11
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
15
de novembre
a les
11:24h
El naixement de la 43a comarca de Catalunya podria estar més a prop a partir d'aquest dilluns. Es tracta de la data en què s'ha fixat la ponència redactora de la proposició de llei per a la creació de la comarca del Lluçanès per presentar una proposta inicial a partir de la qual poder començar a treballar, que es debatrà el Parlament.
El president del Consorci i alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha explicat a l'ACN que els alcaldes del territori reclamen poder fer sentir la seva veu en els tràmits que es vagin succeint a partir d'ara. Segons Peraire, els alcaldes dels tretze municipis estan disposats a participar i a comparèixer davant els parlamentaris per ajudar a construir una comarca "que doni resposta a allò que el Lluçanès va demanar després de la consulta".
Segons Peraire, la comarca serà una eina perquè els ajuntaments del Lluçanès puguin donar a la ciutadania els serveis necessaris "amb garanties, des del poble més petit, Sobremunt, fins al més gran, Prats de Lluçanès". Pel president de l'ens, el reconeixement legal és important per poder treballar com ja s'està fent ara des del Consorci, "però amb seguretat jurídica". Peraire ha explicat que sovint, quan es tiren endavant projectes, "ens trobem amb el 'mur' que el Consorci del Lluçanès està adscrit a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès". El consistori de Prats va acceptar l'adscripció perquè era necessària, ja que si no el consorci s'exposava a desaparèixer. "Va ser la millor solució de manera temporal i això ara s'ha d'anar acabant", ha afegit.
Segons s'explica, sembla ser que la nova llei que regularà el Lluçanès ha begut bastant de la llei del Moianès. Per Peraire, això no és cap desavantatge però creu que és important que els nous marcs legals contemplin "una bona transició de l'estat actual d'adscripció a l'Ajuntament de Prats a l'estatus oficial de comarca".
Dilluns els diferents grups al Parlament es reuniran per debatre la proposta que compta amb les aportacions de cada grup parlamentari. Si es posen d'acord, en sortirà un primer document que haurà de passar per un seguit de tràmits fins que finalment es voti en seu parlamentària. Tot i això, tenint en compte la llei de creació de comarques, la constitució efectiva del Lluçanès no seria una realitat fins a la constitució dels nous governs locals. Durant aquest període transitori fins al 2019, un consell d'alcaldes dirigiria la nova comarca. El president del Consorci i alcalde de Prats de Lluçanès espera que la votació al Parlament es pugui celebrar abans d'acabar el 2016. "Seria de justícia", ha dit.
En la consulta que es va fer al Lluçanès el juliol de 2015 sobre la comarca, amb una participació del 55,15%, el "sí" es va imposar amb un 70,7% dels vots davant el 26,4% del "no". Tot i això, la Generalitat va veure un resultat "difícil" de gestionar, ja que, tot i la victòria del "sí" en el còmput global, a cinc dels 13 municipis el "no" en va sortir guanyador. Les eleccions catalanes, les dificultats per poder constituir un nou Parlament i les eleccions municipals han anat endarrerint el procés de creació de la nova comarca.
El president del Consorci i alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha explicat a l'ACN que els alcaldes del territori reclamen poder fer sentir la seva veu en els tràmits que es vagin succeint a partir d'ara. Segons Peraire, els alcaldes dels tretze municipis estan disposats a participar i a comparèixer davant els parlamentaris per ajudar a construir una comarca "que doni resposta a allò que el Lluçanès va demanar després de la consulta".
Segons Peraire, la comarca serà una eina perquè els ajuntaments del Lluçanès puguin donar a la ciutadania els serveis necessaris "amb garanties, des del poble més petit, Sobremunt, fins al més gran, Prats de Lluçanès". Pel president de l'ens, el reconeixement legal és important per poder treballar com ja s'està fent ara des del Consorci, "però amb seguretat jurídica". Peraire ha explicat que sovint, quan es tiren endavant projectes, "ens trobem amb el 'mur' que el Consorci del Lluçanès està adscrit a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès". El consistori de Prats va acceptar l'adscripció perquè era necessària, ja que si no el consorci s'exposava a desaparèixer. "Va ser la millor solució de manera temporal i això ara s'ha d'anar acabant", ha afegit.
Segons s'explica, sembla ser que la nova llei que regularà el Lluçanès ha begut bastant de la llei del Moianès. Per Peraire, això no és cap desavantatge però creu que és important que els nous marcs legals contemplin "una bona transició de l'estat actual d'adscripció a l'Ajuntament de Prats a l'estatus oficial de comarca".
Dilluns els diferents grups al Parlament es reuniran per debatre la proposta que compta amb les aportacions de cada grup parlamentari. Si es posen d'acord, en sortirà un primer document que haurà de passar per un seguit de tràmits fins que finalment es voti en seu parlamentària. Tot i això, tenint en compte la llei de creació de comarques, la constitució efectiva del Lluçanès no seria una realitat fins a la constitució dels nous governs locals. Durant aquest període transitori fins al 2019, un consell d'alcaldes dirigiria la nova comarca. El president del Consorci i alcalde de Prats de Lluçanès espera que la votació al Parlament es pugui celebrar abans d'acabar el 2016. "Seria de justícia", ha dit.
En la consulta que es va fer al Lluçanès el juliol de 2015 sobre la comarca, amb una participació del 55,15%, el "sí" es va imposar amb un 70,7% dels vots davant el 26,4% del "no". Tot i això, la Generalitat va veure un resultat "difícil" de gestionar, ja que, tot i la victòria del "sí" en el còmput global, a cinc dels 13 municipis el "no" en va sortir guanyador. Les eleccions catalanes, les dificultats per poder constituir un nou Parlament i les eleccions municipals han anat endarrerint el procés de creació de la nova comarca.