mateixa Europa. Per exemple, només Noruega i Espanya són els països on totes les infermeres estan llicenciades. La resta de països tenen diferents nivells formatius. Hem estudiat molts hospitals d'aquests estats, i hem vist que per cada 10% que s'incrementa el nombre d'infermeres graduades en un grup, la mortalitat dels pacients disminueix un 7%. D'altra banda, hem comprovat que per cada pacient addicional que s'afegeix en el grup d'una infermera, augmenta la mortalitat en un 7% al cap de 30 dies. En aquest sentit, hi ha hagut dos grans impactes de la nostra recerca. Hem aconseguit que s'establís quin és el nombre mínim que una infermera ha de tenir, amb normatives que permeten garantir ràtios de seguretat. I també que el Parlament Europeu legisli i que estableixi que per treballar als hospitals d'Europa es farà un itinerari formatiu per garantir que el 2020, almenys un 10% d'infermeres tinguin formació reglada.
- Quin paper hi juga el salari d'una infermera en l'impacte dels pacients?
Tot i que no hem estudiat l'impacte que té el salari de les infermeres en els pacients, és important perquè afecta en el nombre de professionals. En el cas d'Espanya, el salari és dels més baixos, mentre que les infermeres són les més ben formades d'Europa. Per això, moltes marxen en altres països perquè no es poden mantenir. És una gran pèrdua! S'han de crear més llocs de treball.
- És necessari, doncs, reivindicar més la feina d'infermera?
- Els nostres estudis demostren que, independentment dels metges, les infermeres tenen un gran impacte en els resultats dels pacients. Els metges són importants, però les infermeres estan amb el pacients les 24 hores del dia, tenint-ne cura, evitant complicacions i monitoritzant-los. Tenint molts doctors, no milloraran els resultats dels pacients. A Espanya, hi ha una infermera per cada metge; mentre que l'OMS recomana tres infermeres per cada metge, per tenir una bona ràtio. Els metges han de ser bons, però no tenen tant impacte en els pacients.
Aiken és infermera i doctora en sociologia per la Universitat de Texas. Foto: Albert Alemany
- Precisament la UVic és reconeguda per la càtedra de cures pal·liatives. Com afecta la infermera en aquest acompanyament a la mort?
- Aquesta qüestió no forma part de l'estudi europeu, però ho hem investigat als EUA en altres recerques. Les infermeres són el grup més important en les cures pal·liatives. Són expertes en control dels símptomes, que és el que més es necessita majoritàriament en aquest tipus de casos. No es pot canviar el resultat final, per això també és important que els pacients estiguin còmodes i que no pateixin amb tractaments dolorosos innecessaris. Les infermeres han d'ajudar en això, ser les defensores dels desitjos dels pacients.
- Per què creu que la infermera és la defensora d'aquests desitjos?
- Perquè les infermeres hi són tot el dia i coneixen el pacient i la família. Per això, són les que saben millor de tot l'equip mèdic que necessita i vol el seu pacient, en aquest cas, al final de la vida.
- I com pot gestionar això una infermera sense sobreimplicar-se?
- Hi ha molts estudis sobre què és el que "crema" [burn out] a una infermera i el que hem trobat és que no són els pacients malalts o al final de vida. Això forma part de la seva feina, és l'essència de les cures. Els dos factors que provoquen cremament emocional o que les professionals abandonin la professió són que hagin d'aplicar un tractament que no poden acceptar (moralment) o que volen desenvolupar les seves competències, però l'hospital no els proporciona els recursos necessaris per poder-ho fer. És a dir, que no puguin exercir la seva feina correctament.
La UVic-UCC va concedir el títol de doctora 'honoris causa' a Aiken Foto: Albert Alemany
- Ha fet molts estudis als Estats Units i Europa, hi ha alguna tendència diferent entre ambdós territoris?
- Hi ha moltes més infermeres als EUA que a Europa. I en conseqüència, cada infermera nord-americana té 5 pacients de ràtio, mentre que a Espanya una infermera en té 12. Als EUA hi ha més infermeres graduades per seguretat. Els pacients estan menys dies als hospitals amb situacions més complexes i s'ha comprovat que si hi ha infermeres, les cures són de més qualitat i els resultats són millors. Un estudi recent, on hi ha participat Espanya, demostra que en un grup de 25 malalts amb una auxiliar en lloc d'una infermera, la mortalitat dels pacients augmenta un 22%. Un simple exemple és que si un pacient està tremolant, l'auxiliar li donarà una manta, mentre que la infermera analitzarà el que està passant. Pot ser que estigui en xoc, que tingui una hemorràgia interna... i que acabi derivant en mort. Aquesta és la diferència que afecta la mortalitat: una infermera amb títol o una infermera sense.
- I econòmicament, en quines tendències es diferencien?
- Una de les grans diferències entre Europa i els EUA és com van encarar la recessió econòmica. Als Estats Units es va decidir continuar investigant en assistència mèdica per crear més llocs de treballs per infermeres, mentre que Europa va decidir prescindit de molts professionals. Per això, hi ha més infermeres als EUA que a Europa. Hi va haver un gran debat sobre quin camí agafar. Ara als EUA ja s'ha sortit de la recessió i alguns països europeus encara hi són. En molts d'aquests països les infermeres van marxar perquè no hi havia llocs de treball i això ha acabat afectant en l'economia del país. Per exemple, Islàndia ha revertit les polítiques.
- La tendència de la població -europea, catalana i nord-americana- és l'envelliment. Hi ha d'haver un perfil d'infermera específic o n'hi ha prou amb auxiliars?
- Necessitem diferents escenaris de cura. A l'hospital, hem comprovat que és millor tenir-hi infermeres. Tot i així, els pacients grans no estan segurs allà. És més probable que caiguin, tinguin infeccions... S'ha comprovat que com més dies un ancià passa a l'hospital, menys probabilitat té de sortir-ne i tornar a casa. Per això és necessari generar entorns cuidadors segurs per atendre aquest perfil de pacients. Això no ho tenim enlloc. És un problema global. És una prioritat garantir cures de qualitat a casa.
La doctor Linda H. Aiken, durant l'entrevista. Foto: Albert Alemany