25
d'octubre
del
2016
La QUAM-CAPP 2016, que organitza l'ACVic Centre d'Arts Contemporànies, va tancar aquest dissabte la seva edició més internacional amb la presentació dels projectes per reformar el barri de les Adoberies de Vic. Una trentena d'estudiants i investigadors universitaris europeus van desgranar les seves propostes per convertir el barri en un districte cultural i artístic de la ciutat. L'acte va comptar amb la participació d'investigadors, professors i alumnes del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni, que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).
Les Adoberies són un enclavament de gran valor i significat històric. Les seves edificacions han patit un progressiu deteriorament i algunes estan en perill d’esfondrament. La rehabilitació d’aquesta zona de la ciutat per tal de donar-li un ús social ha tornat a ser tema de debat, tant en àmbits polítics com socials.
Francesc Muñoz, director de la QUAM i del màster, va posar la QUAM–CAPP 2016 com a "exemple de la col·laboració que ha d'existir entre la universitat i el món de l'art". Per la seva banda, Ramon Parramon, director artístic d'ACVic, va elogiar "l'impressionant nivell dels treballs presentats", i Fabiana Palmero, regidora d'Urbanisme i Activitats de l'Ajuntament de Vic, va expressar la voluntat del consistori "d'estudiar les propostes per al seu possible aprofitament".
Durant la presentació, els equips multidisciplinaris que han participat a la QUAM – CAPP 2016 van posar exemples de models de gestió compartida d'espais similars a les adoberies com la Fundación Proyecta Memoria, de Xile, encarregada de reconstruir llocs destruïts per terratrèmols, o bé el Garden District de Nova York.
També es va remarcar la necessitat de connectar el barri amb la resta de la ciutat, tant amb la part antiga com a la moderna, i de preservar-ne el paisatge i patrimoni, i la possibilitat de fer-ho en col·laboració amb les institucions locals, com l'Atlàntida i la Universitat de Vic. A més, es va mostrar un mapa de Vic elaborat amb base cartogràfica GIS per posar de manifest l'alta potencialitat del barri en estar a menys de 50 metres d'elements arquitectònics o de llocs com escoles i equipaments esportius.
Alguns dels projectes van denunciar la desconnexió i invisibilitat del barri. Per a solucionar-ho, es van aportar propostes com "introduir les adoberies a l'imaginari col·lectiu" ampliant-ne la informació que es troba a Internet i posant en marxa un treball per determinar-ne "el passat històric" a banda de realitzar una cartografia expandida, física i digital, que inclogui les adoberies.
Per altra banda, també es va plantejar dur a terme una "acció ràpida, directa i barata amb l'objectiu d'incrementar la preocupació sobre l'estat del barri" i que demana la implicació de l'administració per poder començar a treballar en dos espais "per oxigenar el barri". Un fet que, des del punt de vista dels participants a la QUAM–CAPP 2016, es podria gestionar a través de la creació d'una entitat o cooperativa i mitjançant la signatura d'un contracte de cessió provisional amb els propietaris. Les propostes també contemplen el riu com un element integrador del barri, "de cohesió local", amb mesures com la creació d'un passeig que en resseguiria el seu curs per la zona.
Les Adoberies són un enclavament de gran valor i significat històric. Les seves edificacions han patit un progressiu deteriorament i algunes estan en perill d’esfondrament. La rehabilitació d’aquesta zona de la ciutat per tal de donar-li un ús social ha tornat a ser tema de debat, tant en àmbits polítics com socials.
Francesc Muñoz, director de la QUAM i del màster, va posar la QUAM–CAPP 2016 com a "exemple de la col·laboració que ha d'existir entre la universitat i el món de l'art". Per la seva banda, Ramon Parramon, director artístic d'ACVic, va elogiar "l'impressionant nivell dels treballs presentats", i Fabiana Palmero, regidora d'Urbanisme i Activitats de l'Ajuntament de Vic, va expressar la voluntat del consistori "d'estudiar les propostes per al seu possible aprofitament".
Durant la presentació, els equips multidisciplinaris que han participat a la QUAM – CAPP 2016 van posar exemples de models de gestió compartida d'espais similars a les adoberies com la Fundación Proyecta Memoria, de Xile, encarregada de reconstruir llocs destruïts per terratrèmols, o bé el Garden District de Nova York.
També es va remarcar la necessitat de connectar el barri amb la resta de la ciutat, tant amb la part antiga com a la moderna, i de preservar-ne el paisatge i patrimoni, i la possibilitat de fer-ho en col·laboració amb les institucions locals, com l'Atlàntida i la Universitat de Vic. A més, es va mostrar un mapa de Vic elaborat amb base cartogràfica GIS per posar de manifest l'alta potencialitat del barri en estar a menys de 50 metres d'elements arquitectònics o de llocs com escoles i equipaments esportius.
Alguns dels projectes van denunciar la desconnexió i invisibilitat del barri. Per a solucionar-ho, es van aportar propostes com "introduir les adoberies a l'imaginari col·lectiu" ampliant-ne la informació que es troba a Internet i posant en marxa un treball per determinar-ne "el passat històric" a banda de realitzar una cartografia expandida, física i digital, que inclogui les adoberies.
Per altra banda, també es va plantejar dur a terme una "acció ràpida, directa i barata amb l'objectiu d'incrementar la preocupació sobre l'estat del barri" i que demana la implicació de l'administració per poder començar a treballar en dos espais "per oxigenar el barri". Un fet que, des del punt de vista dels participants a la QUAM–CAPP 2016, es podria gestionar a través de la creació d'una entitat o cooperativa i mitjançant la signatura d'un contracte de cessió provisional amb els propietaris. Les propostes també contemplen el riu com un element integrador del barri, "de cohesió local", amb mesures com la creació d'un passeig que en resseguiria el seu curs per la zona.