El sector reclama un certificat que garanteixi la qualitat de la fusta catalana per a la construcció

Catalunya té un 60% de massa forestal, però la fusta dels seus boscos s'utilitza bàsicament per a fer palets i biomassa, és a dir, per cremar. La fusta que es fa servir per construir i per fabricar mobles prové, en un 90%, de l'estranger. El problema però, segons els experts, no és la qualitat de la fusta catalana, sinó la manca d'un segell que n'ofereixi la garantia i d'una indústria que aposti per ella. El primer Congrés-Fira de la Fusta Constructiva del país, que se celebra a Vic des d'aquest divendres i fins diumenge, se centra en posar sobre la taula els avantatges de construir amb fusta i donar valor a la que prové dels boscos catalans. El sector reivindica que la construcció amb fusta millora la del totxo o formigó en termes de sostenibilitat i estalvi energètic, però també en termes de salut i millora la qualitat de vida de les persones que habiten en aquests espais.

El congrés ha començat aquest divendres amb les intervencions de quatre despatxos d'arquitectes i arquitectes experts en la matèria: Alex de Rijke, Landa-Ochandiano, Anupama Kundoo i Enrique Nuere. Aquesta jornada ha estat més pensada per a professionals d'arquitectura, interiorisme, construcció o la producció de materials i sobretot es parlarà de noves tendències constructives com a alternativa a les actuals. A la tarda, es formaran grups de treball per tractar diferents temàtiques d'interès al voltant de la fusta com les polítiques urbanístiques o la salut.

Durant el cap de setmana, la fira s'obrirà al gran públic amb activitats com un taller de construcció per a nens, una trobada de propietaris d'habitatges construïts amb fusta i interessats en adquirir-ne un, una conferència sobre tabús de la fusta i un espai expositiu amb prototips. Les jornades del cap de setmana també serviran perquè els experts facin una reflexió estratègica sobre el sector.
 
Catalunya importa el 90% de la fusta constructiva

Els boscos catalans generen tres milions de tones de fusta a l'any que no s'aprofiten, però el país importa el 90% de la fusta que s'utilitza per construir. Aquesta "incoherència", segons els experts, no és deu a una qüestió de qualitat, sinó a la manca d'un segell que ofereixi garantia i d'una indústria que aposti per ella. "Necessitem tenir un element que certifiqui la qualitat de la nostra fusta i que indiquin la seva traçabilitat. Això permetria ensenyar al món que tenim una fusta de qualitat i que podem construir amb ella", ha explicat l'arquitecte responsable del contingut del congrés, Jorge Blasco.

Pel president del Gremi de la Fusta, Salvador Ordónez, el fet que Catalunya importi la fusta encara que en té és "un fenomen paranormal" que es deu a que "som una cultura especialitzada en menystenir el què és nostre i valorar el què ve de fora".

Mil euros el metre quadrat

Una de les poques empreses catalanes que fan construccions amb fusta és Tallfusta, amb seu a Balsareny. El seu tècnic comercial, Martí Barcons, ha explicat que el problema és que no hi ha una indústria que ofereixi el producte. Barcons ha assegurat que, per qüestions de preu, la construcció amb fusta és equiparable a la de formigó o totxo i ronda els 1.000 euros per metre quadrat.

Trencar "el mite" dels tres porquets

El congrés vol trencar el mite del popular conte dels tres porquets i demostrar que les cases de fusta són tan fortes i resistents com ho són les de palla (bioconstrucció) o les de totxos. Per això, aquest dissabte es farà una "reescriptura" del conte i es construiran tres habitatges: un de palla, un de fusta moderna i un de totxanes. Amb l'ajuda dels Bombers es calarà foc als tres habitatges. Un cop les flames s'hagin apagat, s'estudiaran els efectes en cadascuna de les construccions i se'n trauran les conclusions.
 

Consulta tota la programació