Osona encapçala l'objectiu europeu de recollida selectiva

L'any 2015, del total de residus municipals a Catalunya se'n van recollir selectivament un 3,7% més que l'any anterior

Redacció Osona.com
20 de juliol del 2016
Actualitzat el 21 de juliol a les 9:26h

Recollida selectiva a Vic. Foto: Adrià Costa


Osona supera l'objectiu europeu previst per a l'any 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva. Concretament, la comarca ha arribat a recollir selectivament el 60% dels residus, encapçalant així el rànquing. La segueixen la Segarra, el Montsià, el Pallars Sobirà i la Terra Alta.

A més, pel que fa a la quantitat de recollida selectiva, un cop extrets els impropis (els residus que s'han dipositat en contenidors equivocats), Osona continua encapçalant el rànquing. La segueixen Pallars Sobirà, la Terra Alta, la Segarra i l'Alt Urgell.

Aquestes dades són extretes del balanç estadístic de residus municipals de l'any 2015, que les va presentar aquest dilluns el conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull. Va dir que des de la Generalitat s'oferien "a acompanyar els ajuntaments que vulguin desplegar el porta a porta per incentivar la recollida selectiva".

3,7 milions de tones de residus a Catalunya

L'any 2015 es van generar a Catalunya 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,35 quilos de deixalles per habitant i dia. Aquestes dades indiquen un lleuger repunt respecte a l'any anterior (1,33 kg/hab./dia). Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament el 39%, és a dir, 1,4 milions de tones, que representa un 3,7% d'increment respecte al 2014.

Aquest balanç destaca que de la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha augmentat més d'un 11% la que es deriva a plantes de tractament mecànic i biològic (TMB), que permeten recuperar una part dels materials. Ha disminuït un 15,6% l'entrada a abocadors com a destí primari i un 6,8% la que s'envia a incinerar.

D'altra banda, per fraccions, destaca la recuperació del paper i cartró, la ferralla, el tèxtil, i els residus provinents d'aparells elèctrics i electrònics, que havien determinaven els darrers anys els factors socials a la recessió econòmica, com la retracció i la racionalització del consum i també els furts de materials valuosos en contenidors de grans ciutats i també en deixalleries.

L'any 2015 han anat a dipòsit controlat un total d'1,49 milions de tones de residus, entre la fracció resta i els rebutjos de les plantes de tractament. Respecte a la generació de residus municipals (3,7 milions de tones) representa el 40,3% mentre que l'any 2014 era del 43,4%.