10
de maig
del
2017
Judit Pujol Odén, Vic
Un futur amb un passat incert
Després de realitzar un treball sobre les fosses comunes a Catalunya, m'he adonat al fer les conclusions, que el que he trobat realitzant-lo és molt pitjor que la hipòtesi que m'havia plantejat.
Sabia que de la recuperació de la memòria històrica no fa molt que se'n parla. Coneixia que era una fossa comuna però ni de ben lluny tenia la certesa que n'hi havia de diferents tipus. Era conscient que és un tema del qual no se'n parla regularment. Però el que no esperava és que les persones que creia que m'aportarien una mica de llum en aquella foscor em demanaven informació del tema. A mi? Però si jo era la que els anava a demanar informació!
Pel meu cap no para de voltar el pensament... Per què estem tardant tant a dignificar les persones que van lluitar en la guerra? Tant se val de quin bàndol eren en aquells temps, ara són persones, són membres desapareguts que tenen una família que els busca i que els enyora.
La gent gran té por, diuen, una fal·làcia com una altra. I si realment tenen por... A què estem esperant tota la gent jove que anem darrere seu, i que no tenim por, per moure el cul de la cadira? Se suposa que nosaltres som el futur, o això diuen, però quin futur construirem si no coneixem el nostre passat?
A tots els que estan lluitant per fer-ho realitat, gràcies!