Seva

Malestar per les pedreres a Seva

"N'estem farts", crit unànime dels veïns per mostrar la frase repetida per tots que mostra el malestar generalitzat d'una vuitantena de veïns, en reunió amb l'alcalde de Seva

Tant l'equip de govern com tota l'oposició, en contra de l'ampliació d'usos de la pedrera del Pinós

, El Pinós (Seva) | 19/05/2017 a les 16:23h
Arxivat a: Municipis, Stop Pedreres, Ajuntament de Seva, abocament, pedrera
Dos veïns indignats amb la nova proposta d'ampliació d'una de les pedreres | Toni Carrasco
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Van arribar fa un any, d'altres quinze i alguns, fins i tot, més de trenta anys que viuen al Pinós, fugint de les angoixes i el soroll de les grans ciutat. Van trobar aquesta en pau, tranquil·litat, i silenci, en aquest indret, molt a prop de la natura al terme municipal de Seva. Però dues pedreres, una encara en funcionament la del Castell del Fitó (Àrids Xuclà) i una altra clausurada fa uns anys (la del Pinós, a pocs metres del restaurant del mateix nom) i utilitzada com a magatzem-abocador de runes per l'empresa Restauracions Ambientals Catalanes, els hi fan la punyeta diàriament. Per la davant de casa seu hi circulen camions de gran tonatge gairebé cada dia procedents d'arreu del país, provocant sorolls, olors i pols en suspensió durant hores; el Pinós és un abocador de tot tipus de residus d'obres.

Aquest dijous es va proposar ampliar els usos de la pedra del Pinós, però sense èxit. La vuitantena de veïns de les urbanitzacions de Can Garriga i el Pinós (totes dues en terme municipal de Seva) es van reunir amb l'equip de govern encapçalat per Xavier Rierola, en un debat on també hi eren presents els altres dos equips de l'oposició Gil Vilarrasa (PDECAT) i Eduard Botey del GPS (Gent per Seva). Durant més de dues hores, hi va haver tires i arronses, i alguna discussió per la crispació que es podia respirar. Tots els representants es van comprometre a votar en contra d'aquesta veu popular indignada.

La proposta

Abans però i de forma expectant els veïns van escoltar les explicacions de l'actual l'alcalde d'ERC, Xavier Rierola i de l'enginyer municipal, Toni Novellas. Es va informar que es fan inspeccions dels abocaments al Pinós, per normativa, cada quatre anys. I que l'Agència Catalana de Residus supervisa cada quatre mesos els lixiviats. La nova demanda d'ampliació d'usos comporta ampliar el volum de materials a abocar i ampliar les característiques dels abocaments de simple runa i pedres d'obres a altres materials més diversos.

La nova proposta pretén abocar fins a 60.000 tones anuals. En aquesta línia els veïns han denunciat que ara ja es poden veure tot tipus d'abocaments incontrolats com materials amb amiant, matalassos, documents en paper de tot tipus, etc. Segons Rierola aquest nou subproducte que volien obtenir, per asfaltar camins rurals i similars, ell creia que no podia ser contaminant.

També es va denunciar públicament que les dues pedreres estan comunicades per dins el bosc i allò és un trànsit continu de camions durant tot el dia. Les dues pedreres i les dues urbanitzacions afectades estan dins una distància màxima de dos quilòmetres. Un dels veïns afectats per les explosions de l'extracció de pedra d'Àrids Xuclà va manifestar que el tema fa massa anys que dura i que ha de suportar el soroll i les esquerdes a casa seva on no es pot viure tranquil, tot i que reconeix que l'ajuntament instal·la un sismògraf, periòdicament, per mesura les explosions; i que segons l'ajuntament no han superat mai els 0'86 sobre 10 a l'escala de Ritcher. Es va informar també que al Pinós hi havia autorització d'abocar-hi encara fins als tres milions de metres cúbics per omplir l'antic vas de la pedrera.

Singularitats del poble de Seva són, per exemple, que l'empresa que gestiona el magatzem de runes del Pinós té un 20% de capital públic del mateix ajuntament i més singular encara que la seu social està situada a la mateixa adreça que la casa consistorial; i el que encara més va indignar als veïns és que l'ajuntament de Seva, tot i l'esmentat, no l'han convidat mai fins ara al consell d'administració. Buscaven la tranquil·litat i la pau i viuen en un infern, segons ells. L'ombra d'un famós exalcalde continua essent allargada.
 

Xavier Rierola exposant la proposta als veïns Foto: Toni Carrasco

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Mafia
Anònim, 19/05/2017 a les 16:45
+12
-5
El Castell del Fito no existeix. Hi ha cases que tenen esquerdes degut a les barrinades pero no patiu el propietari dels terrenys de les pedreres es de la burgesia Catalana i segur que fa contribucions voluntaries a algun partit politic.
EL CASTELL DEL FITÓ, EXISTEIX, HO SENTO ÉS AIXÍ. ALMENYS LES RUÏNES I EL NOM, HI SÓN
Ramon Folc, Vescomte d'Osona i Cardona., 19/05/2017 a les 21:51
+3
-3
Tot i estar en ruïnes a aquesta zona se l'anomena des de temps immemorial Castell del Fitó o d'Esparreguera. I a Centelles hi ha un carrer amb el mateix nom, que està orientat cap a a aquesta zona
Segurament algun d'aquests nou vinguts no sap que el nom del Castell del Fitó existia abans que la pedrera del Sr. Xuclà.
I UNA MICA D'HISTÒRIA PELS QUE SABEN I VOLEN LLEGIR:
L'antic Castell d'Esparreguera queda dins el municipi de Seva (Osona), en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l'Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781.
El terme de Seva és ja documentat el 904, quan Servand i la seva muller Guisila donaren a Sant Pere de Vic unes cases i unes terres situades al comtat d’Osona, al terme de Seva. El castell del Brull no aparegué com a tal fins al 1070, quan el vescomte d'Osona-Cardona, Ramon Folc, i la seva muller, la comtessa Ermessenda, encomanaren a Guillem Umbert de les Agudes el castell de Sant Martí amb la castlania.

La primera notícia de la domus d'Esparreguera es produeix l'any 1201, quan Ramon d'Esparreguera jurà a Guillem I de Cardona i als seus que de la seva domus d'Esparreguera, que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte, per la seva banda, es comprometia a defensar-lo sempre. Els Esparreguera seran substituïts posteriorment pels Vilanova, castlans menors del castell de Centelles.
De l'edifici antic resten unes importants ruïnes que van caient per manca de consolidació i que denoten la importància que tenia el casal residencial i a la vegada defensiu, bé que mai no fou un castell, com la veu popular hi ha atribuït.

Actualment resta una part del mur de llevant i una part del mur nord ben lligat amb el de ponent que es manté fins al primer sostre. La planta del casal pròpiament dit és gairebé quadrada. Fa 14,97 x 14,35 m i és envoltada de muralles a les cares de llevant, de migjorn i de ponent, i un espadat de roca a tramuntana. L'aparell dels murs ha estat construït amb carreus desbastats, disposats en filades uniformes formant un mur de 94 cm de gruix. A l'interior s'observen en el mur de ponent un seguit de mènsules de pedra que suportarien les bigues i un forjat. També un portal i una finestra amb llindes de roure que es repeteix al mur de llevant. Des de l'exterior a la façana oest hi ha un seguit d'espitlleres molt juntes dels baixos del castell. D'altres espitlleres estan repartides a tot el llarg de la façana, algunes imperceptibles des de l'exterior però totes visibles des de l'interior.

Es veuen bé les arrencades i els fonaments de les cares de llevant i tramuntana així com les muralles enderrocades dels voltants de les cares de llevant, migjorn i ponent. L'estructura interior del casal ens és avui desconeguda a causa de l'estat de les ruïnes, les quals només dibuixen el seu perímetre. Una completa campanya arqueològica permetria l'aclariment dels dubtes que planteja, com el de la seva cronologia, la qual, per l'estructura de l'aparell, podria ser situada dintre la segona meitat del segle XI.

Tranquils
Anònim, 21/05/2017 a les 13:06
+3
-3
Vescomte, per voste que es un nouvingut?
El Fito o Fitor es un Mas del mateix propietari que el Castell d,Espargaro o Esparraguera, Sant Mamet i l,Alzinar. El Castell es un Mas fet amb les pedres del Castell o mes ben dit sembla ser fortaleça. Quan vulgui en continuem parlant. Salutacions.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alguns dels candidats a ocupar un escó
Carles Fiter
01/01/1970
Vint osonencs formen part de les llistes dels principals partits que es presenten als comicis | Marta Rovira, Ramon Espadaler i Carles Mundó ocupen les primeres posicions
La planta de tractament de purins de l'Esquirol | Adirà Costa
01/01/1970
Després que el Suprem hagi declarat nul·la la decisió del ministeri d'Energia de limitar només a plantes de fins a quinze anys d'antiguitat el pagament de primes per generar electricitat
01/01/1970
Del 20 al 23 de novembre es tancarà del tot l'accés Olot-Vic en ambdós sentits durant les nits | Dimecres 22 tampoc no es podrà circular a partir de les 22:30 h per la C-63
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
"Si els catalans demanen el pacte fiscal, estem disposats a parlar-ne", expliquen fonts de l'executiu de Mariano Rajoy al diari britànic "The Guardian"
El cinema ple per una de les sessions d'El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
01/01/1970
Fins al 26 de novembre, el certamen presenta una programació de qualitat i diversa, amb la novetat d'una secció oficial de llargmetratges a concurs