03
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
12:18h
Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà van homenatjar, com cada any, els màrtirs de la Gleva de 1714. Els actes van començar a la tarda d'aquest dissabte, 1 d'abril, amb el repic de campanes. Hi va haver la ballada de gegants davant l'església de Sant Hipòlit de Voltregà, la cantada de la Coral de l'Institut del Voltreganès, la cantada de la Coral de l'Escola de la Gleva i la tradicional encesa de torxes i baixada cap al Santuari. El parlament va anar a càrrec del Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó.
L'objectiu de la commemoració passa per difondre un dels fets històrics que va tenir lloc en el context de la Guerra de Successió al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, que va ser escenari d'un episodi històric, fins fa poc mantingut en l'oblit. La documentació recopilada per Òmnium explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l'exèrcit català. L'objectiu d'aquest grup era auxiliar les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l'embat de les tropes franco-castellanes.
Les forces borbòniques, en assabentar-se de la mobilització, van decidir atacar-los. L'atac borbònic va arribar de la mà del comte de Montemar, mentre que els dirigents de l'exèrcit català a la plana de Vic van optar per enviar 300 homes a defensar l'estratègic Santuari de la Gleva, davant l'arribada de les forces borbòniques.
El que volien els catalans era aturar l'atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l'exèrcit català de l'interior. Després dels primers enfrontaments, el capità català Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el santuari, aturant la primera ofensiva borbònica.
A partir d'aquest moment, es va iniciar un setge al santuari sense treva i els borbònics van aconseguir matar el capità. Amb la seva mort i la manca de direcció, es va pactar una rendició sota la condició que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el santuari. Les tropes borbòniques, però, van trencar el pacte, i els 120 homes refugiats al temple van ser executats.
El dia següent, el Marquès de Poal va arribar amb els reforços, uns 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer els patriotes que van protagonitzar els Fets de la Gleva. Tanmateix, les morts no van ser en va perquè l'exèrcit català va poder fer retirar els borbons del Voltreganès.
L'objectiu de la commemoració passa per difondre un dels fets històrics que va tenir lloc en el context de la Guerra de Successió al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, que va ser escenari d'un episodi històric, fins fa poc mantingut en l'oblit. La documentació recopilada per Òmnium explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l'exèrcit català. L'objectiu d'aquest grup era auxiliar les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l'embat de les tropes franco-castellanes.
Les forces borbòniques, en assabentar-se de la mobilització, van decidir atacar-los. L'atac borbònic va arribar de la mà del comte de Montemar, mentre que els dirigents de l'exèrcit català a la plana de Vic van optar per enviar 300 homes a defensar l'estratègic Santuari de la Gleva, davant l'arribada de les forces borbòniques.
El que volien els catalans era aturar l'atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l'exèrcit català de l'interior. Després dels primers enfrontaments, el capità català Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el santuari, aturant la primera ofensiva borbònica.
A partir d'aquest moment, es va iniciar un setge al santuari sense treva i els borbònics van aconseguir matar el capità. Amb la seva mort i la manca de direcció, es va pactar una rendició sota la condició que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el santuari. Les tropes borbòniques, però, van trencar el pacte, i els 120 homes refugiats al temple van ser executats.
El dia següent, el Marquès de Poal va arribar amb els reforços, uns 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer els patriotes que van protagonitzar els Fets de la Gleva. Tanmateix, les morts no van ser en va perquè l'exèrcit català va poder fer retirar els borbons del Voltreganès.
Recull de galeries de fotos de la commemoració dels darrers anys