Filiprim: crítica de TV

Carles Capdevila, explicador de vida

«Se sentia còmode davant la càmera i darrere el micròfon. Va engegar i dirigir un diari nou i li va injectar energia vital. Em va deixar que hi escrivís amb llibertat perquè la llibertat era el que el guiava»

per Toni Vall , 2 de juny de 2017 a les 09:23 |
Carles Capdevila recollint el Premi Nacional de Comunicació | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa exactament quinze dies em va respondre un missatge de Facebook que li havia enviat dos dies enrere. Volia entrevistar-lo pel diari digital Crític i em va respondre que gràcies però que, de moment, no. S’havia cansat molt amb la promoció del seu últim llibre, La vida que aprenc, i volia descansar, desaparèixer durant un temps de l’esfera pública. Deixava la porta oberta “Més endavant, si tot va bé, en podem tornar a parlar”. Li va donar temps per elogiar les meves entrevistes i les dues cròniques que vaig escriure al diari Ara sobre actes on ell era el protagonista, una xerrada amb Francesco Tonucci i la presentació del seu llibre. Aquesta breu conversa retorna ara a mi i em colpeix.

La columna que esteu llegint és, en teoria, per fer crítica de televisió. Podria parlar-vos del Malalts de tele, on el Carles Capdevila hi feia de guionista. O de quan col·laborava a El club, del seu amic Albert Om i comentava l’actualitat amb tanta gràcia que sovint em feia riure de valent. O de quan era tertulià d’actualitat al Divendres. En sabia de tele i sobretot sabia comunicar. Li agradava arribar a la gent, parlava amb naturalitat, com si estigués davant d’un amic explicant-li la seva vida. Sabia divulgar i entretenir, les dues coses alhora. Aquella vella fórmula del periodisme.


Se sentia còmode davant la càmera i darrere el micròfon. Va engegar i dirigir un diari nou i li va injectar energia vital. Em va deixar que hi escrivís amb llibertat perquè la llibertat era el que el guiava. Va lluitar, molt, va fer equilibris, es va cansar i va plegar. Però li quedaven moltes coses a fer, a dir i a escriure. Va lluitar contra la malaltia amb enteresa i ganes de ser útil a qui volgués llegir-lo. Alguns dels seus articles dels últims temps són preciosos, com aquell en què explica del dia que la seva mare el va venir a cuidar.

Avui volia dedicar aquest "Filiprim" a una entrevista que l’Andreu Buenafuente va fer-li l’altre dia a l’Agus Morales, gran periodista, viatjant incansable, explicador d’històries. Si de cas ja en parlarem dimarts que ve. Hi ha un altre periodista, explicador de vides, lluitador irreductible, que ha emprès una drecera imprevista cap a una altra banda, un indret on suposo que també cada dia hi passen coses que val la pena relatar. Bon viatge, gràcies.

 

Participació