Montse Ayats: «Hem tornat a posar el tren a les agendes dels polítics»

El col·lectiu Perquè no es fotin el tren compleix quatre anys de reivindicacions. La plataforma reclama millores a la línia de tren R3, des de la infraestructura fins a la racionalització d'horaris i serveis. Fins ara han aconseguit la integració tarifària d'Osona i segueixen reclamant la racionalització horària, que ara ho han traslladat en forma de moció de suport als ajuntaments.

Repassem amb Montse Ayats, una de les portaveus de la plataforma, els reptes i la valoració d'aquests quatre anys. Per què no ens fotin el tren són una quinzena de persones de Puigcerdà, Ripoll, Vic, Manlleu, Torelló, Centelles i La Garriga, entre altres.

- Com es va formar la plataforma Perquè no ens fotin el tren?

- Va començar a Torelló fa quatre anys, quan es va començar a dir que es tancaria l’estació i es va iniciar la recollida de firmes. Vam decidir que s’havia de fer alguna cosa i així va començar la primera concentració.

Hi van participar els grups polítics i l’alcalde del municipi, cosa que significa que des del primer moment els polítics s’hi van implicar. Des d’aquest primer dia vam tenir clar que tenir una bona base de dades de la gent que participava en les mobilitzacions era la clau per poder treballar després.

- Però el moviment no es va quedar a Torelló...

- El grup inicialment era de Torelló perquè la preocupació inicial era que ens tanquessin l’estació, però poc a poc vam contactar amb gent de la línia per crear aquest grup transversal i recollir els reclams dels usuaris.

- Quins van ser els següents passos un cop agrupats a la plataforma?

- En la segona fase vam començar treballar per la integració tarifària i vam aconseguir que fins a Sant Quirze de Besora fos zona 6, cosa que implica que amb una T-10 de 6 zones també es pugui agafar el metro, tramvia... quan s’arriba a Barcelona. Ens sembla que és una molt bona fita.

- La racionalització d’horaris segueix sent un reclam...

- Són uns horaris que no responen a les necessitats reals dels usuaris. És més habitual que ens desplacem de Ripoll o Vic cap a Barcelona. Tot i així, et pots desplaçar de Barcelona a Ripoll arribant a les 8 del matí, però en canvi, no pots arribar a les 8 del matí desplaçant-te de Ripoll a Barcelona.

També demanem més freqüència, i una racionalització i adequació del servei a les necessitats Per exemple, els divendres quan pugen els estudiants, els trens són curts [tenen pocs vagons i la gent ha d'anar dreta]. D’altra banda, a Centelles, hi paren molts pocs trens, sent la ciutat més poblada d’Osona Sud.

S’ha de trobar l’equilibri entre arribar ràpid i fer un servei a les poblacions. Per nosaltres és més important aquest servei. Tot i així, sabem que trobar el punt mig serà complicat.
 
- Una contraargument habitual és que “no hi ha prou usuaris”

- Els usuaris no l’utilitzen prou, perquè no hi ha oferta. De cada 3 trens que surten de Vic, només 1 ha passat abans per Sant Quirze, Manlleu; i de cada 3 que arriben a Vic des de Barcelona, només 1 circula cap amunt. L’oferta és molt baixa.

- Precisament, heu emès una moció en moltes poblacions demanant suport per la racionalització dels horaris.

- Hem fet una moció tipus i hem buscat que l’aprovessin tants ajuntaments i consells comarcals com poguessin. A més, comencem a la Garrotxa, fem una primera reunió amb grups polítics per veure com ho veuen.

- Per què la Garrotxa?

- És clau per tenir més oferta de Vic en amunt. Una de les crítiques del departament de Territori és que tenim poca gent, tot i que paguem els impostos com tothom. Si la Garrotxa vingués a buscar el tren a Torelló, augmentarien els usuaris. Ara ja hi ha gent que ho està fent, els divendres quan fem la concentració, arriba gent de Sant Privat, Ridaura, etc.

Per això, si volem que sigui una estació de referència, hi ha d’haver un autobús que en lloc d’anar a Vic vagi a Torelló, que hi hagi un aparcament amb més i una bona senyalització des de l’eix Vic-Olot. Creiem que l’estació de Torelló ha de ser el punt de referència de la Garrotxa.

- I del desdoblament de la via?

- Pensem que el desdoblament és necessari. Amb els desdoblaments parcials que s’han de fer segur que milloraríem amb fiabilitat, en lloc de creuar només en 3 punts.

Tot i així hi ha uns problemes de base, com la infraestructura, la deixadesa i la responsabilitat, que no s’arreglen amb un desdoblament. És un projecte que ha estat i està en molts pressupostos de Madrid i no s’ha acabat executant. És l’eterna promesa que no arriba mai.

- Més enllà d’aquests aspectes, quina valoració feu d’aquests 4 anys?

- El que està clar és que un dels grans problemes del tren és la fiabilitat i els dèficits de la línia. Amb això no hi hem guanyat. La racionalització és una assignatura pendent i tenim el compromís dels consellers i, per tant, volem una proposta per discutir.

De què estem satisfets? Que entre uns i altres, hem tornat a posar el tren a les agendes dels polítics. Això serveix perquè en tornem a parlar, que a l’hora de presentar una moció la majoria hi està d’acord.

- I quins reptes teniu?

- Estem en la fase d’implicar els agents socials com la Universitat de Vic o el cercle Euram d’Osona. La idea és sumar polítics i agents socials. També s’hi afegeixen les dificultats de la C-17 o el plantejament de Barcelona de regular l’accés a la ciutat.

Amb tot això, el tren ha de tenir un paper clau. Confiem que la suma de moltes voluntats s’acabi traduint amb això. Estem contents que el tren no s’ha abandonat del tot.  Entenem que hi ha diferents competències pel mig. A la Generalitat de Catalunya podem apretar-la amb els horaris, però amb tants responsables pel mig tothom es treu la pols de sobre.