Gurb ocupa la 25a posició del rànquing amb més renda familiar de l'estat espanyol

Gurb és un dels municipis amb la renda familiar més elevada de l'estat espanyol, segons l'informe que va publicar l'Agència Tributària el passat dimecres i que recull les dades per municipis i per províncies de l'IRPF del 2013.

Concretament ocupa la 25a posició en la classificació, on la majoria són de Madrid i de Barcelona. Cal tenir en compte, però, que les dades de l'Agència Tributària no inclouen la renda bruta del País Basc ni de Navarra.

En canvi, la majoria de les localitats amb menor renda pertanyen a Andalusia i Extremadura. El municipi espanyol més ric és Pozuelo de Alarcón (59.279), a Madrid, i el que disposa d'una renda més baixa és Esparragosa de la Serena (11.916), a Badajoz.

Les dades de l'estudi es refereixen a la renda bruta familiar, no individual, i està calculada sobre la mitjana absoluta, de manera que la presència de famílies amb rendes molt elevades incrementa la mitjana a l'alça fins al punt que pot desfigurar el panorama real.
Una altra forma de calcular hauria estat per la recerca de quin és el tram de cada municipi en què s'agrupen més famílies per nivell de renda, però no és aquest el mètode. Per conèixer el procediment emprat per Hisenda es pot consultar aquesta pàgina.

La tendència general que segueixen la majoria d'aquests municipis és que són zones residencials. Gurb, que ocupa la 13a posició en els municipis de Catalunya, és un poble dormitori, on les persones que hi viuen, majoritàriament treballen fora d'aquest. A més, s'hi agrupen determinats perfils socials que ocasionen un menor índex d'immigració, que es reflecteix en les aules del mateix municipi.
 A Catalunya, la renda bruta mitjana de les famílies és de 27.540 euros. Els primers vint municipis catalans més rics pertanyen a la demarcació de Barcelona, on trobem algunes ciutats grans i d'alt nivell adquisitiu, com Sant Cugat del Vallès, Castelldefels o Sitges. Tanmateix, al rànquing, més de la meitat són pobles que no arriben als 10.000 habitants, como ara Avinyonet del Penedès, que es troba en la setena posició en la classificació catalana i en el número 13 a la classificació de tot l'estat espanyol. La capital del país, Barcelona, tanca la classificació de les vint primeres localitats.
 A l'altra punta de la classificació, d'entre els vint municipis amb menys renda de Catalunya, quatre (Arbeca, Isona i Conca Dellà, Torres de Segre i Torregrossa) pertanyen a la demarcació de Lleida. La resta, un total de setze localitats, són de la demarcació de Tarragona. Cal destacar que tot i que és a la demarcació de Lleida on la renda mitjana és més baixa, gairebé tots els municipis més desfavorits es troben a Tarragona.
 

Anàlisi: Els municipis més rics són els més residencials

Xavier Segura, vocal de la Junta del Col·legi d’Economistes de Barcelona, destaca que els municipis més rics “són aquells residencials, que estan a la vora de la gran ciutat”. Aquest fet explica que catorze de les localitats amb més renda pertanyin al Maresme. “Això és diferent a la riquesa que genera el municipi”, explica Segura. El PIB que generen aquests municipis no ha de ser necessàriament major, ni tampoc significa que disposin de més activitat econòmica. Tanmateix, és cert, segons Segura, que una anàlisi general de les dades mostra que les demarcacions més riques es corresponen amb les que més economia desenvolupen. Només així s'entén que la demarcació de Madrid o la de Barcelona liderin la classificació a nivell general, i que a la cua hi siguin zones d'Extremadura i Andalusia. També detalla l'economista que els tècnics, a l'informe de l'Agència Tributària, utilitzen la mitjana com a eina d'anàlisi perquè és la que millor permet una ponderació entre municipis, tot i que de vegades pot no ser "estrictament representativa com ho seria un càlcul de mediana", com ocorre en municipis com Castelldefels, on les rendes més altes fan variar a l'alça la mitjana.