25
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
27
de novembre
a les
18:58h
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya retirarà finalment els segells amb la cara de Franco, enganxats en un altar del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes.
L'actuació en concret forma part del conjunt de rehabilitacions que es faran al monestir de Sant Tomàs, tot i que en el cas d'aquest altar només es trauran els segells. En un primer moment, aquestes obres no l'havien d'afectar i s'havien de mantenir tal com estaven.
D'altra banda, després d'estudiar el seu valor, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va considerar que aquesta peça s'havia de conservar pel seu valor històric i cultural, i quan hi hagués el pressupost necessari, retirar la peça del seu emplaçament i guardar-la.
Finalment, però, segons el Departament de Cultura només els retirarà i queda a la disposició dels propietaris del monestir "perquè en facin l'ús que creguin millor". Des de Cultura, en declaracions a Osona.com, creuen que "no té cap valor històric ni cultural".
L'Ajuntament de Calldetenes ho valora positivament
D'altra banda, l'Ajuntament de Calldetenes ho valora positivament, ja que tal com explica l'alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer "és una molt bona decisió". Aquest Ajuntament va declarar Sant Tomàs com a bé d'interès públic en el ple del mes d'octubre.
L'altar empaperat de segells de Franco està en un racó del monestir. Segons l'Associació de Sant Tomàs, aquest empaperat el van realitzar uns monjos de l'orde dels Camils durant l'època franquista. Es desconeixen els motius que el van portar a fer un collage amb imatges del dictador i d'altres. La data d'acabament de l'altar és del 1958.
La retirada de segells no altera el pressupost de rehabilitació
Les obres del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes tenen un finançament de 680.064 euros i tindran una durada aproximada de 12 mesos. Les actuacions se centren en la consolidació estructural del claustre renaixentista del monestir i en la rehabilitació de diverses cobertes de l'església. Tal com informa el Departament, la retirada d'aquests segells no fa augmentar el pressupost de la rehabilitació.
El claustre, de dos pisos i d'estil renaixentista i gòtic tardà, és un dels pocs que es conserven a Catalunya. L'antic monestir canonical, fundat per la família Riudeperes a finals del segle XI, ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Després d'uns anys de decadència i abandonament, l'any 1560 els edificis del convent varen ser restaurats i el claustre va ser reconstruït completament i va substituir l'anterior, d'estil romànic.
La rehabilitació
La rehabilitació del claustre renaixentista se centra en la reconstrucció de les voltes d'aresta, esfondrades el 2013; la col·locació d'un nou paviment de fusta, i la rehabilitació de totes les cobertes del claustre. També es restauraran tots els elements petris que configuren el claustre; se sanejarà el pou del pati, i finalment també, es retiraran els segells amb la representació de la cara de Franco que es troben en un altar del claustre.
Pel que fa a l'església, es rehabilitaran les cobertes de fusta del vessant nord, es reconstruirà la coberta de l'absis i s'eliminarà la coberta de fibrociment, amb l'objectiu de recuperar la seva imatge original de terrassa, al nord-est. També s'eliminaran aquells elements afegits a les cobertes de les naus principal i secundària, per tal de restablir la volumetria original de l'església.
Col·laboració entre la Generalitat i Cedinsa Eix
Aquestes actuacions s'emmarquen en el conveni de col·laboració existent entre la Generalitat de Catalunya, Cedinsa Eix Transversal, diversos ajuntaments i les associacions propietàries de set monuments de la Catalunya Central per a la seva rehabilitació. L'acord, que compta amb un finançament de 2,4 milions d'euros procedent de l'1% cultural, té per objectiu restaurar, conservar, recuperar i millorar els béns d'interès històric, artístic i arqueològic ubicats en els entorns de la C-25, a les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà i el Moianès.
Els altres monuments de la Catalunya Central on s'actuarà són l'Església de Sant Vicenç de Cardona (Bages), el Jaciment de Puig Ciutat d'Oristà (Osona), el Monestir de Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix, Berguedà), l'Església de Santa Maria de l'Estany (Moianès), el Museu Arqueològic de l'Esquerda - Antiga caserna guàrdia civil de Roda de Ter (Osona) i la Seu dels antics jutjats de Manresa (Bages).
L'actuació en concret forma part del conjunt de rehabilitacions que es faran al monestir de Sant Tomàs, tot i que en el cas d'aquest altar només es trauran els segells. En un primer moment, aquestes obres no l'havien d'afectar i s'havien de mantenir tal com estaven.
D'altra banda, després d'estudiar el seu valor, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va considerar que aquesta peça s'havia de conservar pel seu valor històric i cultural, i quan hi hagués el pressupost necessari, retirar la peça del seu emplaçament i guardar-la.
Finalment, però, segons el Departament de Cultura només els retirarà i queda a la disposició dels propietaris del monestir "perquè en facin l'ús que creguin millor". Des de Cultura, en declaracions a Osona.com, creuen que "no té cap valor històric ni cultural".
Imatges de prop de l'altar. Foto: Twitter @Cati_Cultura
L'Ajuntament de Calldetenes ho valora positivament
D'altra banda, l'Ajuntament de Calldetenes ho valora positivament, ja que tal com explica l'alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer "és una molt bona decisió". Aquest Ajuntament va declarar Sant Tomàs com a bé d'interès públic en el ple del mes d'octubre.
L'altar empaperat de segells de Franco està en un racó del monestir. Segons l'Associació de Sant Tomàs, aquest empaperat el van realitzar uns monjos de l'orde dels Camils durant l'època franquista. Es desconeixen els motius que el van portar a fer un collage amb imatges del dictador i d'altres. La data d'acabament de l'altar és del 1958.
La retirada de segells no altera el pressupost de rehabilitació
Les obres del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes tenen un finançament de 680.064 euros i tindran una durada aproximada de 12 mesos. Les actuacions se centren en la consolidació estructural del claustre renaixentista del monestir i en la rehabilitació de diverses cobertes de l'església. Tal com informa el Departament, la retirada d'aquests segells no fa augmentar el pressupost de la rehabilitació.
El claustre, de dos pisos i d'estil renaixentista i gòtic tardà, és un dels pocs que es conserven a Catalunya. L'antic monestir canonical, fundat per la família Riudeperes a finals del segle XI, ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Després d'uns anys de decadència i abandonament, l'any 1560 els edificis del convent varen ser restaurats i el claustre va ser reconstruït completament i va substituir l'anterior, d'estil romànic.
La rehabilitació
Les obres ja han començat Foto: Generalitat de Catalunya
Pel que fa a l'església, es rehabilitaran les cobertes de fusta del vessant nord, es reconstruirà la coberta de l'absis i s'eliminarà la coberta de fibrociment, amb l'objectiu de recuperar la seva imatge original de terrassa, al nord-est. També s'eliminaran aquells elements afegits a les cobertes de les naus principal i secundària, per tal de restablir la volumetria original de l'església.
Col·laboració entre la Generalitat i Cedinsa Eix
Aquestes actuacions s'emmarquen en el conveni de col·laboració existent entre la Generalitat de Catalunya, Cedinsa Eix Transversal, diversos ajuntaments i les associacions propietàries de set monuments de la Catalunya Central per a la seva rehabilitació. L'acord, que compta amb un finançament de 2,4 milions d'euros procedent de l'1% cultural, té per objectiu restaurar, conservar, recuperar i millorar els béns d'interès històric, artístic i arqueològic ubicats en els entorns de la C-25, a les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà i el Moianès.
Els altres monuments de la Catalunya Central on s'actuarà són l'Església de Sant Vicenç de Cardona (Bages), el Jaciment de Puig Ciutat d'Oristà (Osona), el Monestir de Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix, Berguedà), l'Església de Santa Maria de l'Estany (Moianès), el Museu Arqueològic de l'Esquerda - Antiga caserna guàrdia civil de Roda de Ter (Osona) i la Seu dels antics jutjats de Manresa (Bages).