07
de setembre
del
2016
Els clients dels mercats de places i pobles de Catalunya tenen un problema a l'hora d'identificar la procedència de les fruites i verdures que compren. Si no es pregunta al venedor, el consumidor té poques eines per saber si el producte que està adquirint és d'un productor de proximitat o no. Per això, des d'Unió de Pagesos reclamen algun tipus de senyalització especial que vagi en aquest sentit.
"El problema principal és que el client no té manera de saber si les fruites i les verdures que compra provenen d'un productor proper o s'ha comprat aquella mateixa matinada a Mercabarna amb origen desconegut". Així de contundent s'ha mostrat el coordinador d'Unió de Pagesos (UP) a la Catalunya Central, Carles Mencos, amb l'objectiu de valoritzar la feina que fan els productors locals. "La qüestió es dirimeix en si volem que els nostres mercats siguin una simple qüestió de folklore, o volem que sigui un punt en què la confiança entre el productor i el client final sigui l'eix bàsic de la relació comercial", ha apuntat.
Mencos ha explicat a l'ACN que es podria diferenciar amb un cartell a la parada amb la inscripció 'Venda de proximitat directa', un segell que fa un parell d'anys va començar a atorgar la Generalitat. El segell, una fletxa en cercle de color vermellós, "dóna una garantia al consumidor i també al productor que s'està produint un comerç realment de proximitat". Des d'Unió de Pagesos, també proposen que els ajuntaments del país situïn en els seus mercats municipals "un espai definit" en el qual es pugui garantir que els venedors compleixen amb aquesta normativa específica.
El cas de Vic
Carles Mencos ha explicat que fa gairebé dos anys que s'està negociant amb l'Ajuntament de Vic l'obertura d'un d'aquests mercats de proximitat diferenciat del tradicional mercat de la plaça Major i que es podria ubicar a la plaça dels Màrtirs, en ple Eixample Morató. Tot i les successives converses, i el fet que ja hi hauria 22 paradistes que compleixen la normativa de proximitat disposats a participar en aquest nou mercat, de moment el procés s'ha aturat.
Segons el relat de Mencos, l'Ajuntament al·lega que els preocupa que el nou mercat pogués fer la competència al mercat tradicional de la plaça Major. "Creiem que és una preocupació comprensible, però entenem que són dos mercats molt diferents", ha destacat. "Nosaltres parlem d'un mercat exclusivament de proximitat i el mercat de la plaça Major és un mercat generalista on el producte pot venir de qualsevol lloc", ha dit Mencos.
"Km 0"
Mencos també ha volgut deixar clar la diferència entre productor i les etiquetes cada vegada més conegudes sota la denominació "Km 0". "Km 0 actualment no vol dir absolutament res", ha assenyalat el representant del sindicat. Carles Mencos ha explicat que al principi la denominació la van crear tres productors del Vallès i el Maresme per valoritzar el producte que sortia dels seus horts. La idea d'aquesta etiqueta originalment significava que entre el productor i el client final "no hi havia ningú".
Actualment, però, "la frase la utilitza tothom per dir que està venent alguna cosa de qualitat", ha apuntat Mencos. A la pràctica, aquesta etiqueta s'utilitza en grans superfícies i la utilitzen també tot tipus d'organitzacions, fins i tot organitzacions de tipus lúdic, ha assenyalat, "siguin venedors de producte fresc o no". Segons el sindicalista, aquesta denominació s'ha anat desvirtuant i no respon a cap tipus de normativa oficial, "´sinó que més aviat és un factor d'engany al consumidor".
Segons ha explicat el sindicalista d'Unió de Pagesos, "tothom té dret a guanyar-se la vida", en referència als venedors de fruites i verdures que compren al majorista i comparteixen espai al mercat amb els productors. Si s'apliqués la diferenciació que proposen, "això generaria confiança en un mercat creixent de consumidors que el que vol és que entre el productor i el client final no hi hagi distàncies". "I distàncies no vol dir km 0, sinó intermediaris', ha subratllat Carles Mencos.
Des d'Unió de Pagesos creuen que els productors de proximitat, independentment de si són ecològics o fan producció convencional, "poden garantir una cura molt més gran en la utilització dels tractaments que necessita la fruita o la verdura per arribar al consumidor en les millors condicions de seguretat i qualitat". "Com a productor, no vols vendre al client final sense ser molt curós que allò que ofereixes és el millor que saps i pots fer", ha destacat Carles Mencos.
Actualment, s'estan endegant iniciatives a diferents punts del país en aquest sentit promogudes normalment pels propis ajuntaments. "El problema és que a la pràctica acaba essent una barreja on no es pot distingir amb claredat si allò que ven el productor és seu, és un producte elaborat per ell però que ha comprat la matèria primera a un tercer, o simplement és d'importació", ha explicat Carles Mencos. D'aquí que reclamen que se segueixi la normativa oficial de la Generalitat de 'Venda de proximitat directa' "per garantir que el productor compleix i que el client pugui dipositar la confiança que el segell indica que el producte és realment de proximitat".
"El problema principal és que el client no té manera de saber si les fruites i les verdures que compra provenen d'un productor proper o s'ha comprat aquella mateixa matinada a Mercabarna amb origen desconegut". Així de contundent s'ha mostrat el coordinador d'Unió de Pagesos (UP) a la Catalunya Central, Carles Mencos, amb l'objectiu de valoritzar la feina que fan els productors locals. "La qüestió es dirimeix en si volem que els nostres mercats siguin una simple qüestió de folklore, o volem que sigui un punt en què la confiança entre el productor i el client final sigui l'eix bàsic de la relació comercial", ha apuntat.
Mencos ha explicat a l'ACN que es podria diferenciar amb un cartell a la parada amb la inscripció 'Venda de proximitat directa', un segell que fa un parell d'anys va començar a atorgar la Generalitat. El segell, una fletxa en cercle de color vermellós, "dóna una garantia al consumidor i també al productor que s'està produint un comerç realment de proximitat". Des d'Unió de Pagesos, també proposen que els ajuntaments del país situïn en els seus mercats municipals "un espai definit" en el qual es pugui garantir que els venedors compleixen amb aquesta normativa específica.
El segell que atorga la Generalitat Foto: ACN Busquets L.
El cas de Vic
Carles Mencos ha explicat que fa gairebé dos anys que s'està negociant amb l'Ajuntament de Vic l'obertura d'un d'aquests mercats de proximitat diferenciat del tradicional mercat de la plaça Major i que es podria ubicar a la plaça dels Màrtirs, en ple Eixample Morató. Tot i les successives converses, i el fet que ja hi hauria 22 paradistes que compleixen la normativa de proximitat disposats a participar en aquest nou mercat, de moment el procés s'ha aturat.
Segons el relat de Mencos, l'Ajuntament al·lega que els preocupa que el nou mercat pogués fer la competència al mercat tradicional de la plaça Major. "Creiem que és una preocupació comprensible, però entenem que són dos mercats molt diferents", ha destacat. "Nosaltres parlem d'un mercat exclusivament de proximitat i el mercat de la plaça Major és un mercat generalista on el producte pot venir de qualsevol lloc", ha dit Mencos.
"Km 0"
Mencos també ha volgut deixar clar la diferència entre productor i les etiquetes cada vegada més conegudes sota la denominació "Km 0". "Km 0 actualment no vol dir absolutament res", ha assenyalat el representant del sindicat. Carles Mencos ha explicat que al principi la denominació la van crear tres productors del Vallès i el Maresme per valoritzar el producte que sortia dels seus horts. La idea d'aquesta etiqueta originalment significava que entre el productor i el client final "no hi havia ningú".
Actualment, però, "la frase la utilitza tothom per dir que està venent alguna cosa de qualitat", ha apuntat Mencos. A la pràctica, aquesta etiqueta s'utilitza en grans superfícies i la utilitzen també tot tipus d'organitzacions, fins i tot organitzacions de tipus lúdic, ha assenyalat, "siguin venedors de producte fresc o no". Segons el sindicalista, aquesta denominació s'ha anat desvirtuant i no respon a cap tipus de normativa oficial, "´sinó que més aviat és un factor d'engany al consumidor".
Segons ha explicat el sindicalista d'Unió de Pagesos, "tothom té dret a guanyar-se la vida", en referència als venedors de fruites i verdures que compren al majorista i comparteixen espai al mercat amb els productors. Si s'apliqués la diferenciació que proposen, "això generaria confiança en un mercat creixent de consumidors que el que vol és que entre el productor i el client final no hi hagi distàncies". "I distàncies no vol dir km 0, sinó intermediaris', ha subratllat Carles Mencos.
Des d'Unió de Pagesos creuen que els productors de proximitat, independentment de si són ecològics o fan producció convencional, "poden garantir una cura molt més gran en la utilització dels tractaments que necessita la fruita o la verdura per arribar al consumidor en les millors condicions de seguretat i qualitat". "Com a productor, no vols vendre al client final sense ser molt curós que allò que ofereixes és el millor que saps i pots fer", ha destacat Carles Mencos.
Actualment, s'estan endegant iniciatives a diferents punts del país en aquest sentit promogudes normalment pels propis ajuntaments. "El problema és que a la pràctica acaba essent una barreja on no es pot distingir amb claredat si allò que ven el productor és seu, és un producte elaborat per ell però que ha comprat la matèria primera a un tercer, o simplement és d'importació", ha explicat Carles Mencos. D'aquí que reclamen que se segueixi la normativa oficial de la Generalitat de 'Venda de proximitat directa' "per garantir que el productor compleix i que el client pugui dipositar la confiança que el segell indica que el producte és realment de proximitat".
El mercat de la plaça Major de Vic Foto: ACN Busquets L.