Alcaldes del Lluçanès tenen pressa per la llei que ha de reconèixer la comarca

Dimarts que ve, dia 26, es compleix un any d'ençà que els ciutadans del Lluçanès van acudir a les urnes per pronunciar-se sobre el futur del territori com a nova comarca, la que hauria de ser la 43a de Catalunya. Amb una participació del 55,15%, el 'sí' es va imposar amb un 70,7% dels vots davant el 26,4% del 'no'.

En aquests moments, la ponència que ha de redactar la llei ja està escollida i ha començat a treballar. En declaracions a l'ACN, l'alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, ha demanat "celeritat" en la redacció de la llei que ha de fer oficial la comarca.

La Generalitat va veure un resultat "difícil" de gestionar, ja que, tot i la victòria del 'sí' en el còmput global, a cinc dels tretze municipis el 'no' en va sortir guanyador. Les eleccions catalanes, les dificultats per poder constituir un nou Parlament i les eleccions municipals han anat endarrerint el procés de creació de la nova comarca.

Peraire ha explicat que l'objectiu és que neixi una comarca "forta" on tots els municipis s'hi puguin sentir còmodes. A diferència de la comarca del Moianès, que es va crear pel procediment de lectura única, la comarca del Lluçanès s'ha de crear a partir d'una ponència que està participada per tots els partits polítics del Parlament. "És més llarg, més lent, però a la vegada hi ha més debat i més participació i es pot redactar la llei tenint en compte tots els ets i uts, escoltant opinions, alternatives i fórmules", ha explicat.

L'alcalde de Prats de Lluçanès creu que el debat sobre la unitat o no dels tretze municipis que han de conformar la comarca està superat. "Des de l'inici tots tretze estem a dalt del tren, tots tretze hem anat seguint els reptes que ens vam plantejat al principi del Consorci i així espero que sigui fins al final", ha destacat. Tot i això, ha admès que hi ha "ritmes diferents".

"Com en tots els projectes de la vida n'hi ha que s'agafen els projectes amb més passió que d'altres, però en aquest cas hi som tots, sigui en e grau que sigui", ha insistit. De fet, Peraire opina que tots tretze es necessiten els uns als altres: "Tant necessita l'eina del Consell Comarcal Prats de Lluçanès, que és el municipi més gran, com Sobremunt, que és el poble més petit".

Peraire ha defensat la singularitat de la comarca del Lluçanès. "Catalunya és un país asimètric, i volem que el nou Consell Comarcal s'adapti al nostre territori. No és el mateix una comarca com la nostra, que una comarca com l'Alt Empordà, i l'administració ha de ser capaç d'adaptar-s'hi", ha reclamat.

Isaac Peraire ha explicat que durant aquest any des de la celebració de la consulta, des de la comarca s'ha treballat en tres sentits. El primer i més important ha estat en perseguir el reconeixement de la comarca, una qüestió que, tot i que ja s'està treballant des del Parlament per redactar la llei, encara no s'ha aconseguit. A través del Consorci del Lluçanès, també s'ha treballat per donar un nou impuls a diferents projectes en matèria de promoció turística, econòmica, d'ocupació o en qüestions de cultura i joventut.

Entre aquests, destaca la instauració d'unes bases comunes per a processos de selecció per a tots els Ajuntaments del Lluçanès o el projecte 'Boscos de pastura', que posa en contacte propietaris forestals i ramaders per tal d'impulsar la pastura en zones forestals i així aconseguir una millor gestió del bosc. També destaca el naixement de l'anomenat 'Centre de Serveis', una iniciativa que, des de diferents àrees dels Ajuntaments, proposa un treball mancomunat per acabar compartint el màxim de serveis tècnics i logístics.

Finalment, també s'ha aconseguit donar sortida a la situació jurídica i legal del Consorci, que com a conseqüència de l'aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (RSAL) no podia continuar com a organisme autònom. Així, i fins que es creï la nova comarca, el Consorci del Lluçanès s'adscriu a l'Ajuntament de Prats. Aquesta no ha estat mai l'opció preferida pel consistori pradenc, però "era la millor sortida per començar a caminar com a comarca", opina.