20
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
8:30h
La normativa que regeix la caça a Catalunya és vigent des de l'any 1970. Des de fa temps, el sector ha anat convenint que cal adequar-la a les noves necessitats socials, econòmiques, però també ambientals. El Departament d'Agricultura ha posat fil a l'agulla i està elaborant una llei pròpia de caça a Catalunya que vol construir amb el consens i la participació dels principals sectors implicats. És per això que aquest dimecres una setantena de persones van participar a Vic en una primera reunió que va aplegar caçadors, propietaris de terrenys cinegètics, organitzacions agràries o excursionistes, entre altres. La directora general de Forests, Montse Barniol, però també des dels diferents col·lectius, van coincidir a assenyalar la bona predisposició dels agents per fer arribar les seves aportacions i demandes. Entre les principals preocupacions que s'han posat sobre la taula, Barniol va destacar qüestions com l'envelliment del col·lectiu dels caçadors o la seguretat, tant alimentària com per les armes que fan servir els caçadors.
La directora general de Forests, Montse Barniol, va destacar que la llei que regula l'activitat cinegètica a Catalunya està "desfasada" i per això cal "actualitzar-la" i portar-la al segle XXI. Barniol va presidir aquest dimecres a tarda la primera sessió informativa per debatre i elaborar una llei pròpia i que ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l'equilibri territorial. Així doncs, per la directora general de Forests cal replantejar el paper de la caça com una eina "eficaç" per a la gestió de la biodiversitat, els ecosistemes forestals i la fauna cinegètica.
Barniol va explicar que l'activitat cinegètica està dissenyada a nivell legislatiu com una activitat "de lleure", mentre que ara hi ha una altra necessitat, "més social", que és el control de danys i la gestió per a un medi equilibrat i sostenible, alhora que cal posar en valor una activitat tradicional que ajuda a la dinamització econòmica i social del món rural. Segons va explicar, la nova llei ha d'explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l'activitat cinegètica.
Actualment, a Catalunya hi ha 80.000 caçadors, molts d'ells jubilats, va explicar Montse Barniol. Davant l'exigència de la normativa, això provoca que molts tinguin una gran pressió per haver de sortir a caçar molts més dies a l'any que els que voldrien. Segons la directora general, la nova llei haurà d'establir quina funció tindran els caçadors i quin paper jugaran en aspectes com la sobrepoblació de fauna salvatge. Montse Barniol no va tancar la porta a la professionalització d'aquest sector, "s'haurà de valorar".
Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Caça, Sergi Sánchez, va assenyalar que des del col·lectiu afronten la redacció de la nova llei com "un repte molt maco i molt engrescador". Sánchez va criticar que la caça s'hagi acabat convertint en una "activitat esportiva d'obligat compliment". El que tampoc veuen bé els caçadors és que si dels 190 dies que se surt a caçar, 40 s'està fent una funció social, "no trobem just que haguem d'assumir la despesa que l'administració mateix ens està dient que hem de solucionar un problema".
La qüestió de la seguretat "preocupa molt", va destacar Barniol. Ja sigui per la pròpia fauna i el risc d'infeccions i malalties o el control clar de la traçabilitat del producte, com també a un nivell més general, ja que portar una arma i "és una responsabilitat major". Barniol va assenyalar que "és evident que al llarg del debat sortiran diferents visions, perquè avui dia la societat té molts punts de vista", "però cal fer evolucionar la llei tenint-los tots en compte".
Un altre dels sectors que també eren presents a la reunió van ser els sindicats. Des d'Unió de Pagesos, Carles Mencos, es va mostrar satisfet del plantejament de la nova llei, "perquè hi ha propostes valentes". Tot i això, per Mencos, "no n'hi ha prou amb fer una nova llei de caça, sinó que aquesta hauria d'estar dins una llei molt més àmplia de gestió de la natura i la biodiversitat".
A banda de la sessió informativa sobre el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica a Vic, pensada per a les comarques de Girona, la Catalunya Central i Barcelona, s'ha organitzat una segona reunió a Valls el dia 26 d'abril per a representants de Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre. A partir de llavors, els diferents agents tindran un mes i mig per presentar les seves propostes al Departament d'Agricultura perquè aquest redacti el nou text.
La directora general de Forests, Montse Barniol, va destacar que la llei que regula l'activitat cinegètica a Catalunya està "desfasada" i per això cal "actualitzar-la" i portar-la al segle XXI. Barniol va presidir aquest dimecres a tarda la primera sessió informativa per debatre i elaborar una llei pròpia i que ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l'equilibri territorial. Així doncs, per la directora general de Forests cal replantejar el paper de la caça com una eina "eficaç" per a la gestió de la biodiversitat, els ecosistemes forestals i la fauna cinegètica.
Barniol va explicar que l'activitat cinegètica està dissenyada a nivell legislatiu com una activitat "de lleure", mentre que ara hi ha una altra necessitat, "més social", que és el control de danys i la gestió per a un medi equilibrat i sostenible, alhora que cal posar en valor una activitat tradicional que ajuda a la dinamització econòmica i social del món rural. Segons va explicar, la nova llei ha d'explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l'activitat cinegètica.
Actualment, a Catalunya hi ha 80.000 caçadors, molts d'ells jubilats, va explicar Montse Barniol. Davant l'exigència de la normativa, això provoca que molts tinguin una gran pressió per haver de sortir a caçar molts més dies a l'any que els que voldrien. Segons la directora general, la nova llei haurà d'establir quina funció tindran els caçadors i quin paper jugaran en aspectes com la sobrepoblació de fauna salvatge. Montse Barniol no va tancar la porta a la professionalització d'aquest sector, "s'haurà de valorar".
Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Caça, Sergi Sánchez, va assenyalar que des del col·lectiu afronten la redacció de la nova llei com "un repte molt maco i molt engrescador". Sánchez va criticar que la caça s'hagi acabat convertint en una "activitat esportiva d'obligat compliment". El que tampoc veuen bé els caçadors és que si dels 190 dies que se surt a caçar, 40 s'està fent una funció social, "no trobem just que haguem d'assumir la despesa que l'administració mateix ens està dient que hem de solucionar un problema".
La qüestió de la seguretat "preocupa molt", va destacar Barniol. Ja sigui per la pròpia fauna i el risc d'infeccions i malalties o el control clar de la traçabilitat del producte, com també a un nivell més general, ja que portar una arma i "és una responsabilitat major". Barniol va assenyalar que "és evident que al llarg del debat sortiran diferents visions, perquè avui dia la societat té molts punts de vista", "però cal fer evolucionar la llei tenint-los tots en compte".
Montse Barniol, durant la reunió entre els diferents agents del sector Foto: ACN
Un altre dels sectors que també eren presents a la reunió van ser els sindicats. Des d'Unió de Pagesos, Carles Mencos, es va mostrar satisfet del plantejament de la nova llei, "perquè hi ha propostes valentes". Tot i això, per Mencos, "no n'hi ha prou amb fer una nova llei de caça, sinó que aquesta hauria d'estar dins una llei molt més àmplia de gestió de la natura i la biodiversitat".
A banda de la sessió informativa sobre el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica a Vic, pensada per a les comarques de Girona, la Catalunya Central i Barcelona, s'ha organitzat una segona reunió a Valls el dia 26 d'abril per a representants de Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre. A partir de llavors, els diferents agents tindran un mes i mig per presentar les seves propostes al Departament d'Agricultura perquè aquest redacti el nou text.