27
de gener
del
2017
Actualitzat
el
29
de gener
a les
15:27h
Osona havia estat, juntament amb la Garrotxa, una de les grans comarques productores de llet en aquest país. Però d'ençà que hi va haver la liberalització de les quotes lleteres a Europa, el sector ha anat en davallada. Així ho explica el ramader Pep Alsina, veterà militant d'Unió de Pagesos, que té una vuitantena de vaques lleteres de raça frisona a la seva granja de Calldetenes.
"El que ha enfonsat més el sector ha estat el canvi des de les quotes cap al mercat lliure", començaa. Quan es va fer el pas, "no hi va haver cap regulació que s’hagi mantingut". En teoria s’havien "de substituir per uns contractes".
Per tant, actualment qui decideix el preu de la llet és la gran indústria. "Si et signa un contracte per tants litres, el signes; i si no, no el signes". El dret que tenien els pagesos amb la quota, "ara està en mans de la indústria", sentencia. La gran distribució fixa els preus i la indústria làctia ho traspassa als pagesos.
Amb aquesta liberalització, el preu va caure en picat i això "és la base de tot". El preu és de menys de 40 cèntims el litre de llet, una xifra que s'apuja en funció dels elements de qualitat que té aquesta.
El cicle habitual de la llet és que durant l'hivern puja el preu, mentre que a l'estiu baixa. Tot i així, tal com explica Alsina, el sector ha passat dos hiverns que el preu de la llet "no s'ha mogut" i remarca que "és l’únic producte que ha baixat des de l'entrada de l’euro".
Pel que fa a la competència, Alsina remarca que "les marques blanques també han col·laborat en enfonsar el sector tot rebentant els preus". "Els pagesos creiem que el cost de la llet al consumidor no hauria d'arribar mai per sota d'un euro", ja que si està més avall "és que o no la paguen gaire al productor o l'han de manipular molt".
Alsina també apunta que la liberalització de les quotes ha aturat molts pagesos que volien créixer. "Hi ha gent que té ganes de créixer però s'han de canviar els preus, si no no es pot”. A més, "els que venen al darrere no hi veuen la sortida".
Tot i així, no descarta opcions i va més enllà: si la indústria catalana treballés amb les explotacions lleteres catalanes, es podria canviar la situació. Per exemple, "només que totes les pizzes de Catalunya es fessin amb llet catalana, canviaria molt el panorama".
Actualment "deuen quedar 500 o 600 granges a Catalunya -explica-, i quan n’hi havia 4.500, només a Osona n’érem un miler". La producció, però, és manté: "A Osona acostumem a produir el voltant del 20-25% del total de la producció de llet catalana".
Baix consum de llet
No tot és culpa del preu. Un altre problema del sector de la llet a Catalunya i arreu d'Europa és que el consum ha baixat. Tot i que el consum de formatges i iogurts elaborats ha augmentat, molts d’aquests provenen d’altres països.
Alhora, Alsina també remarca que hi ha "molta campanya en contra de la llet, però sense cap base científica". El pagès apunta que, més enllà de la gent que n'és intolerant, molts anuncis fan creure que només és bona la llet sense lactosa. "Si treus la lactosa a la llet, no n'assimila bé la calç", avisa i, per tant, creu que és important beure llet.
Falta de seny del sector
D'altra banda, Alsina no només assenyala un culpable, també fa autocrítica del sector. "Aquest voler produir litres de llet, ha estat un error ", remarca. "Si la gent no absorbeix tota la llet que hi ha al mercat, no se'n pot fer més. Ha faltat seny al nostre sector, que també té la seva responsabilitat de no saber organitzar bé la producció lligada amb el consum", reconeix.
La venda directa, "una possibilitat" per a les petites explotacions
A més de les vaques lleteres, Pep Alsina també té una màquina de venda directa de llet i alhora ven carn de vedella. Creu que la venda de proximitat és una bona possibilitat per a les petites explotacions. "És on veig una escletxa", ja que "no s’està en mans de la gran distribució i es parla directament amb el consumidor", cosa que genera "més confiança al client”. Tot i així, "el consumidor també hi ha d’apostar", apunta.
"El que ha enfonsat més el sector ha estat el canvi des de les quotes cap al mercat lliure", començaa. Quan es va fer el pas, "no hi va haver cap regulació que s’hagi mantingut". En teoria s’havien "de substituir per uns contractes".
Per tant, actualment qui decideix el preu de la llet és la gran indústria. "Si et signa un contracte per tants litres, el signes; i si no, no el signes". El dret que tenien els pagesos amb la quota, "ara està en mans de la indústria", sentencia. La gran distribució fixa els preus i la indústria làctia ho traspassa als pagesos.
Amb aquesta liberalització, el preu va caure en picat i això "és la base de tot". El preu és de menys de 40 cèntims el litre de llet, una xifra que s'apuja en funció dels elements de qualitat que té aquesta.
El cicle habitual de la llet és que durant l'hivern puja el preu, mentre que a l'estiu baixa. Tot i així, tal com explica Alsina, el sector ha passat dos hiverns que el preu de la llet "no s'ha mogut" i remarca que "és l’únic producte que ha baixat des de l'entrada de l’euro".
Pep Alsina, repassant les factures de la llet. Foto: Josep M. Montaner
Pel que fa a la competència, Alsina remarca que "les marques blanques també han col·laborat en enfonsar el sector tot rebentant els preus". "Els pagesos creiem que el cost de la llet al consumidor no hauria d'arribar mai per sota d'un euro", ja que si està més avall "és que o no la paguen gaire al productor o l'han de manipular molt".
Alsina també apunta que la liberalització de les quotes ha aturat molts pagesos que volien créixer. "Hi ha gent que té ganes de créixer però s'han de canviar els preus, si no no es pot”. A més, "els que venen al darrere no hi veuen la sortida".
Tot i així, no descarta opcions i va més enllà: si la indústria catalana treballés amb les explotacions lleteres catalanes, es podria canviar la situació. Per exemple, "només que totes les pizzes de Catalunya es fessin amb llet catalana, canviaria molt el panorama".
Actualment "deuen quedar 500 o 600 granges a Catalunya -explica-, i quan n’hi havia 4.500, només a Osona n’érem un miler". La producció, però, és manté: "A Osona acostumem a produir el voltant del 20-25% del total de la producció de llet catalana".
Baix consum de llet
No tot és culpa del preu. Un altre problema del sector de la llet a Catalunya i arreu d'Europa és que el consum ha baixat. Tot i que el consum de formatges i iogurts elaborats ha augmentat, molts d’aquests provenen d’altres països.
Alhora, Alsina també remarca que hi ha "molta campanya en contra de la llet, però sense cap base científica". El pagès apunta que, més enllà de la gent que n'és intolerant, molts anuncis fan creure que només és bona la llet sense lactosa. "Si treus la lactosa a la llet, no n'assimila bé la calç", avisa i, per tant, creu que és important beure llet.
Falta de seny del sector
D'altra banda, Alsina no només assenyala un culpable, també fa autocrítica del sector. "Aquest voler produir litres de llet, ha estat un error ", remarca. "Si la gent no absorbeix tota la llet que hi ha al mercat, no se'n pot fer més. Ha faltat seny al nostre sector, que també té la seva responsabilitat de no saber organitzar bé la producció lligada amb el consum", reconeix.
La venda directa, "una possibilitat" per a les petites explotacions
A més de les vaques lleteres, Pep Alsina també té una màquina de venda directa de llet i alhora ven carn de vedella. Creu que la venda de proximitat és una bona possibilitat per a les petites explotacions. "És on veig una escletxa", ja que "no s’està en mans de la gran distribució i es parla directament amb el consumidor", cosa que genera "més confiança al client”. Tot i així, "el consumidor també hi ha d’apostar", apunta.
Pep Alsina a la tractorada del 1978 Foto: Josep M. Montaner
Pep Alsina. Foto: Josep M. Montaner.