Mercè Generó: «Quan negociàvem amb polítics, ens calia anar amb el cap més alt per ser més fortes»

Generó, malgrat assegurar que no ha tingut cap problema laboral per ser dona a la seva entitat, sí que admet haver patit comentaris masclistes a l’hora de discutir qüestions importants amb alts càrrecs polítics. La gerent d’Osonament defensa una aposta clara per la igualtat de gènere, reforçant el sistema educatiu i treballant els valors des de la infància.
- Fins que va arribar a gerent d'Osonament, s'ha trobat amb obstacles o dificultats pel fet de ser dona?

- A la nostra entitat, cap. Per part d’homes, no he tingut mai cap problema; en tot cas, he notat més la gelosia de dones que d'homes. Crec que el meu entorn i, en concret, a la comarca, és un càrrec molt ben acceptat i no m’he trobat amb cap dificultat.

- No és habitual trobar dones de la seva generació en càrrecs directius, i menys en el món sociosanitari. Com creu que s'ha de canviar?

- Amb educació. Penso que hem de lluitar més per la igualtat de gènere, que no pel Dia de la Dona Treballadora. I la igualtat de gènere només l’aconseguirem amb polítiques educatives, formant infants des de ben petits. S’ha de reforçar el sistema d'ensenyament i treballar els valors des de la infància. Per exemple, traient imatges de l’espai físic com els lavabos home/dona. És a dir, traient senyals que ens van recordant sempre que tenim dos gèneres diferents. Culturalment ens queda molt per fer. A mesura que anem igualant aquests missatges que ens van sortint per tot arreu, anirem fent una societat més igual. Si seguim regalant un cotxe al nen i una nina a la nena, no avançarem.

- Costa assimilar des del món sociosanitari una dona gerent?

- A vegades, des de la mateixa administració. Recordo que molt al principi d’ocupar el càrrec de gerent, quan negociàvem contractes de serveis de salut mental per a la comarca, havia hagut d'escoltar: "Ja arriben les floretes d’Osona". Llavors hi havia una regidora de Salut i Benestar Social a l’Ajuntament de Vic i, per tant, ens tocava anar-hi a totes dues. En aquells temps, érem una mica diferents d’altres territoris. T’havies d'omplir de valor i pensar “les floretes d’Osona vénen negociar coses importants per a la comarca”.  Llavors ens calia anar amb el cap més alt per ser més fortes. I no eren companys de feina, eren alts càrrecs de l’administració, és a dir, polítics. Sortosament ha canviat i avançat molt, et parlo de 30 anys enrere.

- Tot i que a Catalunya hi ha un percentatge més elevat de dones amb estudis superiors, l'escletxa salarial persisteix. També passa al món sociosanitari?

- No. Treballem amb convenis i són igualitaris. A Osonament en concret, i en general, cobra el mateix un home que una dona. A més portem uns quants anys seguint els convenis marcats. Tot i així, no et diré que també pot haver-hi alts grans càrrecs d’hospitals que continuen mantenint aquests plusos. Crec que cada vegada va a menys, perquè la responsabilitat és per tothom igual.

- Abans ha mencionat que a la seu d'Osonament no hi ha lavabos específics per a homes i per a dones sinó que són conjunts. Des de la mateixa direcció, quines altres polítiques s’impulsen per evitar discriminacions?

- Aquests missatges de senyalètica crec que són molt importants encara que no ens ho sembli. Fa molts anys que vam fer un pla d’igualtat perquè justament era el revés: teníem treballant més dones que homes. Pecàvem cap a l’altre costat. Durant molts anys el món social era molt de dona. I va arribar un moment que vam fer la mirada al revés: necessitem més homes. En aquests moments  hi ha el 70% de dones i el 30% d’homes. Cal dir que hi ha molts treballadors que fa temps que són a l'entitat i, per això, el personal que hem anat incorporant darrerament sempre és mixt. En una entrevista de feina, la puntuació que preval també és si en aquell departament hi ha més presències d'homes o de dones. Sempre per anar buscar l’equitat. En aquest sentit, no som gaire normals. A més, els càrrecs de responsabilitat també els tenim repartits. A les àrees creades recentment busquem paritat perquè crec que són més rics els equips de treball.

- Sempre ha estat així? Més dones que homes?

- Sempre hi ha hagut més dones. En aquest cas per mi no és bo. Per això reitero que hem de recordar les lluites que van fer les dones per aconseguir un lloc a la feina, però després de tants anys que parlem del mateix no és bo per una societat. Defenso la igualtat de gènere. Jo celebraria el dia internacional de la igualtat de gènere.

- Una altra de les qüestions és la conciliació laboral i familiar. Ser mare d’una filla, com et va afectar a la feina?

- Estava treballant i formant-me alhora. Això vol dir que amb la meva parella ens ho havíem de repartir tot. En el meu cas només ho vaig poder fer amb el suport familiar que ha entès que les feines són compartides. És essencial. En aquest aspecte, sí que ens queda molt a fer amb el tema de la maternitat. Ens hem d’emmirallar amb les societats nòrdiques que en saben més. Els primers mesos del nadó la mare és a casa, però després hi veus el pare, que hi està tres o quatre mesos també. Comparteixen per igual. No ens hem d’inventar res nou, senzillament hem de saber-ho copiar. En polítiques d’igualtat de gènere, i sobretot en maternitat, ens falta molt per avançar.