26
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:07h
Presentació de la mobilització pel judici al 9-N Foto: @assemblea
Més de 4.000 persones ja s'han inscrit a la mobilització convocada pel proper 6 de febrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per donar suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que aquella setmana seran jutjats per la seva participació en l'organització del procés participatiu del 9-N. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (AMC), les quatre entitats convocants, han reconegut estar "sorpresos" per l'allau d'inscripcions.
La campanya tot just va ser presentada ahir al matí, però al llarg d'aquest divendres el número d'usuaris connectats al web de la mobilització 9nsomtots.cat va ser tan alt que el servidor va caure en més d'una ocasió. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, la concentració vol omplir de gom a gom l'entrada del TSJC i denunciar la "politització" de la justícia. Les entitats convocants volen que sigui una manifestació de gran format i han fet una crida a demanar festa a la feina perquè la gent hi assisteixi massivament.
L'expresident de la Generalitat, l'exvicepresidenta del govern i l'exconsellera d'Ensenyament s'enfronten a un delicte de prevaricació i un altre per desobediència. La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a Mas i en reclama 9 i 6 per a Ortega i Rigau, respectivament. El ministeri públic considera que tots tres van desobeir conscientment al Tribunal Constitucional, que havia declarat il·legal el procés participatiu. En canvi, els dos fiscals del cas han retirat els càrrecs per malversació de fons públics, els únics que haurien pogut comportar penes de presó per als tres acusats.
Absència previsible
Qui ja ha confirmat que no assistirà a la concentració és Carles Mundó. El titular del departament de Justícia, que ja no havia participat en les convocatòries similars organitzades anteriorment, considera que "no em correspon anar a davant del TSJC ni de cap altre tribunal com a conseller de Justícia", tot i que ha reconegut que comparteix els motius dels ciutadans que "sí que seran davant del tribunal perquè pensen que no es pot convertir una qüestió de naturalesa política en una qüestió judicial".