06
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
23:40h
La Fiscalia provincial de Barcelona va decidir, en data 25 d'octubre, dictar l'arxivament de la causa instruïda sobre el cas Dilart, unes presumptes contractacions municipals il·legals de l'Ajuntament de Vic a l'empresa Dilart SA, arran de la denúncia presentada el 4 d'abril pels quatre regidors del grup municipal Capgirem Vic contra l'alcaldessa Anna Erra per la seva vinculació familiar directa amb un dels titulars de la companyia.
De l'anàlisi de la documentació i dels testimonis recollits en declaració, Fiscalia ha arribat a la conclusió que l'alcaldessa no havia intervingut per afavorir que entre 2009 i 2015 des de diferents departaments municipals s'encomanessin treballs a l'esmentada empresa i a un dels seus socis, en qualitat d'autònom, Francesc Puig Darnés que, junt amb el marit d'Erra, Josep Casellas i Castells, administrava Dilart SA.
L'escrit inicial de Capgirem Vic, a través dels regidors Joan Coma, Sara Blázquez, Marc Barnolas i Katia Juncks, va ser reforçat uns dies després amb la presentació de dues comunicacions més, de contingut semblant, presentades per Josep Anglada Rius, en nom de Plataforma Vigatana, i de Joan Ballana, d'Esquerra Republicana.
L'argumentació de Fiscalia per decretar l'arxivament de la causa és que, malgrat que les quantitats dels contractes municipals cap a l'empresa van superar els 113.000 euros, tots tenien condició de contracte menor, sense necessitat de concurs, i que en cap cas ha observat que es produís una fragmentació deliberada de contractes que hagués constituït un frau de llei. Tanmateix, tot i que l'informe municipal assenyalava que tots els contractes investigats eren menors, en constaven en el mateix informe dos que superaven per poc els 18.000 euros, xifra límit per aquesta modalitat.
En les diligències, Erra va manifestar que coneixia les operacions però que no era conscient que fossin il·legals, segons recull la resolució de Fiscalia. Les adjudicacions que va signar personalment van ser a favor de Puig Darnés com a autònom, però no a l'empresa Dilart.
L'argumentari de Fiscalia es fonamenta en que el Codi Penal ha d'aplicar-se no pas a totes les il·legalitats administratives sinó a aquelles més greus i que tenen un caràcter clarament antijurídic.
D'altra banda, també assenyala que per incórrer en la categoria de delicte penal, caldria establir que Erra hauria hagut d'influir directament sobre els tècnics o funcionaris que procedien a les contractacions, cosa que no s'ha acreditat durant les investigacions practicades: "No s'ha acreditat cap indici que permeti concloure la presència de qualsevol tipus d'invitació o suggestió per part de la senyora Erra a qualsevol dels regidors o tècnics que han intervingut en la contractació d'aquests serveis a fi que la seva elecció es realitzés en un determinat sentit". La decisió de la Fiscalia no admet recurs, però els denunciants poden encara anar a la via judicial.
De l'anàlisi de la documentació i dels testimonis recollits en declaració, Fiscalia ha arribat a la conclusió que l'alcaldessa no havia intervingut per afavorir que entre 2009 i 2015 des de diferents departaments municipals s'encomanessin treballs a l'esmentada empresa i a un dels seus socis, en qualitat d'autònom, Francesc Puig Darnés que, junt amb el marit d'Erra, Josep Casellas i Castells, administrava Dilart SA.
L'escrit inicial de Capgirem Vic, a través dels regidors Joan Coma, Sara Blázquez, Marc Barnolas i Katia Juncks, va ser reforçat uns dies després amb la presentació de dues comunicacions més, de contingut semblant, presentades per Josep Anglada Rius, en nom de Plataforma Vigatana, i de Joan Ballana, d'Esquerra Republicana.
L'argumentació de Fiscalia per decretar l'arxivament de la causa és que, malgrat que les quantitats dels contractes municipals cap a l'empresa van superar els 113.000 euros, tots tenien condició de contracte menor, sense necessitat de concurs, i que en cap cas ha observat que es produís una fragmentació deliberada de contractes que hagués constituït un frau de llei. Tanmateix, tot i que l'informe municipal assenyalava que tots els contractes investigats eren menors, en constaven en el mateix informe dos que superaven per poc els 18.000 euros, xifra límit per aquesta modalitat.
En les diligències, Erra va manifestar que coneixia les operacions però que no era conscient que fossin il·legals, segons recull la resolució de Fiscalia. Les adjudicacions que va signar personalment van ser a favor de Puig Darnés com a autònom, però no a l'empresa Dilart.
L'argumentari de Fiscalia es fonamenta en que el Codi Penal ha d'aplicar-se no pas a totes les il·legalitats administratives sinó a aquelles més greus i que tenen un caràcter clarament antijurídic.
D'altra banda, també assenyala que per incórrer en la categoria de delicte penal, caldria establir que Erra hauria hagut d'influir directament sobre els tècnics o funcionaris que procedien a les contractacions, cosa que no s'ha acreditat durant les investigacions practicades: "No s'ha acreditat cap indici que permeti concloure la presència de qualsevol tipus d'invitació o suggestió per part de la senyora Erra a qualsevol dels regidors o tècnics que han intervingut en la contractació d'aquests serveis a fi que la seva elecció es realitzés en un determinat sentit". La decisió de la Fiscalia no admet recurs, però els denunciants poden encara anar a la via judicial.