28
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
14:06h
El 43% dels contractes temporals que es van fer l'any 2015 a joves osonencs tenen menys d'un mes de durada, i molts d'ells són parcials i, per tant, no arriben a les vuit hores diàries. Així ho ha denunciat UGT que, després d'analitzar les dades de contractació de l'any passat a la comarca, ha batejat aquest col·lectiu amb el nom de 'joves mes a mes'.
La conseqüència més directe, segons el sindicat, és l'exili cap a altres països per buscar feina, especialment Alemanya. "El jove no pot desenvolupar el seu projecte de vida a Osona, aquí no troben futur ni seguretat laboral", ha lamentat la seva portaveu, Afra Blanco. A diferència d'altres territoris, a Osona el contracte més habitual entre els joves és l'indeterminat que, segons el sindicat, encara és més "dramàtic" que el de durada determinada perquè, sovint, va lligat al concepte 'd'obra i servei'.
L'informe de la UGT posa el focus damunt els contractes temporals que es fan als joves osonencs menors de 30 anys. L'any passat, segons dades oficials, se'n van signar 5.121. I d'aquests, quatre de cada deu (3.756) tenien una durada inferior a un mes. Dins aquest global, s'hi inclouen els que tan sols es fan per unes hores com els altres que s'allarguen diversos dies (fins a un màxim de 30).
De fet, el sindicat ja ha batejat aquest col·lectiu com els 'joves mes a mes'. La UGT treu xifres per demostrar que la crisi ha perpetuat un model que retarda l'emancipació dels joves i els obliga a "exiliar-se per treballar". L'informe també subratlla que, d'ençà de l'entrada de la crisi, aquest tipus de contractes s'han duplicat entre els joves. I que aquesta precarietat laboral, lluny d'anar a la baixa, es manté quan també s'entra a l'edat adulta.
La xifra contrasta amb aquells contractes temporals que es troben a l'altre extrem. Els d'una durada superior a l'any no arriben a representar ni tan sols un 0,31% del total (103). Per a la tècnica de programes integrals d'Avalot, Michela Silocchi, "aquesta precarietat no només afecta joves molt joves, sinó també joves qualificats que no veuen un futur laboral a Osona i, com a conseqüència, decideixen marxar a un altre país".
Després de la crisi
Al 2007, quan va començar la crisi econòmica, a Osona es van signar 2.530 contractes temporals que, com a màxim, duraven un mes. En tots aquests casos, el treballador tenia menys de 30 anys. L'any passat, aquesta xifra ja s'havia disparat fins als 3.756 contractes. I això, tenint en compte que, en global, ara se'n signen menys, perquè la crisi s'ha emportat moltes feines per endavant. Afra Blanco, però, també alerta que aquests tipus de contractes es perpetuen quan els joves osonencs passen a l'edat adulta.
Per Blanco, la solució passa per incrementar el salari mínim interprofessional i situar-lo entre els 1.000 i 1.200 euros; actualitzar la legislació per a l'emancipació dels joves; i legislar les multiserveis que, segons diu, encara aporten més precarietat als joves.
La conseqüència més directe, segons el sindicat, és l'exili cap a altres països per buscar feina, especialment Alemanya. "El jove no pot desenvolupar el seu projecte de vida a Osona, aquí no troben futur ni seguretat laboral", ha lamentat la seva portaveu, Afra Blanco. A diferència d'altres territoris, a Osona el contracte més habitual entre els joves és l'indeterminat que, segons el sindicat, encara és més "dramàtic" que el de durada determinada perquè, sovint, va lligat al concepte 'd'obra i servei'.
Michela Silocchi, Guillem Dorca i Afra Blanco del sindicat Avalot - Joves de la UGT Foto: ACN Escolà E.
L'informe de la UGT posa el focus damunt els contractes temporals que es fan als joves osonencs menors de 30 anys. L'any passat, segons dades oficials, se'n van signar 5.121. I d'aquests, quatre de cada deu (3.756) tenien una durada inferior a un mes. Dins aquest global, s'hi inclouen els que tan sols es fan per unes hores com els altres que s'allarguen diversos dies (fins a un màxim de 30).
De fet, el sindicat ja ha batejat aquest col·lectiu com els 'joves mes a mes'. La UGT treu xifres per demostrar que la crisi ha perpetuat un model que retarda l'emancipació dels joves i els obliga a "exiliar-se per treballar". L'informe també subratlla que, d'ençà de l'entrada de la crisi, aquest tipus de contractes s'han duplicat entre els joves. I que aquesta precarietat laboral, lluny d'anar a la baixa, es manté quan també s'entra a l'edat adulta.
La xifra contrasta amb aquells contractes temporals que es troben a l'altre extrem. Els d'una durada superior a l'any no arriben a representar ni tan sols un 0,31% del total (103). Per a la tècnica de programes integrals d'Avalot, Michela Silocchi, "aquesta precarietat no només afecta joves molt joves, sinó també joves qualificats que no veuen un futur laboral a Osona i, com a conseqüència, decideixen marxar a un altre país".
Després de la crisi
Al 2007, quan va començar la crisi econòmica, a Osona es van signar 2.530 contractes temporals que, com a màxim, duraven un mes. En tots aquests casos, el treballador tenia menys de 30 anys. L'any passat, aquesta xifra ja s'havia disparat fins als 3.756 contractes. I això, tenint en compte que, en global, ara se'n signen menys, perquè la crisi s'ha emportat moltes feines per endavant. Afra Blanco, però, també alerta que aquests tipus de contractes es perpetuen quan els joves osonencs passen a l'edat adulta.
Per Blanco, la solució passa per incrementar el salari mínim interprofessional i situar-lo entre els 1.000 i 1.200 euros; actualitzar la legislació per a l'emancipació dels joves; i legislar les multiserveis que, segons diu, encara aporten més precarietat als joves.