19
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
9:14h
La jornada de participació del 9-N, durant la qual van acostar-se a les urnes 2,3 milions de catalans per pronunciar-se sobre la independència, és una de les fites més rellevants del procés sobiranista. No se'n va derivar cap mandat jurídic vinculant, però ràpidament va tenir conseqüències als jutjats.
L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau van ser assenyalats com a responsables directes de la consulta alternativa, i cada cop tenen més a prop asseure's al banc dels acusats, especialment després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutgés els recursos de les tres defenses. "Ara ja ens preparem per anar a judici", assenyalen fonts de l'entorn dels encausats consultades per NacióDigital. Aquesta nova fase coincideix amb la declaració, avui, de l'exconseller Francesc Homs al Tribunal Suprem, que arriba un dia després de l'homenatge que es va fer ahir a Arenys de Munt als imputats pel 9-N.
"No hi haurà canvis en l'estratègia de defensa, asseguren les mateixes fonts, que preveuen que Mas, Ortega i Rigau aniran a judici "durant el 2017". En aquest sentit, no es preveuen "novetats" processals coincidint amb el segon aniversari de la jornada de participació. Tant l'expresident com les dues exconselleres –Ortega ho era de Governació i Rigau, d'Ensenyament- han insistit en les seves declaracions al TSJC que l'execució del 9-N no va contradir el Tribunal Constitucional (TC) i que, tot i que l'execució es va fer a través de voluntaris, ells n'eren els responsables polítics. "Jo en sóc el responsable únic", va fer saber Mas davant del jutge durant la seva declaració.
Al llarg dels últims mesos, les defenses s'han anat fent a la idea que evitar el judici era pràcticament impossible. Per raons "polítiques" –així s'hi refereixen sovint els dirigents del Partit Demòcrata Català (PDC) quan parlen de la qüestió- i per l'arribada de Jesús María Barrientos –conservador- a la presidència del TSJC. El primer jutge instructor de la causa, Joan Manel Abril, va intentar buscar "contradiccions" entre tots els testimonis que va cridar a declarar per escatir exactament el paper del Govern en la jornada de participació, especialment en matèria d'urnes, paperetes i logística. Abril va demanar una excedència voluntària a principis de juny i el va substituir el conservador Francisco Valls.
La carta d'Homs
Si Mas, Ortega i Rigau van ser imputats el 29 de setembre de l'any passat –dos dies després de les eleccions del 27-S-, Homs no es va veure implicat en el cas fins al febrer d'enguany. La Fiscalia va demanar que també s'investigués l'exconseller en base a l'existència d'una carta que aquest va enviar a l'empresa T-Systems assegurant que la suspensió del procés participatiu del TC no afectava el contracte que tenia amb la Generalitat per instal·lar programes informàtics als ordinadors que havien de servir per a les votacions.
El TSJC va derivar el judici al Suprem tenint en compte que Homs ja era diputat al Congrés espanyol i, per tant, gaudia de la condició d'aforat. Tot i això, va oferir-li declarar de manera voluntària a Barcelona com finalment va fer el 7 de març. El Suprem, finalment, va obrir causa penal contra el cap de files del Partit Demòcrata Català (PDC) a la cambra baixa espanyola per uns presumptes delictes de desobediència i malversació de fons públics, d'acord amb la petició que, al seu torn, va fer la fiscalia. En la seva declaració al TSJC, l'exconseller de la Presidència va assegurar que, com més alta fos la condemna, més gran seria la victòria per al sobiranisme.
Aquest dilluns, Homs declara davant del Suprem després rebre el suport del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras. Hi ha anat a Madrid acompanyat de l'expresident Mas. Paral·lelament, el procediment causa contra l'expresident, Ortega i Rigau avança després que el TSJC avalés la setmana passada enviar-los a judici. L'embat judicial contra el procés segueix endavant.
L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau van ser assenyalats com a responsables directes de la consulta alternativa, i cada cop tenen més a prop asseure's al banc dels acusats, especialment després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutgés els recursos de les tres defenses. "Ara ja ens preparem per anar a judici", assenyalen fonts de l'entorn dels encausats consultades per NacióDigital. Aquesta nova fase coincideix amb la declaració, avui, de l'exconseller Francesc Homs al Tribunal Suprem, que arriba un dia després de l'homenatge que es va fer ahir a Arenys de Munt als imputats pel 9-N.
"No hi haurà canvis en l'estratègia de defensa, asseguren les mateixes fonts, que preveuen que Mas, Ortega i Rigau aniran a judici "durant el 2017". En aquest sentit, no es preveuen "novetats" processals coincidint amb el segon aniversari de la jornada de participació. Tant l'expresident com les dues exconselleres –Ortega ho era de Governació i Rigau, d'Ensenyament- han insistit en les seves declaracions al TSJC que l'execució del 9-N no va contradir el Tribunal Constitucional (TC) i que, tot i que l'execució es va fer a través de voluntaris, ells n'eren els responsables polítics. "Jo en sóc el responsable únic", va fer saber Mas davant del jutge durant la seva declaració.
Al llarg dels últims mesos, les defenses s'han anat fent a la idea que evitar el judici era pràcticament impossible. Per raons "polítiques" –així s'hi refereixen sovint els dirigents del Partit Demòcrata Català (PDC) quan parlen de la qüestió- i per l'arribada de Jesús María Barrientos –conservador- a la presidència del TSJC. El primer jutge instructor de la causa, Joan Manel Abril, va intentar buscar "contradiccions" entre tots els testimonis que va cridar a declarar per escatir exactament el paper del Govern en la jornada de participació, especialment en matèria d'urnes, paperetes i logística. Abril va demanar una excedència voluntària a principis de juny i el va substituir el conservador Francisco Valls.
La carta d'Homs
Si Mas, Ortega i Rigau van ser imputats el 29 de setembre de l'any passat –dos dies després de les eleccions del 27-S-, Homs no es va veure implicat en el cas fins al febrer d'enguany. La Fiscalia va demanar que també s'investigués l'exconseller en base a l'existència d'una carta que aquest va enviar a l'empresa T-Systems assegurant que la suspensió del procés participatiu del TC no afectava el contracte que tenia amb la Generalitat per instal·lar programes informàtics als ordinadors que havien de servir per a les votacions.
El TSJC va derivar el judici al Suprem tenint en compte que Homs ja era diputat al Congrés espanyol i, per tant, gaudia de la condició d'aforat. Tot i això, va oferir-li declarar de manera voluntària a Barcelona com finalment va fer el 7 de març. El Suprem, finalment, va obrir causa penal contra el cap de files del Partit Demòcrata Català (PDC) a la cambra baixa espanyola per uns presumptes delictes de desobediència i malversació de fons públics, d'acord amb la petició que, al seu torn, va fer la fiscalia. En la seva declaració al TSJC, l'exconseller de la Presidència va assegurar que, com més alta fos la condemna, més gran seria la victòria per al sobiranisme.
Aquest dilluns, Homs declara davant del Suprem després rebre el suport del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras. Hi ha anat a Madrid acompanyat de l'expresident Mas. Paral·lelament, el procediment causa contra l'expresident, Ortega i Rigau avança després que el TSJC avalés la setmana passada enviar-los a judici. L'embat judicial contra el procés segueix endavant.