rupit i pruit

«El senglar em va mossegar, vaig caure a terra i vaig pensar d'aquí no en sortiràs!»

Joan Molas, un caçador de la colla de Rupit, va ser envestit i ferit per un porc a prop de Tavertet | Caçadors i forestals observen canvis de conducta entre els senglars, que perden la por als humans, van en grups i controlen el seu territori

per Redacció , 11 d'octubre de 2016 a les 13:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Es diu Joan Molas i és un caçador de Rupit. Va salvar la vida de miracle fa uns quants dies quan després que un porc senglar l'envestís, el mossegués a la cuixa i el fes caure a terra, l'animal va aturar-se, el va mirar, va remoure els grans ullals... i se'n van anar bosc endins. Els fets van passar a prop de Managés, entre Catonigròs i Tavertet, un dissabte al matí de cacera del senglar amb la colla de Rupit i de Vilanova de Sau.


Aquest és un altre cas localitzat per NacióDigital d'atacs directes de porcs senglars a persones, un fet fins ara insòlit i que anuncia uns canvis de costums preocupants en aquests animals. El mateix Joan creu que "han perdut el respecte i la por, i com que són tants, s'envalenteixen i fins i tot envolten als gossos i els fan fugir". En 46 anys de sortir a caçar el senglar, en Joan assenyala que "és la primera vegada que tenim una persona ferida per un senglar".

El cap dels Agents Rurals d'Osona, Joaquim Dalmau, hi coincideix quan assenyala que "aquest any ja teníem atacs de senglars contra ovelles a Pruit, però que vagin contra persones és un fenomen molt nou, i que podem atribuir tant a l'increment de gent que va al bosc com al creixement del cens de l'espècie en moltes comarques". Un caçador de la colla de Vilanova creu que agafen força perquè "com que són molts, se senten els amos dels seus territoris i reaccionen davant dels intrusos".


El senglar no té depredador d'ençà l'extermini dels llops. Durant molt anys va estar a punt de desaparèixer degut a la cacera i les dificultats de reproducció. Però d'ençà el seu creuament amb races domèstiques, cada vegada és més habitual veure la truja amb vuit o deu garrins tots plegats. "No els fan por ni els cotxes. A vegades ja es queden al mig de la carretera, tant de nit com de dia", explica un altre caçador habitual de les Guilleries.

En Joan Molas se'n va sortir amb una ferida de cinc centímetres de profunditat i més d'un pam de longitud, amb una derivació de mig pam més. "Se'm va quedar allà parat, amb uns ullals que fotia, perquè si es torna a repetir amb mi... potser no podria explicar-ho", confessa aquest veterà caçador, que va viure moments de molt pànic. L'animal no era dels grossos, però tampoc petit. "Devia ser d'uns 50 kilos", calcula.

Després de demanar ajuda per l'emissora, va ser traslladat a l'Hospital de Vic on li van fer cinc punts interns i onze d'externs per guarir les incisions al tendó i als muscles de la cuixa.  Els rústics pantalons texans que duia en el moment de l'atac, van quedar estripats per la queixalada com si fossin de paper d'estrassa. En Joan no recorda què va fer mentre era a terra: "Suposo que devia cridar per espantar-lo, però no ho sé, va ser tot molt ràpid".

Aquella mala estona queda enrere i ell segueix formant part de la colla de Rupit. No plegarà pas. Ara, assegut al menjador de casa seva a Rupit, en Joan Molas recapitula: "Per sort no són pas tots els que ataquen, perquè llavors no quedarien ovelles, ni boletaires, ni ningú...".

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació