Malestar per les pedreres a Seva

Van arribar fa un any, d'altres quinze i alguns, fins i tot, més de trenta anys que viuen al Pinós, fugint de les angoixes i el soroll de les grans ciutat. Van trobar aquesta en pau, tranquil·litat, i silenci, en aquest indret, molt a prop de la natura al terme municipal de Seva. Però dues pedreres, una encara en funcionament la del Castell del Fitó (Àrids Xuclà) i una altra clausurada fa uns anys (la del Pinós, a pocs metres del restaurant del mateix nom) i utilitzada com a magatzem-abocador de runes per l'empresa Restauracions Ambientals Catalanes, els hi fan la punyeta diàriament. Per la davant de casa seu hi circulen camions de gran tonatge gairebé cada dia procedents d'arreu del país, provocant sorolls, olors i pols en suspensió durant hores; el Pinós és un abocador de tot tipus de residus d'obres.

Aquest dijous es va proposar ampliar els usos de la pedra del Pinós, però sense èxit. La vuitantena de veïns de les urbanitzacions de Can Garriga i el Pinós (totes dues en terme municipal de Seva) es van reunir amb l'equip de govern encapçalat per Xavier Rierola, en un debat on també hi eren presents els altres dos equips de l'oposició Gil Vilarrasa (PDECAT) i Eduard Botey del GPS (Gent per Seva). Durant més de dues hores, hi va haver tires i arronses, i alguna discussió per la crispació que es podia respirar. Tots els representants es van comprometre a votar en contra d'aquesta veu popular indignada.

La proposta

Abans però i de forma expectant els veïns van escoltar les explicacions de l'actual l'alcalde d'ERC, Xavier Rierola i de l'enginyer municipal, Toni Novellas. Es va informar que es fan inspeccions dels abocaments al Pinós, per normativa, cada quatre anys. I que l'Agència Catalana de Residus supervisa cada quatre mesos els lixiviats. La nova demanda d'ampliació d'usos comporta ampliar el volum de materials a abocar i ampliar les característiques dels abocaments de simple runa i pedres d'obres a altres materials més diversos.

La nova proposta pretén abocar fins a 60.000 tones anuals. En aquesta línia els veïns han denunciat que ara ja es poden veure tot tipus d'abocaments incontrolats com materials amb amiant, matalassos, documents en paper de tot tipus, etc. Segons Rierola aquest nou subproducte que volien obtenir, per asfaltar camins rurals i similars, ell creia que no podia ser contaminant.

També es va denunciar públicament que les dues pedreres estan comunicades per dins el bosc i allò és un trànsit continu de camions durant tot el dia. Les dues pedreres i les dues urbanitzacions afectades estan dins una distància màxima de dos quilòmetres. Un dels veïns afectats per les explosions de l'extracció de pedra d'Àrids Xuclà va manifestar que el tema fa massa anys que dura i que ha de suportar el soroll i les esquerdes a casa seva on no es pot viure tranquil, tot i que reconeix que l'ajuntament instal·la un sismògraf, periòdicament, per mesura les explosions; i que segons l'ajuntament no han superat mai els 0'86 sobre 10 a l'escala de Ritcher. Es va informar també que al Pinós hi havia autorització d'abocar-hi encara fins als tres milions de metres cúbics per omplir l'antic vas de la pedrera.

Singularitats del poble de Seva són, per exemple, que l'empresa que gestiona el magatzem de runes del Pinós té un 20% de capital públic del mateix ajuntament i més singular encara que la seu social està situada a la mateixa adreça que la casa consistorial; i el que encara més va indignar als veïns és que l'ajuntament de Seva, tot i l'esmentat, no l'han convidat mai fins ara al consell d'administració. Buscaven la tranquil·litat i la pau i viuen en un infern, segons ells. L'ombra d'un famós exalcalde continua essent allargada.