20
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:19h
La ciutat Vic com a Capital de la Cultura Catalana va arribar aquest dissabte a la seva fi. Amb Verdaguer, ombres i maduixes es va posar el punt final a un centenar d'actes que s'han celebrat al llarg de l'any i que han volgut ser aparador de tot allò que representa la cultura del país. L'escollit d'honor per a la clausura ha estat el poeta de Folgueroles, interpretat en un musical pel líder d'Obeses, Arnau Tordera, i la seva banda, a més d'una dotzena d'actors que l'acompanyaven dalt l'escenari. I van convèncer, mostra d'això n'és el fet que totes dues sessions van acabar amb el públic dempeus aplaudint els intèrprets.
L'expectació per veure com s'harmonitzava la poesia de Verdaguer i la música composta per Arnau Tordera i interpretada per Obeses era molt alta. Així ho demostra que les entrades van exhaurir-se per a les dues funcions. Els guionistes Pep Paré i Pere Tió van partir de diversos textos de joventut de l'autor -tant poesies com proses-, de persones que el van conèixer, i fins i tot d'altres autors de l'època, com el vigatà Martí Genís i Aguilar, per bastir un text amb un triangle amorós entre Jacint Verdaguer, Roser del mas d'Heures -llavis de maduixa- i l'hereu Jep Morgues com a protagonistes.
Durant gairebé dues hores, el públic va veure embadalit com el poeta nacional s'enfrontava al desengany amorós, que desemboca en poesia, i que al capdavall és també la vida. Les frustracions -ombres- i els somnis de joventut -maduixes-, compartides amb els companys del seminari de Vic i les companyes del poble, són també teló de fons d'un protagonista que bascula entre l'èxit i el reconeixement i les tensions vitals. Entre el triomf i la catàstrofe. L'apoteosi final arriba amb el diàleg entre el Verdaguer jove i el vell, el qual, acompanyats per tot el cor, van culminar un espectacle que fa justícia i se situa pròxim a l'obra de Jacint Verdaguer.
L'expectació per veure com s'harmonitzava la poesia de Verdaguer i la música composta per Arnau Tordera i interpretada per Obeses era molt alta. Així ho demostra que les entrades van exhaurir-se per a les dues funcions. Els guionistes Pep Paré i Pere Tió van partir de diversos textos de joventut de l'autor -tant poesies com proses-, de persones que el van conèixer, i fins i tot d'altres autors de l'època, com el vigatà Martí Genís i Aguilar, per bastir un text amb un triangle amorós entre Jacint Verdaguer, Roser del mas d'Heures -llavis de maduixa- i l'hereu Jep Morgues com a protagonistes.
Durant gairebé dues hores, el públic va veure embadalit com el poeta nacional s'enfrontava al desengany amorós, que desemboca en poesia, i que al capdavall és també la vida. Les frustracions -ombres- i els somnis de joventut -maduixes-, compartides amb els companys del seminari de Vic i les companyes del poble, són també teló de fons d'un protagonista que bascula entre l'èxit i el reconeixement i les tensions vitals. Entre el triomf i la catàstrofe. L'apoteosi final arriba amb el diàleg entre el Verdaguer jove i el vell, el qual, acompanyats per tot el cor, van culminar un espectacle que fa justícia i se situa pròxim a l'obra de Jacint Verdaguer.