17
de febrer
del
2017
L'Ajuntament de Vic va retre el primer homenatge a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil. Concretament, la capital d'Osona va ser bombardejada quatre cops, ara fa 78 anys: el 21 de desembre del 1938, 20 de gener del 1939, 25 de gener de 1939, i la nit de l'1 al 2 de febrer de 1939.
L'historiador i professor de la UVic-UCC, Josep Casanovas, va ser l'encarregat de pronunciar la conferència "La Guerra Civil a Vic (1936-1939): Cues, cartes i bombes" a la Sala de la Columna, que es va omplir amb unes 200 persones. L'alcaldessa Anna Erra va encetar l'acte amb unes paraules d'agraïment a tots els assistents "per refer la història de la nostra ciutat, tot i reviure una època dura de penúria i guerra".
Josep Casanovas va dividir la conferència en tres grans temes: les cues, les cartes i les bombes. L'historiador va fer un repàs de la Guerra Civil a Vic, a través de documentació de l'aviació, cartilles de racionament, o emotives cartes des del front.
Cues per menjar
Casanovas va fer referència a l'escassetat d'aliments que hi havia a la ciutat, exemplificant-ho amb la cartilla de racionament de la família Sunyol. Tot i això, el fet que Vic estigués en un entorn rural, provocava que hi hagués un mercat clandestí de productes. També va remarcar la processó de la gent que pujava de Barcelona a la capital d'Osona per anar a buscar aliments, com una "caravana de sacs".
D'altra banda, Vic ja va acollir persones refugiades al voltant del 1936 i els va rebre amb els braços oberts, explicava Casanovas a través d'un article. El 1938, els refugiats representaven un 13,4% de la població de Vic. L'historiador també va explicar que per falta de moneda, l'Ajuntament va haver d'emetre bitllets.
"Unes cartes que connecten Vic amb el front de guerra"
Podríem dir que va ser un dels moments més emotius de la conferència, ja que Casanovas va explicar la història d'un vigatà que va anar al front i va enviar cartes a la seva família. Hermanagildo es va incorporar a l'exèrcit de la República i el 1938 el van situar en una base molt a prop d'on hi hauria la batalla de l'Ebre, on hi va morir. Abans, però, tot i la dificultat de les comunicacions, va poder rebre una carta amb una fotografia dels seus fills, que tant apreciava.
Bombes amb un objectiu militar concret?
La generació que va patir els bombardejos "encara recorden el soroll de les sirenes per buscar refugi" explicava Casanovas, a través dels testimonis que ha pogut parlar o llegit. Tot i així, l'historiador també va destacar els que van tenir més fortuna i van ser salvats pels bombardejos, Com la Carme Baget, que estava jugant en una plaça i els soldats republicans se la van emportar, un minut abans que explotés una bomba al lloc.
Casanovas va fer una explicació detallada de la vista que tenien els aviadors feixistes que van bombardejar Vic. "En moltes imatges no quedar clar l'objectiu militar, però els tenien perfectament identificats", va dir. Aquests eren el dipòsit de guerra del carrer manlleu, el transformador elèctric de la via del tren, el taller de muntatge d'avions, entre altres.
Tot i tenir-los identificats, van destruir més edificis que els objectius militars fixats.
En definitiva doncs, "els bombardejos van afectar víctimes innocents, bombardejant la població civil per desmoralitzar la rereguarda". Casanovas va acabar amb una cita: "la primera lliçó de la història és que les persones no aprenem de la història", fent referència als efectes devastadors de la guerra i el cas actual de persones refugiats. A veure si "aprenem alguna cosa de la història, del que no s'ha de repetir", va sentenciar.
L'homenatge va acabar amb un vídeo musical amb els noms que es coneixen de les víctimes dels bombardejos. La sala va emmudir durant un minut per fer memòria d'aquells anys de penúria. L'acte es fa un any després que el ple de l'Ajuntament de Vic aprovés la moció que va presentar Capgirem Vic per retre homenatge a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil. Fins llavors, n'ha organitzat Capgirem Vic des de fa quatre anys.
Més víctimes reconegudes, gràcies a la crida
Durant la conferència, Casanovas ja va apuntar que de ben segur que hi havia més víctimes de les 17 que estaven contemplades en el registre. Per aquest motiu, l'Ajuntament va fer una crida a familiars o coneguts de víctimes i a la ciutadania en general perquè contactessin amb el consistori i ser presents en l'acte.
L'historiador i professor de la UVic-UCC, Josep Casanovas, va ser l'encarregat de pronunciar la conferència "La Guerra Civil a Vic (1936-1939): Cues, cartes i bombes" a la Sala de la Columna, que es va omplir amb unes 200 persones. L'alcaldessa Anna Erra va encetar l'acte amb unes paraules d'agraïment a tots els assistents "per refer la història de la nostra ciutat, tot i reviure una època dura de penúria i guerra".
Josep Casanovas va dividir la conferència en tres grans temes: les cues, les cartes i les bombes. L'historiador va fer un repàs de la Guerra Civil a Vic, a través de documentació de l'aviació, cartilles de racionament, o emotives cartes des del front.
Cues per menjar
Casanovas va fer referència a l'escassetat d'aliments que hi havia a la ciutat, exemplificant-ho amb la cartilla de racionament de la família Sunyol. Tot i això, el fet que Vic estigués en un entorn rural, provocava que hi hagués un mercat clandestí de productes. També va remarcar la processó de la gent que pujava de Barcelona a la capital d'Osona per anar a buscar aliments, com una "caravana de sacs".
D'altra banda, Vic ja va acollir persones refugiades al voltant del 1936 i els va rebre amb els braços oberts, explicava Casanovas a través d'un article. El 1938, els refugiats representaven un 13,4% de la població de Vic. L'historiador també va explicar que per falta de moneda, l'Ajuntament va haver d'emetre bitllets.
"Unes cartes que connecten Vic amb el front de guerra"
Podríem dir que va ser un dels moments més emotius de la conferència, ja que Casanovas va explicar la història d'un vigatà que va anar al front i va enviar cartes a la seva família. Hermanagildo es va incorporar a l'exèrcit de la República i el 1938 el van situar en una base molt a prop d'on hi hauria la batalla de l'Ebre, on hi va morir. Abans, però, tot i la dificultat de les comunicacions, va poder rebre una carta amb una fotografia dels seus fills, que tant apreciava.
Josep Casanovas durant la conferència. Foto: Josep M. Montaner
Bombes amb un objectiu militar concret?
La generació que va patir els bombardejos "encara recorden el soroll de les sirenes per buscar refugi" explicava Casanovas, a través dels testimonis que ha pogut parlar o llegit. Tot i així, l'historiador també va destacar els que van tenir més fortuna i van ser salvats pels bombardejos, Com la Carme Baget, que estava jugant en una plaça i els soldats republicans se la van emportar, un minut abans que explotés una bomba al lloc.
Casanovas va fer una explicació detallada de la vista que tenien els aviadors feixistes que van bombardejar Vic. "En moltes imatges no quedar clar l'objectiu militar, però els tenien perfectament identificats", va dir. Aquests eren el dipòsit de guerra del carrer manlleu, el transformador elèctric de la via del tren, el taller de muntatge d'avions, entre altres.
Tot i tenir-los identificats, van destruir més edificis que els objectius militars fixats.
En definitiva doncs, "els bombardejos van afectar víctimes innocents, bombardejant la població civil per desmoralitzar la rereguarda". Casanovas va acabar amb una cita: "la primera lliçó de la història és que les persones no aprenem de la història", fent referència als efectes devastadors de la guerra i el cas actual de persones refugiats. A veure si "aprenem alguna cosa de la història, del que no s'ha de repetir", va sentenciar.
L'homenatge va acabar amb un vídeo musical amb els noms que es coneixen de les víctimes dels bombardejos. La sala va emmudir durant un minut per fer memòria d'aquells anys de penúria. L'acte es fa un any després que el ple de l'Ajuntament de Vic aprovés la moció que va presentar Capgirem Vic per retre homenatge a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil. Fins llavors, n'ha organitzat Capgirem Vic des de fa quatre anys.
Més víctimes reconegudes, gràcies a la crida
Durant la conferència, Casanovas ja va apuntar que de ben segur que hi havia més víctimes de les 17 que estaven contemplades en el registre. Per aquest motiu, l'Ajuntament va fer una crida a familiars o coneguts de víctimes i a la ciutadania en general perquè contactessin amb el consistori i ser presents en l'acte.
Josep Casanovas durant la conferència. Foto: Josep M. Montaner