01
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
19:07h
El Fòrum de Debats organitza per a aquest divendres, 2 de desembre, una tertúlia amb el títol de "El comú català", que serà introduïda per David Algarra Bascón, investigador de la història popular de Catalunya. En la xerrada es plantejarà com, fins a finals del segle XIX, la història del poble havia suscitat escàs interès, sobretot si es compara amb l'atenció desproporcionada posada en la història de l'elit i la construcció de mites nacionals i s'haurà d'esperar a la dècada dels vuitanta d'aquell segle per al sorgiment en el Regne Unit de l'anomenada història social, que tindrà en compte les classes populars.
Tot i així, fins a la segona meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial, aquesta història social no començarà a prendre una veritable força sobretot a través de l'Escola francesa dels Annales (Lucien Febvre, Marc Bloch, Georges Duby...) i del Grup d'Historiadors del Partit Comunista britànic (E.P. Thompson, Eric Hobsbawm, George Rudé...) i la seva història des de baix.
A Catalunya l'Escola dels Annales va ser molt influent, Jaume Vicens Vives en va ser un dels introductors, però no serà fins a la dècada dels noranta del segle passat quan la història des de baix catalana agafi una certa embranzida i encara de forma poc explícita i amb una difusió pública poc coneguda. Amb el propòsit de solucionar aquesta greu mancança, David Algarra va emprendre un important treball de recerca sobre l'antic poder popular, els béns comunals i els mecanismes de solidaritat, des de l'Edat Mitjana fins a la modernitat, a la societat catalana. Ha fet pública aquesta recerca amb el llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, a finals del 2015.
Fonamentalment mostra l'existència, durant molt de temps, de formes locals d'autogovern popular, en forma d'assemblees veïnals, que es reunien per prendre decisions sobre tot allò que compartien, per exemple, la gestió comunal dels espais naturals i dels mitjans de producció per a la transformació d'aliments i matèries primeres com els molins, els forns, les ferreries o fargues i els recs comunals.
Algarra exposa, també, algunes claus de la desaparició d'aquest poder popular a partir de les pressions dels grans terratinents, passant pel Decret de Nova Planta i les desamortitzacions de béns de propis i comuns dels pobles catalans al segle XIX fins a arribar a l'actualitat en què s'ha privatitzat fins i tot l'aigua i la força dels rius del Pirineu no pot ser utilitzada ni per moldre el gra, per exemple, ni per generar l'electricitat que necessiten els pobles petits.
La tertúlia tindrà lloc al Cafè de l'Orfeó, Plaça Santa Cecília, 3, de Vic, i començarà a les 8 del vespre. Com sempre, estarà oberta a la participació de tothom.
Tot i així, fins a la segona meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial, aquesta història social no començarà a prendre una veritable força sobretot a través de l'Escola francesa dels Annales (Lucien Febvre, Marc Bloch, Georges Duby...) i del Grup d'Historiadors del Partit Comunista britànic (E.P. Thompson, Eric Hobsbawm, George Rudé...) i la seva història des de baix.
A Catalunya l'Escola dels Annales va ser molt influent, Jaume Vicens Vives en va ser un dels introductors, però no serà fins a la dècada dels noranta del segle passat quan la història des de baix catalana agafi una certa embranzida i encara de forma poc explícita i amb una difusió pública poc coneguda. Amb el propòsit de solucionar aquesta greu mancança, David Algarra va emprendre un important treball de recerca sobre l'antic poder popular, els béns comunals i els mecanismes de solidaritat, des de l'Edat Mitjana fins a la modernitat, a la societat catalana. Ha fet pública aquesta recerca amb el llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, a finals del 2015.
Fonamentalment mostra l'existència, durant molt de temps, de formes locals d'autogovern popular, en forma d'assemblees veïnals, que es reunien per prendre decisions sobre tot allò que compartien, per exemple, la gestió comunal dels espais naturals i dels mitjans de producció per a la transformació d'aliments i matèries primeres com els molins, els forns, les ferreries o fargues i els recs comunals.
Algarra exposa, també, algunes claus de la desaparició d'aquest poder popular a partir de les pressions dels grans terratinents, passant pel Decret de Nova Planta i les desamortitzacions de béns de propis i comuns dels pobles catalans al segle XIX fins a arribar a l'actualitat en què s'ha privatitzat fins i tot l'aigua i la força dels rius del Pirineu no pot ser utilitzada ni per moldre el gra, per exemple, ni per generar l'electricitat que necessiten els pobles petits.
La tertúlia tindrà lloc al Cafè de l'Orfeó, Plaça Santa Cecília, 3, de Vic, i començarà a les 8 del vespre. Com sempre, estarà oberta a la participació de tothom.