Joan Rodríguez i Joan Carles Rodríguez, amb una imatge familiar | Albert Alemany
Cultura popular

Quatre generacions de cantaires de Sant Julià de Vilatorta: «A casa sempre s'han estimat les caramelles»

Amb més de 425 anys de trajectòria, la tradicional festa té una Creu de Sant Jordi i ha estat declarat com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional

Joan Rodríguez i Joan Carles Rodríguez, amb una imatge familiar | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sant Julià de Vilatorta és conegut per la seva tradició terrissaire (antigament l'anomenaven Sant Julià de les Olles), però també per les Caramelles del Roser. Com cada matí de Pasqua Florida, els caramellaires del Roser surten al carrer, afilerats a banda i banda, abillats amb la capa, barret de copa i bordó (amb la imatge de la Mare de Déu del Roser), i recorren pausadament els carrers del nucli antic del poble mentre canten.

Amb més de 425 anys a l'esquena, la tradició, que s'ha transmès de generació en generació, segueix viva. És el cas de la família Rodríguez que, almenys, tenen documentades quatre generacions que han cantat a la confraria, és a dir, el cor d'homes de les Caramelles.

 

Les Caramelles del Roser a la plaça Major el 1908 Foto: Aj. de Sant Julià de Vilatorta


Així ho explica Joan Rodríguez que des de ben petit hi ha participat: "A casa sempre s'han estimat les Caramelles". "És la base de la Pasqua i ho tenim molt arrelat", explica Rodríguez, remarcant que sempre s'ha viscut aquesta festa "com una de les més importants de l'any". Tant el seu avi (Josep Rodríguez Riba), com el seu pare (Joan Rodríguez Arcusa) van formar part del cor de les Caramelles, i creu que el seu besavi també hi podria haver participat. El seu fill, Joan Carles Rodríguez, també en forma part.


En Joan Carles, que també és l'alcalde del municipi, explica que li "va pesar la tradició familiar". "Recordo quan el Divendres Sant el pare portava la vestimenta i la deixava endreçada darrere la porta de casa a punt pel diumenge de Pasqua", apunta, mentre reconeix que sempre li havia encuriosit la tradició i de seguida que va poder, s'hi va apuntar.

Alhora explica que com més s'investiga sobre les caramelles amb la seva llarga trajectòria, encara "ho estimes més". "És el patrimoni immaterial més important de Sant Julià de Vilatorta perquè es una tradició que l'hem heretat viva i s'ha transmès per tradició oral, que generacions i generacions de vilatortins han anat mantenint", destaca el batlle.
 

Joan Rodríguez i Joan Carles Rodríguez Foto: Albert Alemany


Primer cistellaire, després confrare

Tant en Joan com el seu fill Joan Carles han començat des de ben jovenets fent de cistellaires. "És per on hem passat tots", diu Joan Carles. Els cistellaires són els encarregats de passar casa per casa recollint les aportacions dels vilatans amb uns llargs bastons tornejats amb cintes de colors i al capdamunt un pom de flors i, òbviament, un cistell per recollir. Antigament, en lloc de diners, també es donaven ous i diferents queviures.

Joan Carles Rodríguez té tres fills, encara petits per participar-hi. Tot i així, en Joan (10 anys) diu que si tingués temps, quan sigui més gran, li encantaria. La Clara (8 anys) no podrà participar-hi com a cantaire, ja que és un cor d'homes. Tot i així, el seu pare li treu ferro i espera que formi part del grup d'instruments o cistellaires, on sí que hi ha dones.
 

Els caramellaires del Roser cantant a l'església de Sant Julià. Foto: Adrià Costa


La religió i "Els Goigs del Roser"

Les caramelles tenen un origen religiós, festegen la celebració de Pasqua, és a dir, la resurrecció de Crist. Pare i fill reconeixen que la base religiosa d'on provenen les caramelles s'ha anat perdent, i ha quedat com una tradició local i musical. Tot i així, la majoria de cançons segueixen conservant aquest factor.

Com per exemple Els Gois del Roser, una peça tan antiga com les mateixes caramelles. Són estrofes amb text i música arcaics, tramesos de generació en generació, que es van desgranant i alternant amb la tornada instrumental.

Aquesta cançó és el fil conductor de la cantada del diumenge de Pasqua i la que es canta quan s'entra a la parròquia. Mentre caminen pel municipi, els caramellaires canten els Goigs i quan paren entonen una de les moltes cançons que tenen el repertori. Fins ara estrenaven una o dues cançons cada any, però aquest any han decidit recuperar cançons com la de Gentil Adriana i Terra Endins.
 

Santi Riera recollint la creu de Sant Jordi de mans del president Puigdemont. Foto: Jordi Bedmar/Generalitat


Les Caramelles, en un somni

Les Caramelles del Roser van néixer el 1590. En la commemoració del seu 425è aniversari, el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar les Caramelles del Roser Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional i l'any 2016 van rebre la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Joan Rodríguez creu que han arribat a "l'altura màxima" i que "mantenir aquest nivell, costarà". "Hem arribat a uns objectius que mai hauríem somiat els confrares", diu Rodríguez. També destaca la regularitat d'assajos que estan establertes i la direcció musical que tenen, encapçalada per Santi Riera, Manel Marsó i Maneló Suñé.
 

Recull de galeries de les Caramelles del Roser

Les Caramelles del Roser, l'any 2015 Foto: Adrià Costa

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

Participació