El sector porcí, entre la proletarització i els purins

L'economia del sector primari a Osona està basada en la ramaderia, dins la qual  el sector porcí hi té un pes determinant. Un dels reclams principals d'aquest sector és la revisió de la gestió de les dejeccions dels purins i el control de la concentració de l’estructura productiva. Així ho apunta, Eudald Senmartí, pagès de Malla amb un nucli de producció de 220 truges a cicle tancat, que significa que pot arribar a produir uns 6.000 porcs en un any.

D'una banda, Senmartí explica que les granges petites i mitjanes com la seva estan patint la tendència general del sector cap a la concentració de l’explotació en poques mans. Aquest model perjudica el petit pagès, "perquè no hi ha un sostre que limiti les grans empreses. La nostra situació és més dèbil davant la gran indústria" diu.

Per això, competir amb grans explotacions ha provocat que moltes granges s'hagin integrat a la producció d'aquesta gran indústria, "en què el propietari del porc no és el mateix pagès". Aquesta inverteix en el porc i el pagès es converteix de facto en mà d'obra assalariada, esdevenint així un proletari més de la cadena.

A més, "la nostra forquilla en quant a despeses és cada dia més estreta" explica Senmartí. D’una banda, hi ha el preu de les matèries primeres que "cada dia és més alt" i que ve donat pel preu del cereal. L'alimentació suposa el 70% del cost d’una explotació porcina.

I d'altra banda, hi ha el preu de la carn, que va en funció del que pacten representants de la producció i industrials. Tot i així, "el marge de maniobra és petit", ja que aquest preu va en funció del que fixa el mercat europeu. L'estat espanyol és excedentari en producció de porc i n'exporta el 40%. Per això, el preu ve dictaminat pel mercat europeu i també per la consolidació d'exportacions de fora d’Europa, com la Xina. "Tenim una situació molt volàtil", sentencia.

El fet que la gran indústria absorbeixi petites explotacions dóna més seguretat al pagès perquè aquest no assumeix tants riscos. Tot i així, remarca Senmartí, "una persona que viu a pagès i en una granja també té cura de l’entorn i té la concepció de preservar el territori, alhora que alimenta la ciutadania". "Així creem xarxa", conclou.
 
L'excedent de purí a la comarca

Quan van començar a instal·lar-se grans explotacions del sector porcí a la comarca, molts pagesos van haver d’ampliar la cabana porcina per poder ser competitius. Tot i així, Senmartí considera que es va fer de forma "exagerada", ja que aquest creixement descontrolat ha provocat un problema mediambiental: l'excedent de purí a Osona.

A més de les petites i mitjanes explotacions, a Osona n’hi ha unes 70 de grans amb més de 2.500 porcs.  "La superfície és la que hi ha i tenim un excedent important de purins" explica. Tal com fixa la normativa, cada 170 kgs. de nitrogen s'han d’abocar en una hectàrea de terra.

En el seu cas, amb el volum de la seva granja, ha de gestionar unes 70 hectàrees, entre les pròpies i les que hi té un contracte d’arrendament. "Per hectàrea s’acostumen a pagar entre uns 90 i 100 euros", però "cada dia és més difícil trobar terra per gestionar el purí".

Un dels reclams de la Unió de Pagesos és un nou decret de fertilització i dejeccions consensuat amb el sector per millorar-ne la gestió i posar fi a la inseguretat jurídica dels ramaders. Senmartí se’l mira amb bons ulls, ja que aquest fixarà que les explotacions que creïn més de 18.000 quilos de purins hauran d’anar fora de la comarca. Així, les petites i mitjanes explotacions podran gestionar millor les dejeccions.

Eudald Senmartí apunta que una possibilitat més en el sector seria la venda directa de carn de porc al consumidor, tot i que "hi ha molt camp a córrer". Aquest tipus de negoci transmet més confiança al consumidor per la producció de qualitat. "Ho han de fer els que pugen", acaba.