Mare i mestra de dues escoles que no existeixen

CARTES AL DIRECTOR
Laura López, Vic

Mare i mestra de dues escoles que no existeixen

Des de fa anys, que en la temporada de jornades de portes obertes, diverses famílies em comenten amb entusiasme que per prendre la decisió d'on escolaritzar els seus petits han visitat totes les escoles públiques de la ciutat. Com a mare de la Sínia i mestra del Vic Centre, els pregunto interessada quina opinió els mereixen ambdues escoles. Em miren amb cara perplexa com si la incoherència vingués de la meva pregunta i no de la seva afirmació: "No, aquestes no les hem visitades."

Cadascú ha de portar els seus fills a una escola afí al seu estil educatiu i potser a algunes famílies els sembla que treballar amb metodologies, espais i materials que respecten els interessos, el moment evolutiu de l'infant i que potencien la seva autonomia s'acosta massa al "laissez faire" i potser no és l'escola que volen pels seus fills. Però d'altres famílies estan interessades en un estil educatiu més democràtic, més significatiu, més integrador, més manipulatiu i amb més espais per la llibertat i malgrat això, s'obliden de visitar les dues escoles que precisament tenen projectes educatius molt potents en aquests aspectes.

Em sap greu. L'estigmatització que ha convertit les dues escoles en invisibles diu molt poc del sentit crític del que tant presumim. Famílies, visiteu les escoles! Especialment si són les del vostre barri. Potser descobriu que l'escola que somnieu la teniu a tocar de casa. O potser no. Visitar-la no us obliga a res. Sou lliures per triar. Però només ho sou si disposeu de tota la informació.

I si us agrada la manera de treballar, no patiu, els vostres fills no seran els únics diferents. En realitat seran els únics iguals. Seran els que parlen el mateix idioma que parlen les mestres, els que celebren amb la família les mateixes festes que es celebren a l'escola, els que veuen el món amb el mateix prisma que el mira l'escola. I els altres, els diferents, són diferents per a vosaltres pares i mares però no per als vostres fills.

És veritat que la comunicació família-família és més dificultosa però aquest problema és nostre, del món dels adults i no dels nostres fills. Aquest problema que tenim nosaltres no els afecta en la seva escolarització.

Les dues escoles tenen projectes diferents tot i que la meva percepció és que la seva premissa és la mateixa: aprenentatge i autonomia en contextos de felicitat. I a més a més són escoles capaces d'afrontar el gran repte: educar en la diversitat. El treball per racons per exemple, que està present a les dues escoles permet de forma clara que infants que comparteixen aula per raó de l'edat puguin estar treballant aspectes matemàtics de nivells ben diferenciats, ja que els diferents materials i la llibertat per utilitzar-los permet la plena adequació a les necessitats de cadascú, amb l'acompanyament de l'adult responsable que orienta i proposa reptes adequats. Per tant, si el teu fill o filla té dificultat o facilitat pels aprenentatges pot trobar el que necessita en aquest tipus de metodologies.

És veritat que els primers anys d'escola el nivell de català entre els iguals és més bàsic que en d'altres escoles, però precisament als teus fills no els afecta aquest problema, ja que us tenen a vosaltres com a model lingüístic. Per relacionar-se entre iguals els infants tenen la capacitat de desenvolupar altres llenguatges que els permeten comunicar-se sense la necessitat constant de la paraula.

Per altra banda, cal recordar que sovint els companys dels meus fills dominen 4 i 5 llengües en acabar la primària i això converteix l'escola en un entorn molt ric. El domini que els teus fills tenen de la llengua catalana els farà ser un bon model lingüístic per als companys i companyes i els donarà cert protagonisme en el desenvolupament de les activitats del dia a dia.

Si a més a més és l'escola del teu barri, què més els hi pots oferir als teus fills que la possibilitat d'anar a peu a l'escola i l'autonomia una mica més endavant d'anar i venir sols, al seu ritme, acompanyats dels seus companys.

La gran diversitat cultural de les escoles permet que els nostres fills i filles tinguin la llibertat de ser ells mateixos. No hi ha modes que marquin tendència i tenen permís de ser diferents, ja que tots són diferents. No hi ha ningú igual a ningú altre. Aquesta convivència els fa coneixedors de la vivència de la diversitat tan present i necessària en el moment present i que encara ho serà més en el futur.

Com jo sempre dic: Estic orgullosa que els meus fills vagin a una escola INTERNACIONAL i tan a propet de casa.